TRIBUNALS
“El campament anti-MAT era de resistència passiva”
Set joves que vivien penjats als arbres d’un bosc de Sant Hilari per evitar la construcció d’una línia de molt alta tensió diuen que l’acció era pacífica
Red Eléctrica reclama una indemnització de 41.000 euros
Un palet penjat en un dels plàtans de davant dels jutjats de Girona, amb dos nois asseguts al damunt de la plataforma de fusta, va escenificar el suport als activistes que l’any 2009 es van instal·lar a viure als arbres d’un bosc de Sant Hilari Sacalm per evitar que Red Eléctrica hi construís dues torres de la MAT. Aquesta vistosa acció al carrer es va dur a terme ahir, coincidint amb la sessió oral celebrada al jutjat penal número 5. Al banc dels acusats s’hi van asseure dues noies i cinc nois, per a cadascun dels quals la fiscal demana un any i mig de presó com a presumptes autors d’un delicte de coaccions i d’un altre de desobediència a l’autoritat. El 24 de març del 2010, tots ells van ser identificats pels Mossos d’Esquadra al campament anti-MAT que hi havia des de feia mesos en uns terrenys del pla de les Mines. Segons el delegat de Red Eléctrica a Catalunya, a partir de missatges que van veure a les xarxes socials, la companyia té constància que l’ocupació d’aquestes parcel·les per part d’un grup d’activistes antisistema es remuntava, almenys, a l’octubre del 2009.
Dos dels acusats es van acollir ahir al seu dret a no declarar i els altres cinc es van negar a respondre a l’interrogatori de la fiscal i de l’advocada de l’empresa elèctrica. Aquests darrers sí que van contestar les preguntes de la seva defensa, exercida pel lletrat Benet Salellas. Els joves van manifestar que el campament anti-MAT era una acció “pacífica i de resistència passiva”. Entre ells i els Mossos hi va haver divergències, però, a l’hora de descriure la desocupació del bosc. Alguns dels investigats van assegurar que els agents que els van desallotjar no els van oferir “cap tipus de diàleg ni mediació”. Els Mossos van argumentar, en canvi, que la col·laboració que es van trobar per part dels activistes va ser “zero”. Els policies van explicar que, mitjançant material d’escalada, van fer baixar quatre dels joves que estaven penjats dels arbres, dalt dels quals hi havien posat una mena de tendes per dormir-hi. A dos més que també estaven amb cordes penjats dels arbres els van retirar d’allà amb una grua, i un altre noi el van trobar dins d’un túnel subterrani, on estava encadenat a un bidó de ciment.
Un caporal va afirmar que, quan intentaven pujar a un arbre, els joves estaven tan actius que passaven a un altre arbre, mitjançant tot un entramat de cordes: “Va ser un servei complex. Havien fortificat la zona: hi havia trampes, túnels, rases i bigues al terra per evitar que els vehicles s’hi aproximessin i, a baix, tendes grans, com si fossin un lloc de reunió”.
Afectació dels terminis
Salellas requereix l’absolució dels seus representats. El lletrat va lamentar que, amb anterioritat al 24 de març del 2010, els nois i noies no van rebre mai cap notificació notarial, judicial ni policial que els advertís que havien d’abandonar el lloc. Va criticar, a més, que des dels jutjats es dictés l’ordre de desallotjament només sobre la base de la denúncia presentada per Red Eléctrica: “No es va preguntar l’opinió, per exemple, a la propietària dels terrenys. I, com que no es va donar cap requeriment als acusats, no es pot acreditar si van estar al campament només el dia 24 o ja hi eren abans.”
Salellas va afegir que, al costat dels permisos administratius que l’empresa tenia per fer la MAT, també hi ha el dret a protestar, el de reunió i el de llibertat d’expressió. “Veïns del territori havien utilitzat tots els recursos jurídics i administratius per intentar frenar la MAT, sense resultat. Per això hi va haver gent que va optar per l’ocupació del bosc. Va ser una acció pacífica, per demostrar l’oposició al traçat elèctric. És un acte que no ha de ser objecte de càstig penal. Quan les institucions no escolten el que diu el territori, és normal usar mecanismes més directes i cridaners.”
El delegat de Red Eléctrica va precisar ahir en el judici que l’ocupació del paratge va endarrerir l’inici de les obres i també va afectar els terminis de finalització. La companyia preveia començar els treballs el gener del 2010 i no ho van fer fins a finals de març. A més, abans que hi entressin els operaris, van haver de “netejar i restaurar el terreny, i desmuntar les trampes i els elements que havien instal·lat per dificultar que es construïssin els suports de les torres”. L’empresa manté que això va suposar una despesa extra de 41.000 euros: una xifra que Red Eléctrica reclama als processats en concepte d’indemnització.
En el darrer torn de paraula, una de les acusades va preguntar al jutge: “Vostè viuria al costat d’una torre elèctrica de molt alta tensió?” I just a continuació el magistrat va donar permís a un dels seus companys per llegir una carta. Hi deia: “Tinc un record feliç del campament, de la vida en comú, en la natura, dels diàlegs i dels debats. La por al càstig no m’impedirà seguir lluitant.”
