Successos

Fissures per l’atemptat

El govern d’Ada Colau defensa la resposta dels equips d’emergència en l’atac de la Rambla davant els dubtes, no resolts, plantejats per Cs i el PP

L’executiu local insinua dèficits en la coordinació amb l’Estat en matèria antiterrorista

La comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona es va reunir ahir al migdia, amb caràcter extraordinari, per debatre l’actuació dels operatius municipals en l’atemptat de la Rambla del 17 d’agost. La sessió, convocada a instàncies del govern local, va servir per evidenciar les diferències entre l’executiu d’Ada Colau i una part de l’oposició –Ciutadans i PP– a l’hora de valorar com van funcionar els mecanismes de resposta i, sobretot, de prevenció de l’atac. El relat únic de ser una pinya davant la tragèdia ja comença a mostrar esquerdes, també a Barcelona ciutat.

El comissionat local de Seguretat, Amadeu Recasens, va ser l’encarregat de narrar com es va gestionar el dispositiu. Va començar recordant que el consistori no té competències en matèria antiterrorista, però, tot i això, ha adoptat mesures per evitar eventuals atacs –reforç de les patrulles o col·locació d’obstacles en esdeveniments catalogats de risc– arran dels acords amb altres administracions en els òrgans de coordinació corresponents. Ja entrant en matèria sobre el tràgic 17 d’agost, Recasens va explicar que una vintena d’agents i un vehicle de la Guàrdia Urbana es trobaven a la Rambla en el moment dels fets. La seva reacció va ser immediata, va manifestar el comissionat, que va assegurar que els efectius van iniciar una persecució de la furgoneta conduïda per Younes Abouyaaqoub. La tasca posterior va ser acordonar la zona mitjançant 300 efectius que es van incorporar de manera immediata, mentre que 340 guàrdies més es van oferir voluntàriament per incorporar-se al servei. De manera paral·lela s’activava el pla bàsic d’emergències municipal i es constituïa un centre de coordinació per fer front a la contingència. Tot, en qüestió de minuts.

La rèplica de l’oposició es pot dividir en tres blocs. El PDeCat i ERC, tot i admetre que tot és millorable, van fer una defensa de com havia anat el dispositiu i, sobretot, la resposta ciutadana davant l’estocada terrorista. “Els serveis municipals van reaccionar be, i això ens ha d’omplir d’orgull, però la ciutat també ho va fer; ella hi va afegir l’ànima”, va manifestar Jaume Ciurana, en la seva estrena oficial com a portaveu del grup Demòcrata. Per la seva banda, Jordi Coronas (ERC) també es va felicitar per la resposta –“va ser impecable”–, però va palesar que, a parer seu, “els recursos policials a la ciutat són insuficients”. La intervenció de la CUP va pivotar sobre un eix més ideològic, posant més l’accent en les causes estructurals que hi ha darrere la violència gihadista. I, sobre això, la regidora cupaire Maria Rovira va instar “a explicar tota la veritat, començant per la venda d’armes a l’Aràbia Saudita a través de les seves monarquies”.

Un punt i a part va representar la posició de Ciutadans i el PP, que van plantejar un paquet d’interrogants concrets sobre el funcionament de l’operació. “Van fer una anàlisi del risc d’atemptat a les principals artèries de la ciutat per posar-hi obstacles?”, va preguntar Carina Mejías (Cs), que, entre altres qüestions, també va demanar que se li aclarís si era cert que el canal únic de comunicació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra no va funcionar el dia de l’atemptat. Alberto Fernández Díaz (PP) va ampliar la llista de dubtes plantejant si l’Ajuntament tenia informació sobre alertes d’un eventual atac, si aquestes alertes van ser tractades en una junta de seguretat, i amb quins criteris la Guàrdia Urbana participa en “punts” de control antiterrorista.

El gros d’aquestes qüestions, però, no van arribar a ser respostes pel comissionat de Seguretat, perquè havia esgotat el temps d’intervenció. Això va donar peu a la discussió més agitada de la comissió, amb una qüestió merament formal –donar més minuts a Recasens per parlar, sí o no?– com a únic argument. Es va imposar el no. En l’escàs marge que va tenir per respondre, Recasens va deixar entreveure que, ara mateix, el nivell de coordinació en la matèria amb l’executiu estatal no seria precisament molt elevat. “El principal responsable de la lluita antiterrorista és l’Estat, i vaig trigar mesos a ser rebut per la delegació del govern espanyol, i encara espero resposta” van ser les seves paraules.

LA FRASE

El responsable de la lluita antiterrorista és l’Estat, i vaig trigar mesos a ser rebut pel govern espanyol
Amadeu Recasens
Comissionat de seguretat de l’ajuntament de barcelona

La furgoneta va anar 41 segons per la Rambla

En l’explicació que va donar ahir als representants polítics, Amadeu Recasens va donar alguns detalls, pocs, de l’atemptat en si. Per exemple, va desvelar que el macabre trajecte de la furgoneta per la Rambla va durar en total 41 segons. Una vintena d’agents de la Guàrdia Urbana van intentar aturar-lo, alhora que es va donar l’alerta i un altre grup de policies va començar a anar passeig amunt amb la mateixa finalitat. Aquest últim contingent, segons el relat del comissionat, va trigar menys de 20 segons a localitzar el vehicle. Younes Abouyaaqoub ja havia fugit, però, en direcció a la Boqueria i es va activar el dispositiu per mirar de localitzar-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.