Un jutjat gironí citarà aviat els investigats per les càrregues
Els Mossos indagaran els canals de comunicació alternatius que la policia espanyola va fer servir durant l’1-O
El jutjat d’instrucció número 2 de Girona està previst que a partir de l’abril comenci a citar a declarar els guàrdies civils i els efectius de la Policía Nacional investigats per les càrregues que hi va haver durant el referèndum de l’1-O del 2017. La querella col·lectiva que es va presentar arran dels fets es dirigeix contra els agents que van actuar als col·legis electorals de la capital girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva; els seus comandaments i els responsables polítics del dispositiu. S’hi denuncien tortures, lesions i delictes contra els drets individuals. El lletrat Albert Carreras, membre del col·lectiu d’advocats voluntaris pel dret de defensa, posa de manifest que “per fi aquest assumpte s’ha començat a desencallar”: “És una bona notícia per als més de dos-cents ferits, ja que sembla que s’estan obrint coses dins del procediment.” I és que cal recordar que aquesta querella es va admetre a tràmit el maig de l’any passat.
Precisament a mitjan febrer, els advocats voluntaris van entrar un escrit de queixa al jutjat criticant que la instrucció arrossegava greus dilacions. Entre altres motius, perquè encara no s’havien citat a declarar com a investigats la dotzena d’agents que els ferits per les càrregues havien identificat (amb fotos o amb el número de TIP que van aportar en les denúncies).
Pràctica transcendental
Segons va informar l’ACN, la jutgessa instructora ha canviat fa poc. Arran de la queixa presentada pels advocats voluntaris, des del jutjat es va emetre una interlocutòria en què s’indica que la declaració de tots aquells identificats –també comandaments– és una de les “diligències transcendentals” que cal dur a terme. En paral·lel, i atenent també a una petició dels lletrats voluntaris, el jutjat ha encarregat als Mossos d’Esquadra que investiguin els canals de comunicació alternatius que la Policía Nacional i la Guàrdia Civil haurien fet servir durant el dispositiu del referèndum.