Els rescats dels Bombers, un 8% menys que el 2021
Amb un total de 385 serveis des que va començar l’any, el Ripollès i l’Alt Empordà segueixen sent les comarques amb més actuacions, en ser de muntanya i turístiques
Els Bombers de la Generalitat han fet, a les comarques gironines, 385 serveis de rescat des de principi d’any, el que representa un 8% menys respecte al mateix període del 2021, quan en van ser 420, segons informa l’ACN. Entre l’1 de gener i el 31 d’octubre, el Ripollès (82) és la comarca on se n’han concentrats més, seguida de l’Alt Empordà (80). El sergent responsable de la unitat GRAE a Olot, Pere Planagumà, ho atribueix al fet que “són les més turístiques” i, en el cas del Ripollès, perquè és “l’única que té alta muntanya”. “Si l’incident passa a 2.000 metres i en un lloc de difícil accés, és habitual que calgui el servei”, afirma. De fet, on més rescats s’han fet és, precisament, a muntanya, amb 236 (el 61% del total).
Al Ripollès, la comarca que concentra més rescats, aquest 2022 s’han reduït, en passar de 107 a 82. D’aquests, 61 s’han fet a muntanya i la resta es reparteixen entre rescats de persones perdudes (19) i rescats o recerques al medi fluvial (2). Planagumà ho atribueix al fet que el Ripollès “és l’única que té alta muntanya”. De fet, el pobles on més se n’han fets estan situats a cotes elevades i a tocar del parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser: Setcases (16) i Queralbs (28).El sergent ho contraposa amb un entorn humanitzat, on és “més fàcil trobar ajuda”.
L’Alt Empordà és la segona on es fan més rescats, tot i haver passat de 92 el 2021 a 80 aquest 2022. D’aquests, 33 s’han fet a muntanya i els altres es reparteixen entre rescats de persones perdudes (33) i rescats o recerques al medi marítim (20) i al medi fluvial (4). Les localitats on s’han hagut d’evacuar més persones en aquesta comarca són Cadaqués (8), Roses (10), l’Escala (11), i el Port de la Selva (12). Segons explica el responsable de la unitat GRAE a Olot, la majoria dels que es a muntanya, són “en camins de ronda” i els que es fan al mar són, sobretot, “de gent que està navegant amb barca o caiac”.
A la resta de comarques, els rescats s’han mantingut. Al Baix Empordà, s’ha passat de 77 a 75 i a la Garrotxa, de 46 a 48. Al Pla de l’Estany, s’han mantingut els 6 de l’any anterior i al Gironès, els 31. Finalment, a la Selva hi ha hagut un lleuger increment, en passar dels 61 de l’any passat als 63.
Actualment i en paral·lel, el cos de Bombers treballa per descentralitzar els recursos. L’objectiu és tenir-los a prop d’on hi ha els equips de rescat i reduir el temps d’actuació. En aquest sentit, al parc de bombers d’Olot disposen d’un helicòpter 220 dies l’any. Planagumà explica que la voluntat és tenir-lo sempre.
Les causes dels rescats
El responsable de la unitat del Grup de Recolzament d’Actuacions Especials (GRAE) a Olot detalla que els rescats es produeixen, principalment, per dues causes. El primer factor possible, apunta, és la fatalitat, quan algú es fa mal i requereix assistència per ser evacuat. Però també poden produir-se per “no haver valorat bé la ruta o el nivell del grup, no haver-se equipat bé i per falta d’hidratació, entre d’altres.” Planagumà detalla que “hi ha molts factors” possibles, però avisa que cal “ser conscients de l’entorn” per evitar la segona casuística. “Si estem utilitzant un recurs, podem ocupar un servei”, alerta. Hi afegeix que és “un recurs disponible, evidentment, per a tothom”, però insisteix que “se n’ha de fer un bon ús, perquè quan es fa una tasca menys important, algú que ho necessiti amb més urgència s’haurà d’esperar”. En aquesta línia, recorda que a l’hivern, per exemple, és “imprescindible” sortir amb roba d’abric i llum artificial “perquè es fa fosc aviat”. El GRAE és un grup especialitzat en salvaments i rescats en el medi natural i en llocs de difícil accés.