75 anys sense el jou britànic

De punta a punta del país, en tota la seva enorme extensió, a l’Índia tindrà lloc avui el moment culminant de les seves celebracions del 75è aniversari de la independència del Regne Unit. Amb el lema Nation first, always first (‘la nació primer, sempre primer’) recordarà el seu Azadi Ka Amrit Mahotsav (‘dia de la independència’) fent un sentit homenatge als herois de la pàtria i al poble indi.

Malgrat que nombroses celebracions han estat cancel·lades a causa de la pandèmia, el primer ministre, Narendra Modi, s’adreçarà al país després d’efectuar la tradicional hissada de bandera tricolor al capdamunt de la porta principal del Red Fort, símbol de la colonització britànica, tal com va fer el primer ministre del país, Jawaharlal Nehru, el 1947, per declarar Swatantra Brharath (‘l’Índia independent’).

Al llarg de la història, l’Índia ha tingut períodes obscurs i d’altres de gran esplendor, i ha esdevingut un dels bressols de la humanitat, d’algunes de les llengües clàssiques del planeta i d’una important religió, l’hinduisme, seguida per milions de persones. La riquesa del país en espècies i pedres precioses va fer que nombroses potències europees com Portugal i els Països Baixos comencessin a conquerir territoris a les zones costaneres del subcontinent, però va ser finalment el Regne Unit el que va aconseguir sotmetre el país quasi totalment entre els segles XVIII i XIX.

A principis del segle passat, milions de persones van iniciar un moviment pacífic de protesta contra el domini britànic gràcies a un dels líders indis més coneguts, Mahatma Gandhi, que va predicar l’ús exclusiu de l’ahimsa (‘no-violència’). Després de la Segona Guerra Mundial, un Regne Unit debilitat com a potència pels nacionalismes hindú i pakistanès, va acceptar el 1947 la independència del país, que es va dividir en dos estats: el Pakistan i l’Índia mateixa. La data de la independència oficial la va triar el darrer virrei del país, Lord Louis Mountbatten, perquè, segons va reconèixer posteriorment, era el dia del segon aniversari de la rendició del Japó en la Segona Guerra Mundial.

A partir d’aleshores, el país es va convertir en un dels membres fundadors del Moviment de Països No Alineats i de les Nacions Unides. Malgrat el seu passat pacifista, el país s’ha vist implicat en nombrosos conflictes bèl·lics, com ara les guerres de 1947-48, 1965, 1971 i 1999 amb el Pakistan, i el 1962 amb la Xina. A més, també va utilitzar l’exèrcit per conquerir Goa, Daman i Diu el 1961, colònies portugueses que el govern de Salazar es va negar a entregar. I, un cop derrotat, no va reconèixer la sobirania índia fins al triomf de la Revolució dels Clavells, el 1974. A més, l’Índia és un dels pocs països que posseeixen l’arma nuclear. Ha fet proves balístiques dins del seu territori els anys 1974 i 1998.

Actualment, és el segon país més poblat, el setè més gran, i presumeix de ser la democràcia més poblada de la Terra. Segons dades del Fons Monetari Internacional (FMI), és la cinquena economia més gran en termes de PIB nominal del món, només darrere dels EUA, la Xina, el Japó i Alemanya, i davant de la seva antiga metròpoli del Regne Unit.

Amb un creixement previst per als pròxims anys de més del 8%, diversos estudis asseguren que serà el país que experimentarà un creixement més gran fins al 2050. Aquest creixement es recolza sobretot en la indústria de tecnologies de la informació i en la de telecomunicació, així com en la consolidació com a país capdavanter en la indústria farmacèutica. Des del 2017, és el segon mercat de les telecomunicacions, per sobre dels EUA i només darrere de la Xina. El sector dona feina a més de tres milions de persones al país. Capítol a banda mereixen les farmacèutiques, amb més de 3.000 empreses. L’Índia és el tercer productor mundial de medicaments genèrics i subministra fins al 60% de la demanda mundial de vacunes.

Tapada sovint per la Xina, està destinada a ser un actor global clau en aquest segon quart del segle XXI.