“Al segle XXI, els policies hem de treballar amb lleis del segle passat”

No hi va influir la situació política. Més aviat era un projecte personal. En els Mossos sempre he tingut l’oportunitat de treballar en diferents llocs, amb diferents projectes, amb una implicació personal important. Quan va sorgir l’opció de presentar-me a l’oposició de cap de la Policia Local de Palafrugell, vaig pensar que seria una bona oportunitat de treballar en un projecte integral de seguretat. Tornar a sortir de la zona de confort i implicar-me en un pla de futur des d’un àmbit molt més proper i també on pogués créixer com a professional en alguns aspectes que no havia treballat al CME. Les perspectives són diferents. En els Mossos veus les coses des de la distància, amb una perspectiva més global, sense una implicació tan directa amb el municipi i el ciutadà. La Policia Local fa que t’integris molt més directament en un territori, t’obliga a estar molt més amatent a les peticions de la ciutadania, a reinventar-te constantment.

La proximitat amb la ciutadania és molt més elevada en la Policia Local. Control i supervisió: tenim més control en la Policia Local, és molt més directe; la proximitat fa que la gent et demani amb més llibertat què vol. En el CME el projecte et ve donat. En una policia local tens molt més clar què necessita el municipi i el ciutadà. Pots planificar més directament.

No. Jo vaig tenir la sort que mentre estudiava a la universitat, als estius treballava d’agent interí a la policia local de Platja d’Aro. Coneixia bé la policia local. En la meva etapa al CME també vaig tenir molta relació amb les policies locals. Quan estava a investigació, les policies locals eren una font d’informació molt important i hi treballàvem molt estretament. En la meva etapa comandant escamots, les policies locals treballaven amb nosaltres o nosaltres amb elles. En la meva etapa de cap de comissaria al CME sempre he tingut molt clar que la policia que estava 24 h al territori era la local. Per això sempre havia respectat molt la seva feina.

Als municipis hi ha problemàtiques que no es poden erradicar perquè la legislació no les té en compte o està obsoleta. Com a exemple, els punts de venda de droga a petita escala, que generen moltes queixes veïnals. Les policies que tenen competències difícilment els investiguen perquè n’hi ha molts, no són importants i estadísticament no tenen afectació. I les policies locals, que els podríem investigar, no ho podem fer perquè no en tenim la competència. És el peix que es mossega la cua. La policia està treballant en el segle XXI amb lleis del segle passat, que en alguns casos estan obsoletes. S’ha de treballar en l’actualització de les lleis i en una llei de la policia de Catalunya actualitzada, on les policies locals puguin actuar d’una manera íntegra al nostre territori. També necessitem que les policies locals tinguin una direcció general pròpia o que estiguem en la mateixa direcció o al mateix nivell que l’autonòmica.

I tant! Són un punt fonamental en la millora de la seguretat, en la prevenció dels delictes i en la reacció i detenció dels delinqüents. Ens trobem davant d’una delinqüència especialitzada, amb molta mobilitat, i que actua a diferents municipis, canviant els components del grup i els seus vehicles. A Palafrugell, en sis mesos hem detectat 1.800 vehicles que tenien algun tipus d’assenyalament policial.

En els anys que vaig estar comandant l’ARRO a Girona vam treballar en multitud de serveis d’ordre públic. Però no tot són manifestacions. Com a exemples, la detenció a la Jonquera de la persona que es volia immolar a Barcelona amb l’aparell explosiu preparat, o les detencions dels etarres a Ripoll... Ara veig les situacions que estan patint amb molta preocupació. Per un costat perquè em preocupa que al meu país es donin situacions greus d’alteració de l’ordre públic. I veure que companys, agents que has tingut sota les teves ordres, amics, estiguin immersos en aquestes greus situacions, que hagin de gestionar aquestes greus situacions amb uns mitjans, ordres i suports poc clars, i que políticament la resposta sigui tan ambigua, em crea preocupació.