“Un 600 sempre nostre”

“Les mostres de suport que estem rebent estan sent molt reconfortants.” El veí de Celrà Pep Pladeveya i la seva família tenen infinites paraules d’agraïment per a totes aquelles persones que els han transmès ànims i el seu recolzament, ja que, els darrers dies, els han arribat incomptables missatges interessant-se per com es troben després de l’ensurt que van viure el divendres dia 8, mentre tornaven de Brussel·les. La setmana passada, havien estat a Bèlgica amb l’emblemàtic 600 independentista de Pladeveya. Pintat amb els colors de l’estelada i sempre flamant, és un cotxe estimat per molts i que s’ha convertit en tot un símbol i una icona popular. La seva presència és habitual en fires independentistes o actes de les entitats sobiranistes i novament, en aquesta ocasió, Pladeveya va dur el seu conegut Seat a la gran manifestació que es va celebrar dijous a Brussel·les en defensa de la República Catalana.

En ser un cotxe característic i fàcilment identificable, la família es va sentir ben acompanyada durant el viatge, perquè els saludava molta gent amb qui s’anaven trobant pel camí. Divendres al matí, quan ja tornaven cap a casa, el conductor d’un altre automòbil, que tot apunta que es va adormir, va xocar fortament contra la part posterior del 600 independentista. Els fets van tenir lloc en un tram francès de l’autopista. Una de les portes del Seat 600 es va obrir, el vehicle va fer diverses voltes sobre si mateix i va acabar al mig de la calçada. Els ocupants van patir contusions i alguna ferida que va requerir punts de sutura. Agraeixen tota l’atenció rebuda a l’hospital de Saint Amand Montrond i, un cop els van donar l’alta, van acabar de fer amb taxi el trajecte fins a casa, on van arribar dissabte a la nit.

Com que molta gent s’havia posat en contacte amb la família per preguntar-los com els havia anat la tornada, just l’endemà de l’accident van explicar a través de Facebook i de Twitter l’incident que els havia passat. A partir d’aquí, l’allau de reaccions va ser instantània. Centenars i centenars de persones van compartir per les xarxes socials el cas, els van preguntar com estaven, van celebrar que estiguessin bé i també va sorgir molta gent que estava interessada a poder contribuir a refer els danys materials que va sofrir el 600 arran de l’impacte. Diversos ciutadans volen fer donatius per ajudar en la reparació i d’altres ofereixen de manera altruista peces del mateix model per si poden fer servei. Entre la llarga llista de missatges, hi va haver, per exemple, un veí de Sarrià de Ter que va publicar a Facebook la seva voluntat de contactar amb Pladeveya per donar-li gratuïtament recanvis. “Vull posar el meu gra de sorra perquè pugui recuperar el seu clàssic”, va dir en un missatge que va penjar.

Queda palesa, novament, la vessant més humana del poble català. És tal la voluntat de la gent per donar un cop de mà que s’estudiava canalitzar la iniciativa d’ajudar a refer el 600 a través de la plataforma sense ànim de lucre Omplim Brussel·les. D’una banda, a Pladeveya i a la seva família els han commogut aquestes propostes solidàries i, d’una altra, els sabia greu acceptar aquesta ajuda. Moltes persones, però, els han dit que volen contribuir perquè senten que és “un 600 que és de tots” i valoren el manteniment que hi fa el seu propietari i el fet que sempre el porta allà on calgui. Un cotxe, per tant, que acompanya la gent, que els fa passar molt bones estones, que els emociona i que els treu un somriure.