Morts per reflexionar

“10 morts enigmàtiques, 10 morts que fan reflexionar.” Coincidint amb Tots Sants, aquest va ser el títol de l’eloqüent xerrada realitzada ahir al tanatori de la funerària Vicenç de Figueres, a càrrec del metge forense Narcís Bardalet i de la periodista d’El Punt Avui Tura Soler. Com en la dinàmica d’anys anteriors, l’acte va continuar amb una visita nocturna guiada pel cementiri municipal amb l’objectiu de descobrir-hi els seus secrets. L’explicació durant el recorregut va ser duta a terme a quatre veus: per Bardalet, pel biòleg Josep Maria Dacosta, la historiadora de l’art Mariona Seguranyes i pel pèrit judicial informàtic forense Bruno Pérez, que una vegada més es va encarregar d’il·luminar diversos espais del cementiri amb espelmes.

Amb un èxit de públic molt consolidat, ha estat el quart any que el dia 1 de novembre s’ha celebrat aquest esdeveniment. Va iniciar a la sala de cerimònies del tanatori, amb la tradicional xerrada. Bardalet i Soler van exposar l’exemple de deu casos de morts misterioses que han tingut lloc a les comarques gironines. Són episodis que, a priori, sembla que no tinguin explicació i les seves causes s’escapen sovint a la imaginació. Van ser analitzats des del punt de vista de la investigació, l’estudi psicològic dels seus protagonistes i dels resultats de les anàlisis dels forenses. Va obrir la conferència un cas que es remunta al 1980, quan un nen suís de 6 anys va desaparèixer mentre jugava a la sorra de la platja de Sant Pere Pescador. Tothom es va bolcar a la seva recerca, però no hi va haver cap rastre. Tres anys després, uns nens van localitzar una calavera d’un menor mentre feien un forat a la sorra amb unes pales. Es va confirmar que corresponia al nen suís, que va ser trobat com si estigués assegut. Es va especular si l’havien matat i enterrat, si bé es va acabar concloent que, per les característiques especials de la desembocadura de Sant Pere, havia estat engolit literalment per la sorra.

Altres situacions singulars tenen en comú el denominador de conviure amb la mort. Dins d’aquesta tipologia, l’estiu del 1993 es va descobrir a Empuriabrava que un jubilat alemany, afectat de demència senil, va viure tres mesos amb el cadàver de la seva dona. També el 2008 va sortir a la llum que un veí de Sant Hilari Sacalm va fer vida normal a casa amb el cos sense vida del seu pare, assegut al menjador. I la vigília de Reis del 2016 va ser localitzat en un pis de Girona el cadàver d’un nen de 7 anys, mort de feia setmanes. Els pares i germans, molt religiosos, vetllaven el cos i resaven amb l’esperança de fer-lo ressuscitar (els progenitors, en aquest cas, seran jutjats per homicidi per imprudència). Tres fets que van servir per valorar què pot explicar aquestes actituds i si, en el rerefons, hi rau en ocasions la negació a acceptar la mort d’una persona estimada.