Susqueda: notes pòstumes

Fa un any i tres mesos que Bartomeu Soler, primer sospitós i després testimoni clau del doble assassinat de Susqueda, va aparèixer mort sota una forca davant de la seva barraca al costat del pantà. I el jutjat número 2 de Santa Coloma de Farners encara no ha incorporat a la causa del doble crim les diligències sobre la misteriosa mort de l’anacoreta com va demanar fa mesos Benet Salellas, advocat de la defensa de Jordi Magentí, el pescador veí d’Anglès que els Mossos i el fiscal assenyalen com a sospitós del crim.

Aquest diari ha tingut accés (sense vulnerar la legalitat) a llibretes de notes que Bartomeu guardava a la seva cabana. L’anàlisi de les llibretes permet comprovar que Bartomeu, que sempre va assegurar que ell el matí del 24 d’agost del 2017 pescava prop de la presa i no va sentir els trets que es pressuposa que van matar en Marc i la Paula, que van aparèixer morts el 26 de setembre següent davant del seu refugi, tenia un control dels vehicles que circulaven per la zona. La cabana de Bartomeu i el lloc on van aparèixer els cossos són a la vora del ramal de la riera de Rupit, al costat dret de la presa mirant cap a Sau.

En una de les seves llibretes, una de petita amb tapes de color lila, Bartomeu hi tenia anotades una trentena de matrícules i la marca dels vehicles. En algun cas, Bartomeu hi tenia apuntat el nom del conductor del cotxe i una anotació que deia “No fiar-se’n”. Entre totes les matrícules anotades, n’hi ha tres que són del model Land Rover Defender. Però cap de les matrícules dels Defender es correspon amb la del Land Rover que conduïa Jordi Magentí (4660 CRN) quan anava a pescar al pantà. Un Land Rover que va esdevenir la pista perquè el veí d’Anglès, exconvicte per la mort de la seva primera dona, acabés detingut en relació amb el doble crim. Les càmeres situades al Pasteral van captar un Land Rover Defender blanc pujant en direcció al pantà el dia de la desaparició de la parella. Aquest Defender, captat a uns 10 quilòmetres del lloc on van ser trobats els cadàvers de les víctimes, ningú posa en dubte que sigui el que conduïa Magentí. Però no queda tan clar que la silueta que s’entreveu pel bosc, arran de pista, a la zona de la Rierica, en una fotografia feta per uns senderistes, sigui un Land Rover Defender. Ni res prova que sigui el de Magentí, tot i que la foto, ampliada i retocada (dibuixant-hi l’entorn del sostre) és una de les proves que aporten els investigadors per situar Jordi Magentí “al lloc del crim a l’hora del crim”. El testimoni d’Olivier Bodenghien, l’amo del Mas Llomar (masia situada a mig camí entre el lloc on van aparèixer els cossos i el punt on era enfonsat el cotxe de les víctimes), situa un Land Rover Defender arran de pista “un dia” que ell anava cap a Tortellà. Però era el de Magentí? I era el dia 24 d’agost? Les imatges de les càmeres d’Endesa a la carretera avalen que el dia 24, efectivament, el camió petit d’Olivier va fer el trajecte en direcció a la Cellera i que darrere seu, a pocs metres, hi circulava el Renault 4 vermell del seu amic Laurent Schenkel. Però Laurent no menciona en cap de les seves declaracions que hagués vist el Land Rover que esmenta Olivier. I és precisament Laurent qui, quan Olivier encara no havia tornat d’un viatge a Bèlgica, alerta els Mossos que el seu amic va sentir trets i que va veure un cotxe 4x4 arran de pista. Com pot ser que ell no el veiés si anava darrere mateix quan baixaven en direcció a la Cellera? O podria ser que el dia que Olivier va veure el Land Rover arran de la pista dalt de la Rierica no fos el 24? El sospitós, Jordi Magentí, admet que ell solia pescar a la Rierica i que un dia que hi era va sentir trets que venien de dalt la muntanya, del morro del Far, explica. Però no recorda quin dia era exactament.

Les notes de Bartomeu avalen que hi havia més Land Rover Defender que freqüentaven els entorns del pantà a la banda dreta, on tot indica que es van endinsar les víctimes amb el seu Opel Zafira i van desaparèixer.

En les seves llibretes, Bartomeu també hi feia notes sobre la vida dels seus veïns animals: els peixos, els senglars, els esquirols, els ocells... I també hi tenia anotats alguns números de telèfon. De periodistes, veïns, autoritats... No era tan insociable com es podia pensar, aquest home, que, quan se li va morir el gos, l’ésser que més estimava, va abandonar la vida en societat per anar a viure sol en una cabana de fusta, feta amb les seves pròpies mans, en un lloc emboscat i inhòspit al costat de l’embassament. A la seva agenda particular, Bartomeu hi tenia anotats els telèfons mòbils de dos dels agents dels Mossos de la Unitat Central de Persones Desaparegudes, grup encarregat de la investigació del doble assassinat amb qui l’eremita tenia contacte freqüent. Bartomeu va ser el primer investigat per la proximitat de la seva cabana amb l’escena dels fets, però els Mossos el van descartar com a sospitós quan van comprovar que, tal com ell deia, el dia 24 al matí va estar pescant vora la paret de la presa i va fer unes trucades a la Seguretat Social i a una gestoria per tràmits relacionats amb la seva jubilació. Unes fotos, molt llunyanes, fetes per uns senderistes avalen que Bartomeu podria ser un puntet que es veu arran d’aigua i que es va moure d’una foto a l’altra. Tot i que les fotos es van fer a les 9.55 i a les 10.06 del matí, i els trets, que Bartomeu deia que no havia sentit, van ser entre les 11.20 i les 11.26. I Bartomeu hauria tingut temps de moure’s i arribar a la barraca.