Comitives tristes i alegres

L'atropellament ha deixat imatges dures, duríssimes, que fan recordar brutalment com de fugaç arriba a ser la vida, i d'altres que sobten pel contrast extrem amb la desgràcia. Després d'una llarga nit, en què els serveis d'emergència i policials van treballar sense treva, es va reobrir el trànsit ferroviari, i quan els operaris encara estaven netejant les restes del brutal accident els trens deixaven sortir banyistes àvids de sol que es miraven l'escenari amb certa estranyesa abans de dirigir-se a la seva destinació, la platja. Ahir es va reviure aquest contrast a l'estació de Platja de Castelldefels, on l'emotivitat de persones que recordaven les víctimes amb llàgrimes als ulls topaven amb l'alegria i relaxació dels que tenien un bon dia de platja per endavant.

Joana Abril va protagonitzar una trista comitiva amb dues companyes de la residència geriàtrica Santa Clara, al costat de l'estació, i les acompanyants del centre. Duien un gran ram de flors i els costava caminar. Sense poder contenir els plors, van dipositar el ram a l'andana, al punt aproximat on l'Alaris va atropellar mortalment les tretze persones que anaven a celebrar la revetlla. Les ancianes no les coneixien de res, però feien seu el dolor de les famílies. «Jo he perdut molts germans però per llei de vida, no per un fet tan terrible. I eren tan joves...», deia Abril. No van ser les úniques a retre el seu particular homenatge. El Gonzalo i l'Irma són dos equatorians que es passejaven en silenci per l'estació. No coneixien cap de les víctimes, però es mostraven «molt impressionats per la mort de tants compatriotes». De moment, s'ha confirmat la mort de tres persones d'aquesta nacionalitat a les vies de l'estació. Altres espontanis es van acostar a l'estació per deixar espelmes enceses a l'andana, i n'hi havia que llançaven flors des dels trens procedents de Vilanova que s'hi aturaven.

A l'altre extrem de l'estació s'amuntegaven els que, abastits de tovalloles i para-sols, es disposaven a lliurar els seus cossos al déu sol. Baixaven del tren que venia de Barcelona, passaven ordenadament pel pas subterrani i empenyien les portes giratòries per sortir a l'exterior. Molts rondinaven. «Aquesta porta és una merda, s'acumula molta gent i l'altre dia em vaig enganxar el peu i em vaig fer mal. I si portes el para-sol, no es pot passar», es queixava la Diana, que venia amb la seva amiga Noelia de l'Hospitalet. La Sara, el Sergio i el Santi estaven d'acord amb les noies. «Aquest sistema ens sembla molt malament, és millor el que hi ha a la resta d'estacions», afirmaven. El Cecilio duia una maleta per passar uns dies a la platja i considerava que el sistema entorpeix molt la sortida.

I els usuaris de sempre, els que viuen a la platja i ahir s'armaven de paciència perquè només passava un tren cada hora amb motiu de la vaga ferroviària, s'exclamaven de com era possible que, després de la desgràcia, encara hi hagués qui travessava les vies en comptes de fer servir el pas inferior. Malgrat la presència de vigilants. Aquests van interceptar una noia que va travessar les vies i que probablement no ho tornarà a repetir: com que no es volia identificar la van retenir fins que van arribar els Mossos, que han obert a aquesta dona un expedient sancionador. La multa pot oscil·lar entre els 6.000 i els 30.000 euros, ja que creuar les vies és una falta molt greu. Una de les veïnes que lamentava la imprudència dels que van perdre la vida en la fatal nit de revetlla era Pilar Jubany, que fa quinze anys que agafa el tren cada dia i que el 23 de juny va viatjar amb gent que celebrava la revetlla al tren per avançat, bevent i rient. Alguns d'ells no van arribar a celebrar la festa a la platja.