Detenen un fals encarregat d'obres que vivia de gorra en hostals garrotxins

Hi anava de part d'una suposada empresa que construeix el nou hospital d'Olot i «llogava» obrers

A l'hos­tal Pujol, situat a la pujada de la Solfa d'Olot, un esta­bli­ment acos­tu­mat a hos­tat­jar tre­ba­lla­dors d'obres públi­ques, van rebre una tru­cada a prin­ci­pis de novem­bre d'un home que es va pre­sen­tar com a repre­sen­tant de Cons­truc­ci­ons Acris i els va anun­ciar que els envi­a­ria un cli­ent, un tècnic que havia d'anar a pren­dre mides per a les obres del nou hos­pi­tal. Van pac­tar que cada dimarts paga­rien per enda­vant l'estada del seu tècnic. Al començament de set­mana s'hi va pre­sen­tar l'hoste, que es va iden­ti­fi­car com Josep Llo­part Piña, i va rea­fir­mar que cada dimarts hi ani­ria el seu cap, i es va ins­tal·lar a pensió com­pleta. El pri­mer dimarts no va venir el cap. El segon dimarts, Llo­part va dir que li havien orde­nat que s'havia de que­dar una set­mana més i que el cap no podia pas­sar a pagar perquè era a Madrid fent un cur­set. Això ja va escam­nar una mica la mes­tressa de l'hos­tal, que va exi­gir de par­lar per telèfon amb el cap de Llo­part, però com a res­posta va rebre retrets per la seva manca de con­fiança i quan va tru­car al telèfon que els va donar de l'empresa, ni hi havia línia. Però els hos­ta­lers van tenir paciència amb Llo­part perquè fins i tot donava feina a altres cli­ents per dur màqui­nes a les obres i nego­ci­ava mate­rial de cons­trucció i fins i tot va anar a veure uns ter­renys a Mon­ta­gut amb la intenció de com­prar-los i va man­te­nir reu­ni­ons amb l'Ajun­ta­ment. «Es notava que en sabia, d'obres», recorda Dolors Colo­mer que, a sobre, va haver d'aguan­tar que el morós li fes llo­an­ces per la seva tena­ci­tat labo­ral tot i la seva edat. «Pobra dona, a la teva edat i tre­ba­llant», li deia.

Final­ment, el dia 21 de novem­bre, els hos­ta­lers es van tro­bar una nota de Llo­part a l'habi­tació on deia que havia hagut de mar­xar i que ja tor­na­ria. Evi­dent­ment, no va tor­nar i va dei­xar una fac­tura de 898,80 euros.

Canvi d'hos­tal

Després de l'hos­tal Pujol, Llo­part es va ins­tal·lar a l'hos­tal Sant Ber­nat, al cen­tre d'Olot, on va viure a mitja pensió, perquè no fan dinars, durant 10 dies. Allà Llo­part es va pre­sen­tar com a encar­re­gat d'una empresa ano­me­nada Fisa­guirre i va mos­trar un con­tracte de feina que va ense­nyar a la mes­tressa, posant-li tant a davant dels ulls que no el va poder exa­mi­nar bé. Els va dir que el DNI se l'havia dei­xat a l'obra (també es refe­ria a l'hos­pi­tal) i els va asse­gu­rar que més enda­vant els por­ta­ria tota una qua­dri­lla de tre­ba­lla­dors que s'havien d'incor­po­rar a la feina.

Sense can­viar-se de roba

Durant la seva estada també va ofe­rir feina a algun cli­ent de l'hos­tal, però els hos­ta­lers van començar a sos­pi­tar que alguna cosa no rut­llava perquè van veure que sem­pre duia la mateixa roba i que mar­xava molt tard de l'hos­tal per anar a tre­ba­llar. Quan li van fer la pri­mera recla­mació va des­a­parèixer i els va dei­xar de penyora una gar­rafa gran d'aigua i un deute de prop de 500 euros.

Un cop va haver aban­do­nat el Sant Ber­nat, el diven­dres dia 11 va aparèixer a l'hos­tal Cal Fus­ter de Santa Pau, on també es va pre­sen­tar com a res­pon­sa­ble de l'empresa que cons­tru­eix el nou hos­pi­tal i els va dir que, a banda d'ell, els por­ta­ria una bri­gada de vuit tre­ba­lla­dors que també s'hos­tat­ja­rien a l'esta­bli­ment a pensió com­pleta. Men­tre va ser a l'hos­tal va coin­ci­dir amb un noi del barri que està a l'atur i li va ofe­rir feina de vigi­lant a les obres i també va ofe­rir al cunyat de l'hos­ta­ler que anés a bus­car per a la seva granja terra dels movi­ments que feien a les obres. Llo­part va pac­tar que cada dimarts li passés la fac­tura, que el seu cap ja ani­ria a pagar. Però, com es pot supo­sar, va pas­sar el dimarts, el dime­cres i el dijous, i ningú anava a pagar. I el diven­dres, l'hos­ta­ler, tip de ser­vir-li àpats, cafès, copes, cigars i encara cer­ve­ses a mitja tarda que també es feia apun­tar al compte, li va menar la pressa per pagar. Li va dir que al ves­pre pas­sa­rien comp­tes.

Es deixa els calçotets

Però quan van anar a l'habi­tació només hi van tro­bar la clau, unes saba­tes, uns mit­jons i uns calçotets. Veient que no cobra­ria els 500 euros apro­xi­ma­da­ment que els devia, el res­pon­sa­ble de Cal Fus­ter va avi­sar els Mos­sos i també va començar a fer una ronda de tru­ca­des a altres esta­bli­ments del sec­tor per avi­sar-los perquè no cai­gues­sin en el parany. Va des­co­brir que en el cas de Sant Ber­nat i Pujol ja era massa tard, però en canvi l'avís va ser útil per als de l'hotel Ver­ti­sol, de les Pre­ses, on Llo­part va anar a ins­tal·lar-se després de fugir de Cal Fus­ter. Des del Ver­ti­sol van pas­sar un mis­satge a Cal Fus­ter perquè sabes­sin que tenien allà el morós i a Llo­part li van adver­tir que per tenir dret a l'esmor­zar havia de pagar el dor­mir per enda­vant. Va mar­xar i se'n va anar a La Perla. La for­tuna va fer que la filla de la mes­tressa de l'hos­tal Pujol el veiés entrar. Va avi­sar els amos de La Perla i els Mos­sos, que el van anar a dete­nir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.