Successos

Societat

migracions

Refugiats en ruta

Almenys setanta persones africanes han arribat a Catalunya amagades a l’interior de camions des del febrer

Són gent que fan estada en camps de refugiats de Ventimiglia, entre Itàlia i França, i proven d’arribar a països de més al nord

Els camioners no són conscients del tràfic i tot indica que el destí dels emigrants no era Catalunya

Des del 9 de febrer almenys 70 persones procedents de països africans han arribat a les comarques del nord de Catalunya amagades en camions. Aquesta és la cronologia dels casos coneguts:

–Divendres 9 de febrer:

El conductor d’un camió que venia d’Itàlia i transportava matalassos fins a València va parar en una àrea de l’AP-7 a les comarques gironines i va sentir soroll al remolc. Va avisar els Mossos i hi van trobar quatre homes tunisians.

–Dimecres 15 de febrer:

Un transportista que venia d’Itàlia va trobar vuit immigrants amagats a la caixa quan anava a descarregar a Celrà. Tres eren menors i van passar a disposició de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Dgaia). Els altres cinc, la Policía Nacional els va retornar a França en virtut de l’acord hispano-francès. Tots eren d’Eritrea menys un, que era del Sudan.

–Divendres 16 de febrer:

Un camioner romanès que feia ruta entre Itàlia i l’Estat espanyol va localitzar 15 immigrants al seu vehicle, a Figueres. Eren 13 homes i 2 dones, 11 d’origen d’Eritrea i 4 d’Etiòpia. Els polissons van explicar a la policia que havien pagat 20 euros a una persona perquè els digués a quin camió havien de pujar.

–Dijous 22 de febrer:

Un xofer búlgar que venia de Ventimiglia, a la frontera entre França i Itàlia, va sentir soroll al remolc, es va aturar a la Jonquera i va descobrir que duia set persones, cinc homes i dues dones, d’Eritrea.

–Dimarts 27 de febrer:

Un camioner va abandonar cinc immigrants, tres de Guinea i dos del Sudan, a l’autopista a Capmany.

–Divendres 6 d’abril:

Un camioner que venia d’Itàlia va trobar vuit persones, d’Eritrea, Líbia i Somàlia, dins de la caixa quan circulava per l’AP-7 a Maçanet de la Selva.

–Dimecres 18 d’abril:

Dotze persones que viatjaven d’incògnit dins un tràiler amb matrícula eslovaca van ser trobats a la Jonquera. Van treure la mà demanant ajuda des de l’interior. Eren del Senegal, Mali, Nigèria i Gàmbia.

–Dilluns 7 de maig:

El xofer d’un camió amb matrícula d’Hongria que circulava per l’AP-7 en direcció a Barcelona va sortir a Salt després que el copilot veiés a través del retrovisor una mà entre la lona. Duia cinc polissons.

–Dimarts 15 de maig:

Van trobar sis persones, de Somàlia, Guinea Bissau i l’Afganistan, d’entre 19 i 31 anys, a la Jonquera, en un camió portuguès que feia la ruta des de Ventimiglia, amb parada a Niça, fins al Prat de Llobregat.

En tots aquests 9 casos els camions havien fet parada a Ventimiglia, a 550 quilòmetres de la Jonquera, població italiana situada just a la frontera amb França, punt de parada de camioners, amb serveis i aparcaments. I actualment Ventimiglia és un assentament de refugiats africans que esperen l’ocasió de continuar el viatge fins a països de més al nord. Alguns han perdut la vida intentant arribar a França a peu a través de camins escarpats. Els camions són una oportunitat. Es pressuposa que en tots els casos els clandestins han entrat als vehicles d’amagat del xòfer. Se sospita, però, que tenen el suport d’algú que els indica el camió a què han de pujar i la ruta que fa, encara que de vegades no acabi fent el trajecte esperat. I que algú se’n beneficia ho demostra la declaració dels 15 immigrants que van arribar el 16 de febrer a Figueres, que van assegurar que havien pagat 20 euros cada un pel viatge.

