El Suprem manté la pena de presó als tres mossos que van agredir un client de Bikini
L'Audiència els va condemnar a tres i quatre anys perquè van actuar de manera «desproporcionada»
El Suprem ha desestimat un per un tots els arguments esgrimits per la defensa dels mossos d'esquadra condemnats, que hauran de pagar les costes que ha generat la revisió de la sentència dictada per l'Audiència de Barcelona.
Els fets es remunten al 2 de juny del 2006, quan José Antonio Medina era a la sala Bikini de Barcelona amb quatre amics. Pels volts de les tres de la matinada, un jove del grup va tenir una discussió amb els agents Mónica Fraile, Albert Fabregat i Joan Díaz, que estaven fora de servei i li van recriminar que hagués fregat –sense voler– les natges de la noia. Els dos mossos es van encarar amb l'amic de Medina i ell, convençut que Fabregat volia agredir el seu company, el va agafar pel braç i el va fer caure a terra. Al final, els vigilants de seguretat van fer fora els joves i els agents –que no s'havien identificat com a mossos dins la discoteca– i van avisar la policia. A les portes del local, els condemnats van dir als joves que eren mossos i van detenir Medina acusant-lo d'atemptat a l'autoritat, arrest que va fer efectiu la patrulla que es va arribar a la discoteca. El jove, estibador del port de Barcelona, va ser traslladat a la comissaria de les Corts, on va estar 24 hores engarjolat. A la sala d'escorcolls, a més, Díaz i Fabregat el van agredir i el van amenaçar de matar-lo i violar la seva dona si els denunciava. Per tot plegat, a banda de la pena de presó, l'Audiència va imposar a Fraile vuit anys d'inhabilitació, càstig que va elevar fins als onze anys en el cas dels altres dos condemnats. A més, la Generalitat, com a responsable civil subsidiària, haurà de fer-se càrrec de la indemnització de 8.200 euros que els agents han de pagar a la víctima.
El Suprem, com l'Audiència, considera que la detenció de Medina «no estava de cap manera legitimada» i que «els agents van actuar, expressament, de manera arbitrària», ja que van acordar l'arrest «amb la finalitat de dirimir una disputa que van mantenir amb el detingut mentre tots estaven com a particulars fent una consumició en un local públic». Es dóna el cas que la sentència arriba un mes i mig després que el Suprem va confirmar la primera condemna per tortures contra tres mossos, la més greu imposada mai a uns agents de la policia catalana per haver-se excedit en l'exercici del seu càrrec. En aquest cas, els policies van ser castigats amb quatre anys i nou mesos de presó per la violència gratuïta que va suportar un ciutadà romanès a qui van detenir per error el 2006.
