Captius del pantà

Jordi Magentí, 60 anys, veí d’Anglès, és el sospitós (autor sense dubtes, segons els Mossos) del crim del pantà de Susqueda, un escenari que ha estat el seu espai d’alliberament i que ara l’ha atrapat. Ja de jove anava als entorns de l’embassament a caçar (abans que li retiressin la llicència i les escopetes arran de l’assassinat de la seva primera dona). Hi anava a caçar bolets. Els seus companys boletaires recorden que era molt destre i valent i que en baixava uns grans cistellats. Hi anava a pescar. Abans com a membre del club de pesca i ara en solitari perquè arran del crim, el de la dona, els pescadors de canya li van anar fent vores. Magentí és un home del pantà. Fins i tot, segons va explicar al judici el 2000, era l’escenari que havia triat per posar fi a la seva vida, en aquells moments que, deia, tenia una greu depressió per culpa del trencament del seu matrimoni. Davant del jurat popular i del tribunal que el van sentenciar, Jordi Magentí va explicar que, com que la seva dona no el consolava ni ajudava quan passava hores baixes, havia planejat llençar-se des de la paret de la presa de Susqueda, com han fet desenes de persones al llarg dels 50 anys d’història de la presa. Però ell, si és que mai de veritat en va tenir la intenció, al final se’n va desdir. Magentí va optar per viure i, en canvi, va posar fi a la vida de la seva dona engegant-li quatre trets. A la presó va fer dos intents més de suïcidi: escanyant-se amb uns cordons de sabates i apunyalant-se a l’abdomen amb un objecte punxegut. Es va lesionar greument i va haver de passar per la sala d’operacions. Magentí va sobreviure als seus intents d’autòlisi, va recuperar la llibertat passats 12 anys i va tornar al pantà, el seu espai de llibertat. I va poder continuar pujant al pantà menant el Land Rover blanc, que els habituals de la zona recorden haver vist en un moment o altre i en un costat o altre del pantà. Ell no ho nega, que anés sovint al pantà, era el seu refugi. Nega haver matat Marc i Paula, com els Mossos i el fiscal afirmen que va fer el 24 d’agost, o el 25? El seu oncle, Gaspar Gamell, que creu en la innocència de Magentí, en declaracions a la Sexta assegura que el nebot a Susqueda hi anava sempre i que hi va continuar pujant després de l’assassinat de la parella. Almenys un cop hi va anar acompanyant els Mossos per ensenyar-los llocs i racons i ajudar-los a buscar aquells indicis claus per a la investigació que no han aparegut: l’arma del crim, els telèfons mòbils, la motxilla i la roba de la noia. Assegura l’oncle que ell [Magentí] no es pensava pas que el tinguessin per sospitós. Magentí pensava, o diu que pensava, que li demanaven ajuda com a bon coneixedor de la zona. Com a home del pantà. La col·laboració entre investigadors i investigat es va estroncar quan Magentí va anar a dir als companys de rastreig mossos que si volien que els tornés a guiar pel pantà l’hi diguessin abans del 28 de febrer perquè aquell dia tenia bitllet per volar a Colòmbia, on viu la seva segona esposa. No va volar. El 26 de febrer, els Mossos el van esperar davant de casa, se’l van endur en sabatilles però no pas cap al pantà. A la comissaria, i durant tres dies van escorcollar totes les cases i camps de la família de can Cuixa amb l’objectiu de trobar el que buscaven al pantà com a proves per incriminar-lo pel doble crim. No les van trobar i en acabar Magentí va tornar al pantà però aquest cop no pas amb el Land Rover que el va delatar i que va ser comissat i inspeccionat sinó en un furgó policial de trasllat de detinguts. Van arribar fins a l’entrada del baixant del barranc de la font del Borni. Magentí no va voler baixar del cotxe per fer una inspecció de l’escenari del crim, al final del barranc. Una diligència de mal fer per la comitiva judicial, amb calçat de carrer, i pel detingut, en sabatilles, per la nevada que cobria el corriol. Se li va concedir el dret de fer un cigarret a les vistes del pantà, abans que el retornessin a la presó, l’espai que tant temia. I els investigadors, que no van aconseguir arrencar-li cap confessió en quatre dies de detenció, el van veure deixar l’ADN a la burilla amb la recança de saber que en els 6 mesos de la investigació ni als cossos, ni al cotxe de les víctimes, ni a l’escenari... han pogut trobar mostra biològica per comparar. Els Mossos continuen la investigació captius d’un escenari, el pantà, que els posa molts entrebancs: poques imatges, pocs testimonis, telefonia feble... No tenen dubtes però tampoc tenen totes les proves.