El nínxol 42 i la difunta fantasma

Un calvari que ha durat dos anys és el que ha patit Maria Àngels Pedrosa per demostrar que al nínxol número 42 del cementiri de Cruïlles només hi havia enterrada la seva àvia Francisca Palma López, morta el 30 de juliol del 1972. Pedrosa, que finalment ha aconseguit que li arreglin la documentació del nínxol, ara reclama que li rescabalin les costes de l’advocat i el notari que va ser present quan van obrir la tomba per comprovar que no hi hagués una difunta intrusa, Francisca López Lozano, que ningú coneix, però que a l’Ajuntament constava que havia estat enterrada al nínxol 42 l’any 1999.

La controvèrsia va començar quan Pedrosa, que va ser present a l’enterrament de la seva àvia el 1972, va començar els tràmits per treure-la del nínxol perquè la volia incinerar. I es va trobar que l’Ajuntament va contestar que al nínxol 42, llavors propietat de la mare de Pedrosa, Francisca Palma López, que compartia nom i cognoms amb la difunta àvia, només hi constava enterrada una difunta, Francisca López Lozano, suposadament enterrada el 1999. Allò només podia ser un error d’inscripció. De manera que Pedrosa va fer una instància demanant que es rectifiqués d’ofici les dades del nínxol 42, aportant el corresponent certificat de defunció de la seva àvia. Semblava fàcil, però no ho va ser. En primer lloc, l’Ajuntament li va dir que per fer els tràmits relacionats amb el nínxol havia d’acreditar que ella (Pedrosa) era la tutora de la seva mare, que era qui tenia la titularitat del nínxol, i que havia estat incapacitada legalment. Tot i que va aportar la sentència d’incapacitació de la mare, l’Ajuntament li va respondre que no la reconeixia com a tutora perquè la sentència no era ferma i en una nova resolució l’Ajuntament li respon que al nínxol 42 hi ha enterrades dues persones: la seva àvia Francisca Palma López i la misteriosa Francisca López Lozano. Pedrosa va fer diversos intents d’aclarir amb l’Ajuntament de forma verbal qui era aquella persona suposadament enterrada al nínxol 42, que la família no coneixia de res, i perquè li aclarissin qui havia donat autorització per enterrar-hi una altra persona. No se’n va sortir. Cap explicació, i encara es va trobar amb la kafkiana situació que li deien que fos ella que acredités que al nínxol només hi havia enterrada la seva àvia. Va optar per contractar els serveis d’un advocat per fer les al·legacions, i aquest va instar l’Ajuntament que aportessin ells la inscripció de la difunta Francisca López Lozano al registre general de sepultures, el consentiment del titular del nínxols 42 per enterrar-la allà i els permisos d’inhumació. Documentació que no va aparèixer mai, i tampoc consta l’existència de Francisca López Lozano ni viva ni morta a Cruïlles. I finalment es va arribar a l’acte que més va traumatitzar i angoixar Pedrosa: l’obertura del nínxol davant de notari. El 29 de juny del 2021, en presència d’un representant de Mémora, un de l’Ajuntament, Maria Àngels Pedrosa i la notària, es va esbotzar la làpida del nínxol 42, que a la paret de dins tenia inscrit al ciment el nom de Francisca Palma López i la data de la defunció: 30-7-72. “Que estigués escrita la data al ciment moll provava que el nínxol no havia estat obert el 1999”, diu Pedrosa. Però no n’hi va haver prou amb la visió de la paret de ciment amb nom i data; es va obrir per comprovar si hi havia restes d’una o dues persones. Hi havia un únic taüt i amb les inicials gravades: F.P.L. Llavors, la representant de l’Ajuntament es va rendir a l’evidència que allà només hi havia enterrada Francisca Palma López. I finalment Maria Àngels Pedrosa ha pogut regularitzar les dades del registre del nínxol, que ara és de titularitat seva perquè la seva mare va morir. La mare va ser incinerada, i més endavant també incinerarà l’àvia, que continua enterrada al nínxol 42. Però qui era la misteriosa Francisca López Lozano? Existeix? És difunta? Segons l’alcalde de Cruïlles, Daniel Encinas, la presumpta difunta no existeix, i tot plegat va ser un lamentable error d’inscripció. “Un error que es va cometre fa molts anys; els que el van cometre ja no hi són, i l’Ajuntament d’ara l’ha esmenat”, diu Encinas, que remarca que l’Ajuntament ha assumit el cost de l’obertura del nínxol i que estudiarà la reclamació de costes de Maria Àngels Pedrosa. L’error a Pedrosa li ha costat uns 500 euros, però explica que el temps que ha perdut i l’angoixa que ha patit no es paguen amb diners. “L’error era d’abans, però el tracte vexatori me l’han dispensat els d’ara”, lamenta.