Conflicte per la invasió de recol·lectors de llentiscle
Propietaris forestals i pagesos denuncien que brigades d’immigrants arrepleguen la planta sense control ni permís i els policies del medi rural, que no tenen eines legals per aturar l’espoli
Un propietari forestal de l’Alt Empordà ha presentat fa pocs dies l’enèsima denúncia davant dels Mossos per la invasió dels boscos per part de brigades organitzades d’immigrants (sovint gent sense papers) que van a recollir llentiscle, una planta que creix de manera abundosa als boscos catalans, on no es feia gaire aprofitament d’aquest arbust silvestre, mentre que en alguns països és molt preuat. L’espoli del llentiscle ja ha estat denunciat globalment per associacions de propietaris forestals de Catalunya, però el denunciant empordanès, Heribert Sagrera, assenyala que la situació entre pagesos i recol·lectors està esdevenint insostenible i que tem que pugui degenerar en violència, perquè les brigades que recullen llentiscle no respecten els tancats del bestiar, deixen els passos oberts i els ramaders es troben que el bestiar s’escapa. I, a més, deixen els boscos bruts perquè fan foc i mengen al bosc, llencen brossa i, coincidint amb la seva presència, a vegades desapareixen eines i objectes dels camps i les explotacions. “A pagès tothom té escopeta i algun dia a algú se li pot acudir agafar-la”, aventura el denunciant, que explica que alguns afectats ja s’han organitzat fent patrulles ciutadanes per anar a foragitar els espoliadors. Exposa que ja fa anys que dura la qüestió de la recol·lecció de llentiscle per part d’homes, sobretot marroquins, que es busquen la vida amb aquesta feina. Però abans n’eren pocs i hi anaven uns dies concrets, i quan el propietari els advertia que no hi tenien permís, abandonaven la tasca. Ara, remarca, tot ha canviat. Els recol·lectors són molts i arriben cada dia amb diverses furgonetes, que emplenen fins a dalt. I si els propietaris els atrapen, s’hi encaren i es neguen a marxar. En la darrera denúncia, el propietari empordanès aporta una llista amb les matrícules dels vehicles que fan servir els recol·lectors de llentiscle a la zona: als boscos entre Lladó i Cistella. Es queixa, però, que ni els Mossos ni els Agents Rurals els aportin solucions al problema més enllà de dir-los que n’alertin a través del 112 en cas que es trobin amb els intrusos a la seva finca. Però sovint no hi arriben a temps i, en cas de trobar-hi els homes del llentiscle, no els arriben a sancionar perquè sovint van indocumentats.
Totes les policies que treballen en el medi rural –els Mossos, els Agents Rurals i els agents del Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) de la Guàrdia Civil– admeten que són conscients de la problemàtica. Tots asseguren que es mobilitzen en cas de rebre queixes dels propietaris i tots coincideixen a exposar que tenen poques eines legals per sancionar les infraccions perquè la recol·lecta de llentiscle no està regulada amb cap ordenança específica com la que es va crear, per exemple, en el cas de les pinyes.
En el cas del llentiscle, només és d’aplicació la llei 43/2003, que requereix l’autorització del propietari per a l’aprofitament dels recursos forestals i, per tant, és possible sancionar la gent que agafa llentiscle. Però els recollidors solen ser persones indocumentades i no és possible tramitar-los cap denúncia. L’única opció, expliquen fonts de Seprona, és comissar-los el llentiscle, que és el que els perjudica més, perquè queden sense guanys. D’aquesta manera, controlant territoris concrets, es pot aconseguir dispersar-los. Però no se’ls dissuadeix. Canvien de zona i als policies els és impossible ser a tot arreu. A més, amb aquesta llei només s’arriba a la darrera baula –el que recull sense permís–, però no es pot controlar el comerç, ni el transport ni el destí final de la mercaderia, que són les parts que es beneficien de debò del negoci. Propietaris forestals, ajuntaments, Agents Rurals i Mossos reclamen una reglamentació específica a Catalunya. Fonts del Departament d’Agricultura de la Generalitat admeten que hi ha un buit legal que dificulta el control de l’activitat, però no veuen possible aquesta reclamada regulació a curt termini, sobretot per la situació política actual. El llentiscle no és una prioritat.
Un negoci d’alt rendiment darrere d’una mata baixa
La proliferació de caçadors de llentiscle evidencia que aquesta mata baixa tan abundosa als boscos de Catalunya ha de ser un bon negoci per a aquells que la comercialitzen. No ho és per als propietaris dels boscos, que veuen com se’ls emporten el llentiscle sense que ells en treguin cap benefici, però és una sortida per als recol·lectors, sovint gent immigrant sense permís de residència ni de treball, que, segons algunes fonts, obtenen un euro per ramada de llentiscle. Però el que encara estan investigant els policies que treballen en el tema és qui explota aquestes brigades de recol·lectors i quin és el destí final de la ingent quantitat de llentiscle que omple camions des de magatzems de Catalunya en direcció a Europa i quines són les empreses que hi fan més negoci. Un dels usos més coneguts del llentiscle és l’ornamental, i sobretot a l’entorn dels negocis funeraris. És la base de les corones i rams per a taüts i cementiris. Però també està documentat que en països com Holanda serveix per fer pomades medicinals i cosmètics, i a escala industrial s’usa per fabricar vernissos.
