Susqueda: el matí del crim

El matí del dijous 24 d’agost del 2017, demà farà qua­tre anys, vora el pantà de Sus­queda, segons sis tes­ti­mo­nis, van res­so­nar trets que la inves­ti­gació con­clou que són els que, entre les 11.20 i les 11.26, van posar fi a la vida de Marc Hernández i Paula Mas, una jove pare­lla del Maresme que la nit del dia abans, dime­cres 23, havien emprès un viatge sense retorn des de Vilas­sar, ella, i des d’Arenys de Munt, ell. La pista del cotxe en què viat­ja­ven, un Opel Zafira, es perd minuts després de les 10 del matí pujant cap al pantà i no se’l troba fins al dilluns 28, enfon­sat a l’aigua a la platja dels xine­sos. Ells, apa­rei­xen morts al pantà, prop de la desem­bo­ca­dura del tor­rent de la Font del Borni, el 26 de setem­bre, 32 dies després. Com va anar el crim encara és un mis­teri, tot i que aquell dia hi havia prou gent al pantà. Les qua­tre càmeres de les ofi­ci­nes de la presa cap­ten que, aquell matí, que feia força vent, hi va haver força movi­ment. Gent que feia la seva, ali­ena al crim que es va per­pe­trar en algun lloc encara des­co­ne­gut. Les càmeres cap­ten que molta gent tra­vessa la pas­sera dalt de la paret, que en aquells moments encara no tenia la bar­rera que s’hi va ins­tal·lar mesos després per evi­tar teme­ri­tats. A part de via­nants, entre ells els sen­de­ris­tes (10.11 h) que sen­ti­ran els trets una hora i quart mes tard, pujant cap a Sant Martí, i gru­pets de badocs que visi­ten el pantà, les càmeres cap­ten diver­sos ciclis­tes i moto­ris­tes que tra­ves­sen la pas­sa­rel·la tant en una direcció com en una altra. Alguns han entrat per la banda de les ofi­ci­nes i després tor­nen. Es veuen també molts cot­xes cir­cu­lant, en una i altra direcció, i l’ocu­pant d’una fur­go­neta que s’atura, baixa, es des­ves­teix, es torna a ves­tir, i tira la canya des de dalt de la presa. S’hi està estona. Marxa, hi torna i repe­teix l’ope­ració de pesca.

Les càmeres també cap­ten, minuts abans de les dues, una màquina retro­ex­ca­va­dora que es diri­geix cap a la zona de l’embar­ca­dor, on l’espe­ra­ven uns volun­ta­ris de la zona que aju­da­ven el maqui­nista a arre­glar car­re­te­res. Men­tre espe­ra­ven el con­duc­tor de la retro­ex­ca­va­dora a l’entrada de l’embar­ca­dor, els volun­ta­ris van viure un epi­sodi inqui­e­tant. Una fur­go­neta els va sor­tir per sor­presa bai­xant de la pista que ve de Sau. Hi ana­ven tres homes, tots al seient del davant, que, en veure’ls, van mos­trar-se sor­pre­sos i van dub­tar de si recu­lar. L’acti­tud, que els va sem­blar poc amis­tosa, dels ocu­pants de la fur­go­neta va fer que els homes que espe­ra­ven la retro­ex­ca­va­dora a l’embar­ca­dor es deci­dis­sin a mar­xar ells a espe­rar la màquina més enllà. En apar­tar-se ells, la fur­go­neta va sor­tir de la zona embos­cada i va cir­cu­lar en direcció cap al mira­dor i les ofi­ci­nes de la presa. Les càmeres, però, no cap­ten aquest vehi­cle: una fur­go­neta vella, de color blanc enfos­quit, sense morro sor­tint.

L’epi­sodi de la fur­go­neta amb tres homes amb cara de poc amics va inqui­e­tat els tes­ti­mo­nis, però no li van donar més importància, ja que lla­vors des­co­nei­xien que s’hagués produït un crim en algun racó del pantà, i tam­poc podien saber que d’allà on sor­tia la fur­go­neta era prop d’on, dos dies després, apa­rei­xe­ria el caiac, tallat i amb pedres i mig enfon­sat, d’en Marc i la Paula. Quan es va saber que havia des­a­pa­re­gut una pare­lla pel pantà, els tes­ti­mo­nis, a part de par­ti­ci­par en la recerca, van expli­car als Mos­sos l’epi­sodi de la fur­go­neta. I es dona la cir­cumstància que, el ves­pre d’aquell dia, ja de fosc, un altre veí de la zona que era pel veïnat del Coll va tenir un espant perquè d’enmig del bosc li va sor­tir una fur­go­neta que va arren­car i mar­xar pre­ci­pi­ta­da­ment sense que pogués veure-la bé. No consta que s’hagin iden­ti­fi­cat els homes que ron­da­ven amb aquesta fur­go­neta i que gent de la zona asse­gura que era habi­tual veure-la pels entorns de Sus­queda i que va des­a­parèixer després del crim. Una fur­go­neta de carac­terísti­ques simi­lars, ocu­pada per dos nois, ron­dava per l’altra banda del pantà (la zona on van ser tro­bats els cos­sos), segons havia rela­tat Bar­to­meu Soler, l’home que vivia en una bar­raca entre la Rie­rica i la font del Borni. Segons Bar­to­meu, que va ser tro­bat mort en estra­nyes cir­cumstàncies el desem­bre del 2019, els dos nois van expli­car-li que eren del Maresme i solien fer vida a la fur­go­neta a la zona de bosc de la raco­nada dels de Rupit, allà on la ins­trucció con­si­dera pro­ba­ble que Marc i Paula dei­xes­sin el seu cotxe per bai­xar cap a l’aigua a fer caiac. Però no se sap segur fins on van arri­bar Marc i Paula vius amb el seu cotxe. Les càmeres de les ofi­ci­nes de la presa van cap­tar un vehi­cle (de molt lluny i només és un pun­tet en movi­ment) que pujava en direcció a la pedrera a les 10.18 h. Trenta-dos minuts abans, el pun­tet en movi­ment més blanc, que capta la càmera es con­si­dera que és el Land Rover de Jordi Magentí, el pes­ca­dor, que mesos després serà detin­gut com a sos­pitós del crim. Les càmeres cap­ten altres vehi­cles (vis­tos com a punts en movi­ment) que pugen cap a la pedrera i uns quants que bai­xen. Dos es dedu­eix que són els vehi­cles que por­ta­ven dos dels habi­tants del Llo­mar que van sen­tir trets. Trets que, en canvi, no consta que sen­tis­sin cap de les per­so­nes que van cap­tar les càmeres a la presa. On es van dis­pa­rar els trets és una incògnita.