Desmantellen una xarxa que utilitzava el vudú per fer prostituir noies nigerianes

Les víctimes, que treballaven a la Rambla de Barcelona, havien de pagar un deute de 50.000 euros

«Amb les cerimònies de vudú, les noies con­tra­uen una fide­lit­zació amb l'orga­nit­zació. Fan un pacte de silenci i pro­me­ten que no els denun­ci­a­ran. Segons la seva creença, després de la cerimònia la seva ànima queda en mans dels espe­rits i, per tant, si una noia trenca aquest pacte de fide­li­tat i silenci, els espe­rits li faran mal a ella o a la seva família», explica el cap de l'àrea cen­tral del crim orga­nit­zat dels Mos­sos, l'ins­pec­tor Jordi Ollé. Després del ritual, les noies empre­nien el viatge clan­destí amb la pro­mesa que, quan arri­bes­sin a Europa, tre­ba­lla­rien de per­ru­que­res. Arri­ba­ven per terra fins a Rabat, al Mar­roc, o fins a Líbia. Un cop allà, les noies que­da­ven en mans dels ano­me­nats guar­di­ans, que les vigi­la­ven fins que orga­nit­za­ven el seu viatge fins a Europa, cre­uant l'estret de Gibral­tar amb bots.

Quan les noies arri­ba­ven a Anda­lu­sia, els caps de la xarxa les trans­por­ta­ven fins a Bar­ce­lona. Era lla­vors quan s'ado­na­ven de l'engany: els deien que arran del viatge havien con­tret un deute amb l'orga­nit­zació d'entre 40.000 i 50.000 euros i que tenien mig any per retor­nar-los els diners. La manera d'acon­se­guir-los era pros­ti­tuint-se al car­rer. A Bar­ce­lona, freqüenta­ven les zones de la Ram­bla, el Camp Nou, les Glòries o el car­rer Welling­ton, al cos­tat del parc de la Ciu­ta­de­lla, i a Mataró es pros­tituïen en un polígon indus­trial. Ara bé, com­plir l'objec­tiu de tor­nar el deute era pràcti­ca­ment impos­si­ble, i les ame­na­ces i les coac­ci­ons s'allar­ga­ven durant mesos i fins i tot anys. «El con­trol a què esta­ven sot­me­ses durant els pri­mers mesos era extrem. Els detin­guts les acom­pa­nya­ven a pros­ti­tuir-se, els tro­ba­ven els cli­ents i els pac­ta­ven els preus», asse­nyala l'ins­pec­tor. Si les noies s'hi opo­sa­ven rebien pallis­ses i les agres­si­ons i les ame­na­ces també arri­ba­ven als seus fami­li­ars, a Nigèria. Segons la inves­ti­gació, la xarxa tenia el con­trol d'una cin­quan­tena de noies, la mei­tat de les pros­ti­tu­tes nige­ri­a­nes que es cal­cula que tre­ba­llen a Bar­ce­lona.

Els Mos­sos d'Esqua­dra van dete­nir dimarts els nou res­pon­sa­bles de la xarxa, tots de naci­o­na­li­tat nige­ri­ana, i van eme­tre cinc ordres de crida i cerca inter­na­ci­o­nal con­tra cinc dels guar­di­ans, que també han que­dat impu­tats en el cas. Vuit dels detin­guts ja han ingres­sat a la presó pro­vi­si­o­nal acu­sats dels delic­tes de lucre i coacció a la pros­ti­tució, immi­gració clan­des­tina per a l'explo­tació sexual, asso­ci­ació il·lícita, usur­pació d'estat civil, detenció il·legal i estafa.

Targetes robades

La desesperació de les noies per aconseguir diners per saldar el deute que l'organització els reclamava les portava també a cometre furts. Segons els Mossos, quan les víctimes s'acostaven als possibles clients, aprofitaven la confusió per furtar-los la cartera. Això ha quedat demostrat en els escorcolls que s'han fet en els locals i els pisos que tenien els detinguts a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Montornès del Vallès. Els Mossos hi van trobar targetes de crèdit que havien estat robades a turistes, i que els arrestats havien fet servir per comprar per internet des d'ordinadors i telèfons mòbils fins a bitllets d'avió per viatjar a Nigèria. A casa dels detinguts, els investigadors també van comissar llistats de tarifes dels serveis de les noies i llistes on s'apuntaven els diners que els anaven donant aquestes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.