El suplici dels cognoms

Es deia Maria Agnès Muri­llo José però ara es diu Maria Agnès Frei­xe­net Oli­vera. Ha acon­se­guit treure’s el llast que per a ella supo­sava arros­se­gar els cognoms del seu pare i la seva mare i ha res­ca­tat cognoms d’avant­pas­sats més allu­nyats, i la justícia l’ha auto­rit­zat a fer-ho. Per què? Per raons “excep­ci­o­nals”, com remarca la reso­lució judi­cial que auto­ritza el canvi. Muri­llo li recor­dava els mal­trac­ta­ments i l’aban­do­na­ment del pare i el cognom José li evo­cava els abu­sos i mal­trac­ta­ments de l’avi matern.

La Maria, la dona resi­dent a la Selva que ha acon­se­guit aquesta fita excep­ci­o­nal, està a punt de com­plir 55 anys i remarca que els cognoms per a ella eren una càrrega que li supo­sava pro­ble­mes per a la seva rea­lit­zació i les seves rela­ci­ons per­so­nals. Un llast que l’obli­gava a rebre atenció psi­cològica. Per això es va deci­dir a fer el pas i, a través de l’advo­cat José Enri­que Pérez Palaci, per començar va adreçar la petició de canvi de cognom al jut­jat res­pon­sa­ble del regis­tre civil de l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, on estava ins­crita la par­tida de nai­xe­ment de la Maria. El lle­trat va apor­tar totes les par­ti­des de nai­xe­ment rela­ci­o­na­des amb el cas i també la docu­men­tació d’un oncle de la Maria Agnès, que s’havia inver­tit els cognoms. En la petició es remarca que els cognoms que es volia can­viar li por­ta­ven records d’uns fets molt traumàtics que es remun­ta­ven a la seva infan­tesa i que la van con­ti­nuar afec­tant durant la vida adulta i que que­den acre­di­tats amb un informe d’un psicòleg que també ha estat apor­tat a l’expe­di­ent. La dona renega dels cognoms i ho jus­ti­fica, en el cas del pri­mer, perquè el pare va aban­do­nar la família defi­ni­ti­va­ment quan ella tenia 12 anys, després d’un epi­sodi d’infi­de­li­tat que la nena va pre­sen­ciar i que va aca­bar amb una agressió del pare. Abans d’aquest epi­sodi, la nena havia pre­sen­ciat esce­nes de mal­trac­ta­ment con­tra la seva mare. I s’hi afe­geix que quan havien pas­sat gai­rebé 37 anys de l’aban­do­na­ment patern, arran de la insistència d’una ger­ma­nas­tra, Maria Agnès es va ave­nir a pro­var de retro­bar-se amb el seu pare. No va anar bé. Al con­trari, segons el psicòleg, això encara va fer aflo­rar records nega­tius del pas­sat i va incre­men­tar l’estrès post­traumàtic. La relació amb l’avi matern, que vivia amb la família, també va ser molt traumàtica. L’avi va abu­sar de la nena dels 7 als 12 anys. El perit psicòleg con­clou que tots aquests fets que Maria va viure durant la infan­tesa, que van fer que ella marxés de casa tan bon punt va fer 18 anys, li van dei­xar unes seqüeles que l’han abo­cat a unes rela­ci­ons ines­ta­bles amb tras­torns emo­ci­o­nals i de con­ducta, amb la sen­sació que el que ha vis­cut o viu per­tany a una altra per­sona, com si fos una “pel·lícula”. “El canvi de cognoms suposa un bene­fici psi­cològic i és indis­pen­sa­ble per a una ade­quada teràpia i rea­fir­mació de la seva iden­ti­tat”, con­clou. I els cognoms que va pro­po­sar Maria (que ha apor­tat un arbre genealògic de la família) són: Frei­xe­net, segon cognom de la mare i per tant el pri­mer de l’àvia materna, i Oli­vera, el segon cognom de la besàvia paterna. I el 23 de març pas­sat, el Con­sell de Minis­tres va dic­tar un reial decret auto­rit­zant que Maria Agnès Muri­llo José es digui Maria Agnès Frei­xe­net Oli­vera.