Societat
Susqueda: testimoni llunyà
El francès que era al pantà en la data del crim declara finalment per videoconferència i assegura que va sentir trets que venien de la pedrera
Afirma que no recorda que marxés de la zona, però abans va relatar que havia fet moltes sortides
Victor Veyrier, el francès que vivia a la zona del pantà l’agost del 2017, quan es va perpetrar el doble crim de Susqueda, i que no es va presentar a declarar quan li tocava, el 18 de juliol, finalment va testimoniar ahir per videoconferència. Des del jutjat de Privàs, assistit per un intèrpret de francès, Veyrier va contestar a les preguntes que se li van fer des del jutjat de Santa Coloma de Farners i va assegurar que el dia 24 d’agost del 2017, suposat dia del crim, va sentir tres trets seguits i, uns segons després, un quart tret que venien de la zona de la pedrera. Va assegurar que quan va sentir els trets estava allunyat de la zona habitada del Mas Llomar i que des de la seva posició no veia l’aigua del pantà. Veyrier va explicar que li havia estranyat sentit trets perquè comptava que aquí, com a França, a l’agost encara no era temporada de caça. Va assegurar que tot i no ser caçador ni tenir llicència d’armes, està al cas de les temporades de cacera perquè ell és caçador de bolets i va molt al bosc. Va explicar que a partir del divendres dia 25 ell es va quedar sol al Mas Llomar, on havia arribat feia tres o quatre dies; que el dissabte ja va veure helicòpters, i que el diumenge, quan van passar els mossos, ell els va preguntar què passava i llavors li van dir que buscaven una parella desapareguda. Ahir, Veyrier va explicar que dormia en una furgoneta que també feia servir per desplaçar-se, però va dir que no recordava si aquell cap de setmana que va estar sol es va moure del Llomar amb la furgoneta. Contràriament, segons la minuta aportada pels Mossos al sumari a partir de les converses amb Veyrier i de la seva declaració feta el 6 de setembre, Veyrier llavors va explicar que el dia 21 havia anat a Olot a comprar-se un mòbil, el dia 25 havia anat a Anglès a comprar, el dissabte havia baixat al poble (els Mossos remarquen que no aclareix si a la Cellera o a Amer) a buscar aigua i havia tornat. Veyrier, que llavors va explicar que també tenia una moto per moure’s, els va relatar que després del 27 havia anat d’excursió fins a Rupit, tot i que sempre va tornar al Llomar per dormir. Ahir va assegurar que no havia vist en cap moment l’Opel Zafira de les víctimes, que va ser trobat enfonsat a la platja dels xinesos i que suposadament va haver de passar (menat per les víctimes o pel criminal) per davant d’on ell tenia la furgoneta aparcada. Tant en la declaració d’ahir com la que va fer als Mossos el setembre del 2017, va explicar que havia vist passar vehicles, la majoria tot terreny, en direcció a la platja dels xinesos. Veyrier també va relatar que a partir del diumenge dia 29 va parlar molts cops amb els Mossos i que ell i els seus companys del Llomar van veure com els Mossos s’enduien una de les barques (la que tenia sang) sense que qüestionessin la seva acció. El dia 6 de setembre li van agafar declaració formalment i ell es va avenir a donar una mostra d’ADN voluntàriament perquè comprovessin si la sang de la barca era d’ell, que tenia un tall profund a la mà que, va dir, s’havia fet desenterrant un cable. La troballa de sang a la barca dels habitants del Llomar quan Marc i Paula estaven desapareguts (el cossos no van aparèixer fins al 26 de setembre) va fer que els Mossos dirigissin les seves sospites cap a la gent del Llomar i cap a Veyrier en particular, però se’l va descartar quan l’ADN va certificar la seva versió de la ferida accidental. El fet que no es presentés a declarar al juliol i que no es conegués el seu parador va tornar a aixecar sospites i la defensa de Jordi Magentí, únic imputat, que es declara innocent, va exigir que se’ls localitzés i interrogués. Una petició avalada per l’Audiència de Girona en la interlocutòria que decreta la llibertat de Jordi Magentí per manca d’indicis i proposa obrir noves vies per redreçar el rumb de la investigació. La declaració de Veyrier, que a banda de les contradiccions amb ell mateix no ha aportat dades clau, ha estat la darrera diligència que dirigirà el jutge Javier Burgos Neira, que ha obtingut el trasllat a Manacor. Ara el timó del cas Susqueda l’agafarà la jutgessa substituta Marta Sitges, que haurà de valorar si accepta el recurs de Benet Salellas, defensor de Jordi Magentí, contra les proves pericials que va acordar Burgos entorn de la pedra que es va trobar a la motxilla de Marc i en relació amb les proves de so sobre la procedència dels trets. Salellas considera que les diligències acordades són “malicioses i enganyoses” perquè només pretenen ressuscitar un valor incriminatori que l’Audiència ja va resoldre que no tenien. Salellas proposa que, en cas que es mantinguin les proves, les facin uns pèrits neutrals i aliens als Mossos, perquè només busquen dirigir la investigació cap a Magentí en lloc de descobrir les circumstàncies del crim.
