Un carregament de nitrat d’amoni de 2.750 tones sense custodiar va ser la causa de l’explosió al port de Beirut

El Líban comença a rebre mos­tres de soli­da­ri­tat de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal men­tre s’enfronta a les con­seqüències de la devas­ta­dora explosió que aquest dimarts va arra­sar el port de Bei­rut, el prin­ci­pal del país, i que fins al moment ha cau­sat 100 morts i més de 4.000 ferits, segons la Creu Roja.

Als hos­pi­tals a Bei­rut, alguns for­ta­ment danyats per l’explosió, es tro­ben amun­te­gats molts dels ferits per la defla­gració amb paci­ents de coro­na­vi­rus, els con­ta­gis dels quals s’han dis­pa­rat en aquest país en el qual es va impo­sar el con­fi­na­ment de la població.

Ahir dimarts a la tarda, un car­re­ga­ment de nitrat d’amoni de 2.750 tones sense cus­to­diar va escla­tar a les ins­tal·laci­ons del port de Bei­rut, el més impor­tant del país, encara que es des­co­neix l’ori­gen. Un incendi en unes sit­ges de gra s’hau­ria des­plaçat cap a uns magat­zems on hi havia emma­gat­ze­mat un car­re­ga­ment de nitrat d’amoni i hau­ria cau­sat una explosió devas­ta­dora.

L’enorme deto­nació va ser regis­trada pel Sis­tema Inter­na­ci­o­nal de Vigilància (SIV) de l’orga­nit­zació, una xarxa mun­dial d’ins­tal·laci­ons de vigilància sis­mològica, hidroacústica i infrasònica.

L’explosió tindrà impor­tants con­seqüències econòmiques perquè la des­trucció del prin­ci­pal port del país difi­cul­tarà el sub­mi­nis­tra­ment d’ali­ments en el futur, la qual cosa se suma a la crisi finan­cera i a la hiperin­flació al país, que passa per la seva pit­jor crisi econòmica des del final de la guerra civil (1975-1990).

El pri­mer minis­tre libanès, Hasan Diab, va dema­nar ajuda a tots els països i “amics del Líban” i va asse­gu­rar que els liba­ne­sos estan “bre­gant amb una autèntica catàstrofe”, que a més d’haver des­tros­sat el port, deixa car­rers, edi­fi­cis i pla­ces en ruïnes en tota la ciu­tat.

En res­posta a la seva crida, països com Holanda i França ja tenen equips de tre­ba­lla­dors huma­ni­ta­ris a Bei­rut. La minis­tra holan­desa de Coo­pe­ració al Desen­vo­lu­pa­ment, Sigrid Kaag, va con­fir­mar que 67 tre­ba­lla­dors holan­de­sos, inclo­sos met­ges i infer­mers, ja es tro­ben en la capi­tal liba­nesa i “té una experiència espe­cial en cerca de super­vi­vents”. Fonts de la pre­sidència fran­cesa han infor­mat de l’envi­a­ment de dues aero­naus, amb 55 per­so­nes, 15 tones de mate­rial, així com una uni­tat sanitària mòbil que per­met aten­dre 500 ferits. Mili­tars fran­ce­sos de la Força de Pau de Naci­ons Uni­des al Líban (FINUL) van inter­ve­nir el mateix dimarts després de l’explosió en el port. Rússia ha anun­ciat l’envi­a­ment de cinc avi­ons amb met­ges, espe­ci­a­lis­tes en res­cats i equips sani­ta­ris que esta­ran equi­pats amb mit­jans de pro­tecció con­tra la Covid-19 i tin­dran a la seva dis­po­sició un labo­ra­tori mòbil per a fer pro­ves de coro­na­vi­rus sobre el ter­reny. La República Txeca va posar a la dis­po­sició de les auto­ri­tats liba­ne­ses un equip de 37 espe­ci­a­lis­tes de la seva uni­tat de res­cat i ras­treig urbà (USAR) i Grècia va enviar un pri­mer avió trans­por­tant una Uni­tat Espe­cial de Des­as­tres (EMAK) que inclou dotze espe­ci­a­lis­tes en res­cats, un gos ras­tre­ja­dor, dos vehi­cles i equi­pa­ment.

Per la seva banda, el por­ta­veu de Creu Roja, Rod­ney Eid, va con­fir­mar a Efe que “fins ara, unes 4.000 per­so­nes han resul­tat feri­des i unes 100 han per­dut les seves vides. Els nos­tres equips con­ti­nuen les ope­ra­ci­ons de cerca i res­cat en les àrees de vol­tant”.