El guaita del GRAF Lleida va alertar diversos cops del perill que suposava el canvi en la intensitat del vent
Va avisar per emissora, però el Delta 0 no els va donar instruccions de marxar de la zona
La jutgessa de Gandesa que porta la investigació del foc d'Horta de Sant Joan del juliol passat en què van perdre la vida cinc membres del Grup de Reforç en Actuacions Forestals (GRAF) de Lleida va prendre declaració ahir a dos testimonis directes més de la tragèdia, després que el 15 de gener ho va fer Pepe Pallàs, que va ser l'únic bomber supervivent de l'equip que va ser víctima de l'atrapament mortal. El primer que va comparèixer davant la instructora del cas va ser Andreu Caravaca, el guaita del GRAF Lleida que el dia del fatídic succés estava situat a uns 800 metres dels efectius que no van poder escapar de les flames, i que, des d'una posició una mica més elevada que la resta, s'encarregava de vigilar l'evolució de l'incendi i la situació meteorològica.
Aquest interrogatori va durar unes cinc hores. Hi van estar presents, entre altres persones, Pau Simarro, advocat de la família de Ramon Espinet, un dels bombers que van morir en els treballs d'extinció, així com Xavier Naiats, lletrat de Susana Puscas, vídua de Jordi Moré, que també va perdre la vida en les mateixes circumstàncies. Segons va explicar Simarro, el guaita va afirmar que cap a les dues del migdia va avisar per l'emissora que s'havia produït un canvi inesperat en la intensitat del vent, que havia passat de 17 a 60 quilòmetres per hora. Tan sols cinc minuts més tard, també va comunicar que la columna de fum més propera s'estava tornant de color marró, la qual cosa indicava un augment de la força de les ràfegues (en aquell moment, l'home disposava de dues emissores –una que duia a la mà i l'altra, al cotxe–, i les seves comunicacions a través dels aparells podien ser escoltades per tots els bombers).
Durant la declaració, es va preguntar a Caravaca «si era d'esperar que amb un gir sobtat del vent es formés un contravent i que, en topar les ràfegues contra la muntanya, aquest canviés de direcció i bufés del costat contrari». D'acord amb Simarro, «va respondre que sí que era previsible que les males condicions meteorològiques fessin que els GRAF Lleida quedessin envoltats per les flames; si bé ningú els va advertir que marxessin, tot i que els comandaments coneixien la situació de perill per almenys els dos últims avisos del guaita».
Cap a dos quarts de tres de la tarda, van baixar diversos vehicles de bombers, entre els quals anava un sergent responsable del control del flanc esquerre, que va manar a Caravaca que fugís de la zona. No va ser fins tres minuts abans d'un quart de quatre de la tarda que des de la central d'operacions dels bombers a Bellaterra es va dir als GRAF Lleida que també marxessin si la situació ho requeria, però ja tenien el foc gairebé a sobre i van considerar que era més perillós anar-se'n. Per Simarro, a causa d'aquesta descoordinació, «és possible que acabin imputant el comandament màxim durant l'incendi, conegut com a Delta 0»: «El guaita ha reconegut que no recordava haver sentit cap instrucció del Delta 0 fins a dos quarts de cinc de la tarda, quan els bombers ja eren morts. A més, les víctimes es van quedar uns tres quarts d'hora sense el guaita ni els mitjans aeris. En aquest temps no van disposar de cap referència, quan el protocol estableix que s'ha de mantenir una comunicació contínua. Hi va haver falta de coordinació i d'informació.»
«Decisions conjuntes»
El segon i últim testimoni d'ahir va ser el sergent del GRAF Barcelona –els seus membres van salvar la vida de miracle i, després, van ser els primers a localitzar els ferits–. La compareixença del sergent va durar més de quatre hores i mitja, i en ella va recordar que entre el seu equip i el de Lleida hi havia menys de 100 metres de distància i que van prendre les decisions de manera conjunta tant entre els dos grups com amb el comandament. La jutgessa, d'altra banda, va haver d'acabar ajornant la compareixença de set efectius més del GRAF Barcelona que ahir també estaven citats ja que els interrogatoris dels dos primers bombers van ser maratonians.
Paral·lelament, l'advocat de la Generalitat en el cas de l'incendi, Joan Navarro, va considerar que de les declaracions del guaita del GRAF Lleida i del sergent del GRAF Barcelona «no se'n desprèn que existís descoordinació». El lletrat també va contradir una versió donada abans per Simarro, tot matisant que «Caravaca no va relatar que havia avisat d'un contravent, sinó que va informar d'una pujada del vent»: «Crec que la primera opció no la podia saber, sinó només intuir», va sentenciar.