Cas Susqueda: testimonis que trenquen l’esquema

Els investigadors, el jutge, el fiscal i els Mossos estableixen que el doble crim de Susqueda es va perpetrar entre les 11.20 i les 11.26 del matí del 24 d’agost del 2017, perquè és quan alguns testimonis relaten que van sentir trets a la banda dreta del pantà. Però altres testimonis van aportar dades que feien pensar que en Marc i la Paula eren vius hores més tard, i n’hi ha que els situen a l’altre costat del pantà, a la zona de l’embarcador.

Un d’aquests testimonis és en Josep, un veí de Llagostera. Segons ha relatat a aquest diari, ell mateix va alertar del que havia vist quan es va assabentar que havia desaparegut una parella a Susqueda. El dia que ell havia estat al pantà era el divendres 25 d’agost, a quarts de sis de la tarda, i quan en va alertar va ser uns dies després, quan va veure a la televisió una imatge, sense so, en què apareixia la rampa d’accés a l’embarcador amb els cotxes i les llanxes dels Mossos que feien la recerca. “Era el mateix lloc on jo vaig veure un cotxe amb el morro a tocar de l’aigua”, recorda en Josep, que està segur que el cotxe era un Opel Zafira de color blau força vell, perquè era igual que el que té un amic seu de Llagostera. Aquell dia, ell, la dona i la sogra van dinar al restaurant del Coll i van baixar cap al pantà a cavall d’un 4x4, amb el qual ell no es va atrevir a baixar per la rampa de l’embarcador. Per això, quan des de la carretera, en un punt de bona vista, va veure que a baix hi havia un vehicle, i de cara a l’aigua, es va estranyar. Es van aturar a mirar i recorda que davant del cotxe hi havia una figura humana que li va semblar un noi i que als peus tenia un caiac. “El caiac el vaig veure perquè es va moure”, recorda. Un xic més endavant, al costat d’un tronc a la paret del pantà, hi va veure una figura que s’aixecava, que no havia vist, i que no es va moure. Creu que era una noia. Una parella, un caiac i un Opel Zafira. En Josep està convençut que va veure la parella que va acabar assassinada i ha passat nits d’insomni maleint-se per no haver fet una fotografia. “Si hagués fet la foto, s’hauria pogut comprovar la matrícula del cotxe i ara sabríem del cert si eren ells”, lamenta el veí de Llagostera, que aquell dia va fer moltes fotos, però no va retratar aquella escena perquè la sogra li va dir que s’afanyés i tanqués la finestra del cotxe perquè hi entraven mosques. Com a dada rellevant, en Josep també recorda que aquell dia va veure dos homes que li van cridar l’atenció: semblaven sexagenaris, ben vestits, amb un cotxe vell. Ja els va veure al restaurant i després hi va tornar a coincidir al mirador de la presa. Li van preguntar si seguint el camí arribarien al Pasteral. Els va confirmar que sí, els va preguntar si eren de la zona i li van contestar –només un d’ells va parlar– que “més o menys”. Estranyament, però, quan ell baixava cap al Pasteral, va veure que els dos homes tornaven a pujar cap al pantà.

Un altre testimoni que situa una parella –que al seu dia va identificar com en Marc i la Paula– a la zona de l’embarcador és un veí d’Olot de 70 anys, també de nom Josep, que era al pantà la tarda del 24 d’agost quan, segons la investigació, el crim ja s’havia perpetrat. Però, a partir del testimoni d’aquest home, el sumari inclou un esquema amb la situació exacta del cotxe que va veure i amb la parella, que caminava per la carretera que va cap al Coll. Segons aquest testimoni, eren entre dos quarts de sis i les set de la tarda quan va veure un cotxe de color fosc –creu que era un Opel Zafira– aparcat arran de pista dalt de la rampa de l’embarcador, i la descripció que va fer de la parella coincideix amb en Marc i la Paula. Al noi el va descriure com a jove, prim, amb barba i cabells un xic llargs. A la noia, com a prima, baixeta i amb els cabells recollits. Quan els Mossos li van ensenyar les fotografies dels joves desapareguts, va assegurar que “amb molta probabilitat” eren els que havia vist.