El TS ratifica la pena de l’autor del crim de Caldes

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de 35 anys de presó a Antonio Alcaraz, l’expolicia de Girona que el 28 de maig del 2013 va matar la seva cunyada i va ferir la seva dona a Caldes de Malavella. L’acusat va cometre l’atac en presència de les dues filles menors d’edat de la víctima mortal. Per això l’alt tribunal ratifica la pena de 20 anys de presó per assassinat, 5 per lesions amb instrument perillós i 10 pels dos delictes de lesions psíquiques per les seqüeles que els fets han originat a les nenes.

El Suprem tomba el recurs que l’advocat d’Alcaraz va presentar contra la sentència de l’Audiència de Girona, que l’abril del 2017 va imposar 35 anys de presó a l’home. El seu advocat argumentava que no hi havia proves “vàlides i suficients” contra el processat i que la fiscalia i la defensa havien “comminat” l’acusat a reconèixer els fets. El Suprem ho rebutja i recorda que l’argument és el que ja es va esgrimir en un primer recurs, quan sí que va servir per tombar la sentència i forçar a repetir el judici.

“Estem ara davant d’una altra sentència d’un nou judici durant el qual l’acusat només va arribar a acceptar implícitament l’autoria dels fets”, recull el Suprem, que afegeix que una versió totalment exculpatòria d’Alcaraz hauria resultat “tan absurda com inversemblant a la vista de la seqüència desenvolupada”. A banda, el segon argument del recurs de la defensa tractava sobre un possible eximent per trastorn mental. Per desestimar-ho, el Suprem rebat que “els fets provats no recullen ni la més mínima dada que permeti fonamentar una disminució –i encara menys una anul·lació– de les capacitats cognitives i volitives”.

Finalment, el tercer motiu tractava de “desvirtuar” els dos delictes de lesions psíquiques causats a les seves nebodes, que tenien 6 i 10 anys. El Suprem exposa que l’argumentació de la sentència de l’Audiència de Girona és “impecable” i que l’alt tribunal se’l fa seu “íntegrament”: “El resultat lesiu va reclamar tractament mèdic per a una curació que mai serà plena.”

La sentència de l’Audiència indicava que “en poques ocasions” havia tingut l’oportunitat de veure delictes “tan cruels i reprotxables” com els que es van jutjar, i s’hi afegia que, a més, durant el judici Alcaraz ni tan sols va mostrar “penediment”.

L’Audiència de Girona li va imposar 35 anys de presó, la pena màxima (va ser la que van sol·licitar tant el fiscal com les acusacions particulars al final del judici). Van ser un total de 14 anys més de presó dels que l’expolicia va acceptar en el primer judici, celebrat el 2016. Aleshores, seguint un acord entre fiscalia, acusacions i defensa, Alcaraz es va conformar amb 21 anys de presó. Després, però, se’n va desdir i va recórrer contra la sentència assegurant que havia rebut pressions. El Suprem li va donar la raó i va obligar a repetir el judici.