El convidat que abusava

Era com de la família, cada divendres anava a dinar a la casa, s’asseia al sofà a mirar la tele amb els nens mentre els pares recollien la taula i amb la complicitat d’una manta sobre les cames aprofitava per fer tocaments a la nena. Aquesta traïdoria a la confiança de la família amfitriona en la seva pròpia llar d’una població de la Selva es va perllongar durant els anys 2008, 2009 i 2010, mentre la nena tenia 9, 10 i 11 anys, segons la sentència del jutjat penal número 4 de Girona que ha condemnat a dos anys i tres mesos de presó Jordi Alonso Callejo, mestre veí de Sils i ja condemnat a trenta anys de presó per abusos a nenes de l’escola de Montseny (Vallès Oriental). En la sentència, la magistrada Leyre González Carabias dona total veracitat a la versió de la nena, que ara ja ha arribat a la majoria d’edat, i no es creu la versió d’Alonso que va negar els fets i va atribuir la denúncia a una reacció de la família amiga en conèixer la seva implicació en el cas dels abusos de l’escola de Montseny. En la sentència no es veu cap mòbil espuri en la víctima i en els seus pares i es remarca que la nena no volia denunciar-lo perquè és molt reservada i tenia por que al poble l’assenyalessin i s’afegeix que, paradoxalment, els pares de la víctima van donar suport a Alonso quan van saber que l’havien denunciat a Montseny, no es creien el que explicaven els denunciants i fins i tot el van ajudar a buscar-se un advocat. “Ells el consideraven com un membre de la família”, remarca la sentència. Els pares van creure en la bona fe de l’acusat fins que un dia la filla els va fer una revelació que no s’esperaven: “Jo sé que en Jordi ha comès els abusos que diuen perquè a mi també m’ho feia.”

A partir d’això, la mare va retirar la confiança i les claus de casa a Jordi Alonso i el va expulsar de la seva vida. I van acabar convencent la nena perquè denunciés els fets i, a través del lletrat Christian Salvador, van exercir l’acusació particular contra el que havia estat un home de total confiança de la família. Un home a qui a vegades també deixaven sol amb els seus tres fills mentre ells eren a treballar. Una situació que, segons també declara provat la sentència, Alonso aprofitava per fer tocaments a la nena. Esperava que els seus germans s’adormissin i anava a l’habitació d’ella. Jordi Alonso, que també ha estat condemnat a indemnitzar-la amb 5.000 euros i té la prohibició de no acostar-se-li a menys de 300 metres ni comunicar-se amb ella de cap manera, continua reclòs a la presó de Lledoners, des d’on publica un blog que titula Reflexions d’un mestre acusat d’abusos, en el qual va penjant, amb l’ajut dels familiars, articles i reflexions. La darrera entrada al blog és de fa cinc dies, el 14 de desembre, i es titula Empresonar bones persones (1) i Jordi Alonso fa referència a la seva situació i a la dels empresonats per causes polítiques. “Ells encara no han estat jutjats, jo sí. A ells se’ls acusa d’uns delictes diferents del meu. Ells tenen un suport social infinitament superior al que jo tinc. Senzillament em vull centrar en un aspecte que compartim: ells i jo estem privats de llibertat i, si m’ho permeteu, ells i jo som bones persones”, conclou Alonso, que encara té l’opció, a través del seu lletrat, Horacio Airaudo, de fer recurs contra la sentència. La dels 30 anys és ferma.