No apareix el francès que era a Susqueda el dia del crim

Victor Veyrier, un francès que l’estiu del 2017, quan van ser assassinats Marc i Paula, vivia en una furgoneta vora el pantà de Susqueda, està en parador desconegut. Veyrier, que va ser sospitós i sotmès a proves d’ADN quan encara no havien aparegut els cossos de Marc i Paula per comprovar si la sang d’una barca del mas Llomar era la que s’havia fet ell tallant-se amb un cable, estava citat al jutjat el 18 de juliol passat, però no va comparèixer. No respon al telèfon i els habitants del Mas Llomar asseguren que hi han perdut el contacte, i ara el jutge Javier Burgos ha ordenat que se’l busqui a l’adreça que els consta a França perquè declari per videoconferència el 27 de març de l’any que ve.

Veyrier va ser identificat el diumenge 27 d’agost al Llomar pels mossos que buscaven la parella desapareguda. Els va explicar que dormia a la furgoneta i que no havia notat res anormal, i que no estava al cas de la desaparició. Va dir que durant el cap de setmana havia vist passar vehicles 4x4 i que el dissabte ell havia baixat al poble amb el seu vehicle a comprar. El dilluns 28, quan van tornar a passar mossos pel Llomar, Veyrier els va preguntar com anava la recerca i si se sabia res.

El dimecres 30, Veyrier es va acostar a mossos de la unitat de muntanya que eren al Llomar i els va explicar que el dia de la desaparició (24 d’agost) havia sentit trets i crits a la zona de la pedrera. Els mossos van interrogar Veyrier a la comissaria i amb intèrpret de francès el 6 de setembre, l’endemà que trobessin restes de sang en una de les barques dels habitants del Llomar. En aquesta compareixença Veyrier va explicar que la sang era seva perquè s’havia tallat desenterrant un tub i va donar una mostra d’ADN que va certificar que la sang era seva.

En aquesta declaració va explicar que el dia 24, al matí, entre les 10 i les 12, mentre ell enterrava un cable allunyat de la casa, va sentir tres trets seguits i al cap d’un minut un altre tret. Hi va afegir que quan va tornar al campament, al cap d’una hora, el seu amic Laurent i la seva parella li van dir que després dels primers trets també s’havien sentit crits. Veyrier va explicar que ell estava sol treballant quan va sentir els trets, perquè aquell dia Olivier s’havia quedat al campament perquè li feia mal l’espatlla. Veyrier va assegurar que la nit del 24 la gossa va cridar, però que no va veure passar cap cotxe pel Llomar, tot i que sí que en va veure, de tot terrenys, la nit del 23.