Testimonis desdits

Els tes­ti­mo­nis que impli­ca­ven Anto­nio García Car­bo­nell i Oriol Boyer amb el crim d’una veïna de Caba­nes no van rati­fi­car ahir les seves decla­ra­ci­ons davant el tri­bu­nal popu­lar encar­re­gat de jut­jar el cas. Un d’ells va asse­gu­rar que els dos acu­sats el van anar a veure dues vega­des. Una, per dema­nar-li infor­mació d’una ben­zi­nera que pla­ne­ja­ven atra­car. “Ens va dir que ho van des­car­tar per la ubi­cació i perquè hi tre­ba­llava una fami­liar del tes­ti­moni”, van expli­car els Mos­sos al judici. I, poste­ri­or­ment, li van pre­gun­tar per l’empresa Pin­sos Cazorla (pro­pi­e­tat de fami­li­ars de la víctima mor­tal). Poc després, el tes­ti­moni es va assa­ben­tar del que havia pas­sat el 27 de febrer del 2014: havien apa­llis­sat i dei­xat mal­fe­rida a la intempèrie la víctima, que tenia 75 anys i vivia al cos­tat de l’empresa. Una set­mana després, va morir a l’hos­pi­tal pel greu atac. Aquest tes­ti­moni estava citat a decla­rar ahir a l’Audiència de Girona. Ja d’entrada va avi­sar que pre­nia “molta medi­cació” i que només res­pon­dria a les pre­gun­tes “si eren les ade­qua­des”, tot i que el magis­trat pre­si­dent li va recor­dar que, com a tes­ti­moni, tenia l’obli­gació de con­tes­tar totes les qüesti­ons que li plan­te­ges­sin. Les inter­rup­ci­ons, les males res­pos­tes i les nega­ti­ves a con­tes­tar van con­ti­nuar fins que, al final, un forense el va visi­tar. El dic­ta­men pro­fes­si­o­nal va con­cloure que no estava en con­di­ci­ons de decla­rar, i avui es tor­narà a inten­tar. Durant les poques res­pos­tes que va donar, però, va afir­mar que es van “inter­pre­tar mala­ment” les seves parau­les i que es va limi­tar a iden­ti­fi­car fotogràfica­ment Boyer perquè, en rea­li­tat, el que li van pre­gun­tar és si alguna vegada havia estat men­jant a casa seva.

El segon tes­ti­moni, que va arri­bar cus­to­diat pels Mos­sos perquè és a la presó, va dir que va conèixer García Car­bo­nell a la infer­me­ria d’un cen­tre peni­ten­ci­ari. A par­tir d’aquí, però, no va cor­ro­bo­rar res més de la decla­ració que va fer perquè diu que ha patit una embòlia i ja no recorda res. Aquest home, impli­cat amb García Car­bo­nell en un cas de fal­si­fi­cació de moneda, havia decla­rat durant la inves­ti­gació que l’acu­sat li va reconèixer els fets i li va dir que havien anat fins a Caba­nes amb l’altre acu­sat per come­tre un roba­tori però es van equi­vo­car de víctima. Els Mos­sos cre­ien que l’objec­tiu era la cunyada de la víctima perquè cada dia, a l’hora apro­xi­mada en què es van per­pe­trar els fets, s’empor­tava la recap­tació de l’empresa fins a casa. A la decla­ració que ara no recorda també va expo­sar que García Car­bo­nell va dir que l’autor de la pallissa mor­tal era “el jove amb les lle­tres al coll” (amb relació a un tatu­atge que porta Boyer) i que ell es va que­dar al cotxe vigi­lant.

Ahir va decla­rar un altre supo­sat còmplice de García Car­bo­nell que també es va des­dir. Es tracta d’un jove amb qui, a par­tir de l’agost del 2014, hau­rien per­pe­trat roba­to­ris. El fis­cal li va dema­nar que con­firmés que, en un dels casos que ja ha estat jut­jat, va ser l’ara acu­sat qui li va donar una nava­lla perquè fes una estre­bada a la bossa de mà d’una dona. “L’Anto­nio no hi era i la nava­lla era meva, sem­pre la por­tava”, va sos­te­nir al judici.

Els Mos­sos, que van fer segui­ments a García Car­bo­nell quan un anònim els va posar sobre la pista de la seva impli­cació en l’assas­si­nat, van poder situar els dos acu­sats al lloc del crim gràcies als mòbils. A més, hi ha imat­ges d’una càmera d’una empresa que hi ha a 200 metres del lloc del crim que va gra­var un cotxe de carac­terísti­ques simi­lars al que conduïa García Car­bo­nell.