La policia creu que els polissons arribats a Catalunya no tenien intenció de venir aquí, sinó que devien haver de baixar en algun punt de França i, sigui perquè el camió no va fer parada, sigui perquè ningú els va obrir, van haver de continuar la ruta. Ho evidencia que un dels menors que van arribar en el primer camió i que van ser traslladats a un centre d’acollida va ser detectat una altra vegada a l’estació de Portbou intentant creuar la frontera en tren en direcció a França. És la prova que ni Catalunya ni Espanya no eren el seu destí. Als immigrants els interessa més arribar a França o a altres països, com ara Alemanya, Àustria, Dinamarca, Noruega i la Gran Bretanya, que consideren més atractius per fer els tràmits de refugiats, per les ajudes que hi poden obtenir. Fins i tot alguns que ja han fet els tràmits d’asil a l’Estat espanyol i tenen el suport de la Creu Roja o altres entitats s’aventuren a intentar creuar la frontera i arribar a altres països de més al nord, que els són més favorables. És el que proven de fer les famílies sirianes que s’han detectat a la Jonquera quan intenten accedir a l’Estat francès. L’asil que els han tramitat en territori espanyol no els serveix per a altres països europeus i per això són retornats al país que els ha acceptat. Però molts volen arribar a l’Estat francès o altres països. En cas que ho aconsegueixin, han d’intentar regularitzar la seva situació per altres vies, perquè l’asil només serveix per al país que els l’ha concedit.

L’associació de transportistes Asetrans qualifica l’entrada de polissons amb camions a Catalunya de “molt residual”, tot i admetre que el problema és greu. Asetrans ha difós uns consells de prevenció per als seus associats. Un és que en els punts de parada, sobretot a Ventimiglia, procurin tancar a la perfecció les caixes dels camions i revisar el tancament i comprovar que els precintes no hagin estat trencats, abans de reprendre la marxa. I també procurar aparcar en llocs amb molta afluència de camions, mai en punts aïllats. I en el cas de detectar la presència de polissons a l’interior del camió, no estar sol en el moment d’obrir la caixa per fer les comprovacions i avisar els Mossos o la policia. Jordi Esparraguera, d’Asetrans, remarca que en cap cas els polissons han mostrat resistència o una actitud violenta, però recomanen precaució.

Tot i que l’arribada d’immigrants clandestins a Catalunya ha posat en evidència la ruta de Ventimiglia, on hi ha camps de refugiats de gent que espera poder emprendre el viatge més cap al nord, aquest problema ja fa temps que el tenen a Calais (França), on els immigrants busquen l’oportunitat de travessar l’estret i arribar a la Gran Bretanya, un dels destins més buscats. Camioners de ruta internacional consultats comenten que el que ara es comença a veure a Ventimiglia ja fa temps que passa a Calais, on els controls policials als camions són molt estrictes, amb uns sensors especials per detectar presència de gent a l’interior. El govern britànic aplica unes sancions elevadíssimes (2.000 lliures o 2.300 euros) als camioners que són atrapats traginant polissons i, en vista del risc, molts transportistes opten per signar la Civil penalty accreditation scheme, una declaració jurada en la qual el transportista declara que coneix la realitat de Calais i, com a professional legal i aliè al tràfic de persones, es compromet a adoptar les mesures convenients per evitar el transport de clandestins. La declaració jurada és una eina que pot servir per rebaixar la sanció en cas que les autoritats els descobreixin polissons en creuar l’estret.

Fins ara, en els casos detectats a Catalunya no hi ha hagut denúncies ni sancions als transportistes.

Sense sospita.
Asetrans confia que cap camioner associat seu no és corresponsable del tràfic de clandestins i tampoc li consta cap cas en què el camioner hagi rebut ofertes econòmiques per permetre que li col·loquin ‘passatgers’. La policia, tot i que pressuposa que hi ha alguna màfia darrere del transport d’immigrants, no ha trobat cap indici que els camioners hi estiguin implicats ni que se’n beneficiïn.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.