Tribunals
El caçador del crim d’Aspa, acusat de dos assassinats
El fiscal manté que la mecànica dels fets porta a concloure que Ismael Rodríguez va abatre els dos agents rurals a sang freda i els va rematar a trets
El caçador que va matar dos agents rurals en un vedat de caça d’Aspa ho va fer conscient dels seus actes i a sang freda. És la tesi que manté la fiscalia i que va fer pública ahir en una vista prèvia celebrada al jutjat d’instrucció número 4 de Lleida en el marc d’una diligència per la qual es va formalitzar l’acusació per doble assassinat. El ministeri fiscal no ha concretat encara quina petició de condemna demanarà per a Ismael Rodríguez Clemente, de 28 anys i natural de Vacarisses (Vallès Occidental), però sí que ha deixat clar que no atén la tesi de la defensa, segons la qual el caçador va actuar amb les seves facultats mentals pertorbades per un trastorn transitori.
El fiscal s’alinea amb la tesi de l’advocat de les famílies dels dos agents rurals morts, Xavier Ribes, de 43 anys, i David Iglesias, de 39. El lletrat Pau Simarro sosté que el caçador no podia estar pertorbat perquè va ser capaç de recarregar l’arma i disparar-la de nou per rematar les víctimes.
L’informe de balística fet pels Mossos d’Esquadra posa en relleu que l’escopeta, una Benelli Rafaelo Power Bore de calibre 12, que va usar Ismael Rodríguez tenia capacitat per disparar un màxim de tres cartutxos d’una sola vegada i, atès que els agents rurals van morir per almenys quatre impactes de bala, necessàriament va caldre recarregar l’arma per poder cometre el doble crim.
Tant la fiscalia com l’acusació particular posen també en dubte la versió que va donar el caçador sobre la mecànica dels fets. L’homicida confés assegura que va disparar contra els agents per instint i des d’uns quinze metres de distància. L’informe policial i l’autòpsia conclouen que alguns dels impactes de bala estan fets des d’un màxim d’un metre i mig. Aquest detall reforça la tesi que Ismael Rodríguez va assegurar-se de matar els dos funcionaris de la Generalitat disparant-los un tret a curta distància. Els dos cossos estaven a uns cinc metres l’un de l’altre, dada que qüestiona la hipòtesi d’una ràtzia de trets instintiva i irreflexiva.
