L’Audiència Nacional condemna a 53 anys i mig i 46 anys i mig de presó els dos principals acusats del 17-A

L’Audiència Nacional ha condemnat a 53 anys i mig de presó a Mohamed Houli Chemlal i a 46 i mig a Driss Oukabir pels atemptats terroristes del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. També ha condemnat a vuit anys de presó a Said ben Iazza per col·laboració amb organització terrorista.

El tribunal els condemna per pertinença a organització terrorista, fabricació i dipòsit d’explosius de caire terrorista i intent d’estralls de caràcter terrorista, a més de 29 delictes de lesions per imprudència greu. En canvi, no els considera culpables directes dels morts a Barcelona i Cambrils com demanaven algunes acusacions.

La fiscalia demanava 36 anys de presó per a Oukabir, mentre que Generalitat i Ajuntament de Barcelona demanaven entre 44 i 90 anys. Per a Houli Chemlal demanaven 41 anys de presó la fiscalia i entre 44 i 95 anys les dues institucions catalanes. Per a Ben Iazza demanaven vuit anys de presó per col·laboració amb banda terrorista.

En la seva sentència, els magistrats de la secció tercera condemnen Houli Chemlal i Oukabir per pertinença a organització terrorista; tinença, dipòsit i fabricació de substància o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista; i estralls en temptativa de caràcter terrorista en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu. A més, la resolució, de 1.018 pàgines, els imposa la inhabilitació absoluta i especial, així com la prohibició d’acostar-se a Alcanar durant 10 anys un cop complertes les penes privatives de llibertat. La sala indica que el compliment efectiu de les penes per aquests dos acusats no excedirà de 20 anys.

L’Audiència condemna el tercer dels acusats, Said Ben Iazza, a 8 anys de presó pel delicte de col·laboració amb organització terrorista i li imposa, a més, la inhabilitació absoluta i especial, així com la prohibició d’acostar-se Alcanar durant cinc anys des que compleixi la pena de presó.

La sala penal acorda absoldre Mohamed Houli i Driss Oukabir de 14 delictes d’homicidi en temptativa de caràcter terrorista, així com de 34 delictes de lesions de caràcter terrorista i de cinc de lesions per imprudència pels quals també havien estat acusats. El tribunal absol igualment a Said Ben Iazza dels delictes de pertinença a organització terrorista; tinença dipòsit i fabricació d’explosius de caràcter terrorista i de conspiració per cometre estralls terroristes pels que també havia estat acusat en el judici celebrat a l’Audiència Nacional entre novembre i febrer. La sentència es pot recórrer davant la Sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional.

La sentència també condemna els dos principals acusats a indemnitzar les desenes de víctimes, amb quantitats que superen els 2.000 euros en la majoria dels casos. Es tracta sobretot de veïns ferits del xalet d’Alcanar que va explotar el dia abans dels atemptats i dels mossos d’Esquadra i bombers de la Generalitat que treballaven en el desenrunament del lloc dels fets quan es va produir una segona explosió. També han estat condemnats a pagar els danys causats als vehicles, caravanes i domicilis del voltant danyats per les explosions.

El tribunal considera provat que va ser l’imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty qui va radicalitzar els joves d’origen marroquí que van acabar formant la cèl·lula gihadista a partir del 2015. A partir de la tardor del 2016 ja busquen informació sobre com preparar explosius i pensen en cometre atemptats contra edificis emblemàtics, sobretot l’imam. A partir de la primavera del 2017 ja comencen els preparatius.

L’escrit del tribunal destaca, un a un, tots els indicis documentals, de trucades, missatges i electrònics que evidencien trobades del grup a la casa d’Alcanar i en altres punts, què feien i sobre què parlaven. També consten totes les visites a establiments per adquirir precursors d’explosius i altres elements, com els vehicles, i com ho van finançar amb petits robatoris i la revenda de joies. Van elaborar triperòxid de triacetona (TATP), conegut com a ‘mare de Satanàs’, per preparar diversos artefactes explosius, 17 granades de mà casolanes, cinturons.

La cèl·lula havia previst atemptar el 20 d’agost al Camp Nou durant el partit Barça-Betis, però la nit del 16 d’agost el compost químic va explotar mentre segurament el manipulaven l’imam i Youssef Aalla. Houli Chemlal, que era a l’exterior de la casa, va resultar ferit greu i traslladat a l’hospital, mentre que els altre dos van morir a l’acte. El tribunal assegura que l’imam va morir en aquella explosió, contradient així els dubtes que tenia alguna acusació particular respecte les proves d’ADN que es van fer a les restes del cos.

A primera hora de la tarda del 17 d’agost, la casa va tornar a explotar mentre mossos i bombers feien tasques de desenrunament. La resta del grup no ho va saber fins el mateix dia 17 a primera hora de la tarda i aleshores van començar a improvisar. Van tenir converses tenses i plenes de dubtes i van decidir trobar-se a l’AP-7. Però Younes Abouyaqoub, que anava sol per l’autopista, va girar cua a Altafulla sense dir res a la resta i va decidir cometre l’atropellament massiu a la Rambla de Barcelona.

Després de l’assassinat massiu al centre de la ciutat va fugir a peu fins la zona universitària, on va apunyalar mortalment a Pau Pérez per robar-li el cotxe i fugir de la ciutat, embestint mossos d’Esquadra que feien un control antiterrorista a la Diagonal.

El tribunal detalla els 14 morts a la Rambla i les lesions patides per 176 vianants. A més, descarta que altres persones que eren a la zona rebin indemnitzacions en no considerar provat que patissin lesions per aquell atropellament. Sí que admet que 82 persones van patir la síndrome d’estrès posttraumàtic.

La resta de membres de la cèl·lula, excepte Driss Oukabir que era a Ripoll detingut i Houli Chemlal que estava arrestat a l’hospital de Tortosa, va decidir cometre un atemptat a Cambrils. Van comprar armes blanques i altres objectes i cap a la 1 de la matinada del 18 d’agost es van dirigir al passeig marítim, on van envestir un cotxe dels Mossos i van acabar atropellant diverses persones, entre les quals una dona va acabar morint. El cotxe dels terroristes va bolcar i en van sortir els ocupants amenaçant als vianants i els policies amb armes blanques i falsos cinturons explosius. Tots van ser abatuts per la policia mentre feien proclames gihadistes.

Tres dies després va ser abatut Abouyaqoub en un camí rural de Sant Pere Molanta (Alt Penedès), després de poder escapar a peu des de Sant Just Desvern el mateix dia 17.

La sentència es pot recórrer davant la Sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional.