Comença el judici a un home per deixar morir la parella per un atac diabètic i gravar-la agonitzant a Viladecans
La fiscalia li demana presó permanent revisable i la defensa al·lega que pensava que era una intoxicació per drogues
Un jurat popular ha començat a jutjar aquest dilluns a l’Audiència de Barcelona un home acusat de deixar morir la seva parella a Viladecans el juny del 2019 per un atac diabètic.
La dona va patir una pujada de sucre i va demanar ajuda a l’home, també diabètic, que va anar fins al seu pis, però no va donar-li res ni va trucar a emergències. A més, va gravar-la en vídeo mentre agonitzava durant hores fins a morir.
La fiscalia demana presó permanent revisable per a l’home, que també està acusat de maltractar prèviament la víctima amb diverses agressions. La defensa al·lega que l’home pensava que era un atac a causa de les drogues i l’alcohol, com altres vegades, i que va ser la dona qui li va dir que no truqués a ningú.
Segons la fiscalia, l’acusat i la víctima van començar una relació sentimental sense convivència el febrer del 2019, i sovint dormien junts al domicili de la dona, a Viladecans. Ja des de l’inici de la relació, i amb una freqüència que va anar augmentant amb el temps, l’acusat, per tal d’afirmar la seva suposada superioritat, controlava tot el que feia la dona, li recriminava públicament que parlés amb altres homes, es mostrava gelós i possessiu, la insultava i agredia i sovint generava grans escàndols en públic i en privat.
Tot això va generar en la víctima un creixent sentiment d’inferioritat i ambivalència emocional respecte l’acusat, i la va aïllar, cosa que l’impedia afrontar el que li passava ni demanar ajuda a ningú. També li va fer témer per la seva pròpia integritat física i la del seu fill menor d’edat. Això va fer que poques setmanes abans de la seva mort, demanés al pare del nen que se l’endugués a viure amb ell a Ciudad Real. També es va baixar una aplicació al seu telèfon mòbil per gravar les trucades telefòniques.
El 19 d’abril, durant una discussió, l’home va agredir-la a les costelles. La dona va anar al metge, però va ocultar l’origen de les lesions. El 26 d’abril, l’home va insultar i agredir altre cop la dona, que, en un missatge de veu enviat per whatsapp a l’acusat li va retreure de forma molt emotiva. La nit del 14 al 15 de juny es van discutir a l’exterior d’un bar i l’home va empènyer i insultar la dona. Poca estona després l’home va pegar a la cara a la dona i a la part de dalt del cos, cosa que li va provocar una inflamació de cara i ulls l’endemà.
Aquestes lesions i la vergonya de saber que la majoria del seu entorn sospitava de les agressions, la va enfonsar físicament i emocionalment a partir del 16 de juny. Va deixar d’anar a treballar al bar que regentava, es va tancar a casa sense gairebé parlar amb ningú i es va despreocupar de la seva alimentació i de la diabetis tipus 1 que patia des de feia temps pel consum abusiu de cocaïna. Tot això va provocar que la tarda vespre del 17 de juny va empitjorar progressivament el seu estat físic. Quan es va adonar de la situació de creixent debilitat, tenia vergonya d’avisar els seus familiars perquè no s’adonessin que havia estat agredida.
Per això, va intentar contactar diverses vegades amb l’acusat per demanar-li ajuda. Va poder-hi parlar diversos cops entre les 21.30 i les 22.45 hores d’aquella nit. L’acusat va anar al domicili de la víctima voluntàriament per ajudar-la, i va arribar-hi a les 22.50 hores.
Un cop allà, i sabent la malaltia que patia la dona i el sofriment que tenia, va contemplar “impassible” i fins a les 3.39 hores el deteriorament físic de la víctima, que va quedar semiinconscient. Ni tan sols li va controlar el nivell de sucre amb un glucòmetre i tampoc va trucar a emergències. La hiperglucèmia que tenia la dona li va provocar una fallada multiorgànica i la mort.
Durant aquelles cinc hores, la dona li va suplicar ajuda, però l’home es va mostrar impassible. Durant aquelles estones, va gravar-la en vídeo fins a 15 vegades amb el seu telèfon mòbil on aparentment se’l veia ajudant la dona, tot i que en realitat no feia res per salvar-la ni va trucar a emergències. La va gravar mentre es deteriorava, despullada i defallida, intentant demanar ajuda sense obtenir resposta.
Per tot això, se l’acusa de quatre delictes de maltractament, un de maltractament habitual, un contra la intimitat i un d’assassinat amb acarnissament amb les agreujants de víctima vulnerable, motiu de gènere i parentiu. La fiscalia li demana presó permanent revisable, a més d’11 anys de presó pels delictes menors, llibertat vigilada durant deu anys més, prohibició d’aproximació a la família de la víctima durant deu anys, 7.920 euros de multa i 710.000 euros d’indemnització als familiars. També li prohibeixen el permís d’armes durant 17 anys.