Successos

XAVIER SELLART

CAP DE LA POLICIA CIENTÍFICA DE MOSSOS

“Una empremta pot ser una condemna”

Les unitats d’investigació són trinxeres, t’has de portar bé amb tothom, jutges, fiscals, policies...

Nas­cut a Bellvís (Pla d’Urgell), Xavier Sellart es va incor­po­rar a les files dels Mos­sos el 1991 a Tar­ra­gona, quan encara no estava fet el des­ple­ga­ment i les fun­ci­ons es limi­ta­ven a vigilàncies, escor­tes... El 1996 va ascen­dir a capo­ral i va ser des­ti­nat a inves­ti­gació a la Bis­bal d’Empordà, on ja havia començat el des­ple­ga­ment. Des de lla­vors ja no ha dei­xat la inves­ti­gació en dife­rents des­ti­na­ci­ons fins que el 2020, com a ins­pec­tor, va assu­mir la direcció de la Divisió de Poli­cia Científica, el braç científic dels Mos­sos d’Esqua­dra. El cap de la científica prové de les ciències soci­als, és lli­cen­ciat en geo­gra­fia i història i es va arri­bar a plan­te­jar dedi­car-se a la docència, però des­til·la devoció per la seva feina actual quan em guia per les laberínti­ques i àmplies ins­tal·laci­ons dins del com­plex Egara, on es guar­den cen­te­nars de bales de crims, on tre­ba­llen poli­cies de bata blanca que reme­nen ossos humans per fer pro­ves, es dis­pa­ren armes i es recu­llen pro­jec­tils en un tanc d’aigua, tenen les parets deco­ra­des amb murals d’esque­lets humans, calai­xos plens de retrats robot, tau­les amb bit­llets fal­sos aga­fats a esta­fa­dors, capses que guar­den indi­cis reco­llits en esce­na­ris de crims per­pe­trats fa anys...

Vostès són dels que no llen­cen mai res?
És molt impor­tant guar­dar les pro­ves. Nosal­tres ho guar­dem tot a menys que els jut­jats deter­mi­nin que es pot eli­mi­nar. Ara tenim tècni­ques que no teníem fa anys i amb molt poca mos­tra ja en fem prou; per exem­ple, ara podem treure ADN de llocs on abans no podíem fer-ho. Des del 2016 al 2021 hem revi­sat homi­ci­dis que havien que­dat sense resol­dre i amb la inves­ti­gació atu­rada sense línies d’inves­ti­gació, i hem acon­se­guit resul­tats en un parell de casos ja cone­guts i difo­sos: el d’Ana María Milán, assas­si­nada a la saba­te­ria Acin de Saba­dell el 2007, i en què vam fer una detenció d’un sos­pitós el 2019 gràcies a una empremta; i el de Benito Oliva, assas­si­nat al seu habi­tatge del car­rer Trajà de Bar­ce­lona el 2007, cas resolt el 2019 i ara ja jut­jat i amb con­demna. I estem tre­ba­llant i avançant en altres casos en què espe­rem que algun dia se’n vegin els resul­tats.
És cert que als seus labo­ra­to­ris han inven­tat uns reac­tius millors que els que es comer­ci­a­lit­zen per treure emprem­tes difícils de detec­tar?
Doncs sí, són el Posme (nom deri­vat de “pols en sus­pensió i Mos­sos d’Esqua­dra”), que per­met treure emprem­tes en superfícies bru­tes o rugo­ses, i el Wet Ucio, que fa aflo­rar emprem­tes de superfícies adhe­si­ves. Els nos­tres tècnics, amb la col·labo­ració de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili, van crear aquests reac­tius, que ja tenen el reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal perquè s’han publi­cat a la Jour­nal of Foren­sic Iden­ti­fi­ca­tion, i algu­nes poli­cies d’altres països ja s’hi han interes­sat.
Són inves­ti­ga­dors, inven­tors. Man­te­nen relació amb les uni­ver­si­tats?
Molta. Tre­ba­llem tant en docència com en inves­ti­gació amb gai­rebé totes les uni­ver­si­tats cata­la­nes. I ara mateix tenim una estu­di­ant de la Uni­ver­si­tat de Basi­lea que està tre­ba­llant amb nosal­tres, la UAB i l’Ime­lec, fent assa­jos sobre el com­por­ta­ment dels impac­tes de bala en ossos humans.
Què és més impor­tant en poli­cia científica, la feina a l’esce­nari o al labo­ra­tori?
Jo diria que en un 50 per cent. Si no es fa una ins­pecció molt acu­rada es podrien danyar les mos­tres i lla­vors no ser­vi­rien per a la feina del labo­ra­tori. Ara evi­tem els reac­tius químics i fem ser­vir llums foren­ses, que, sense pro­vo­car danys, detec­ten semen, sang, saliva... La tec­no­lo­gia ha avançat molt. Però la ciència, per si sola, no et resol res, al dar­rere hi ha d’haver la perícia humana. Per exem­ple, si vam com­pro­var que l’arma que s’havia fet ser­vir per matar el marit de la mes­tressa de la per­ru­que­ria Spe­jos de Bar­ce­lona era la mateixa que es va fer ser­vir per a un altre crim i un suïcidi a Tar­ra­gona, va ser per la intuïció d’un inves­ti­ga­dor que va pro­po­sar fer la com­pa­ració.
La seva feina, però, és deci­siva davant dels tri­bu­nals...
Nosal­tres som cons­ci­ents que una sola empremta pot supo­sar una con­demna. Però nosal­tres no apor­tem con­clu­si­ons, nosal­tres apor­tem el que hem tro­bat. Mai fem un relat del que ha pas­sat. Jo puc dir que he tro­bat una empremta d’algú en una porta que era oberta, però jo no puc dir si aquesta per­sona és la que ha obert la porta. Nosal­tres no fem inferències, això és tasca dels tri­bu­nals.
Però mol­tes inves­ti­ga­ci­ons depe­nen del que vostès tro­ba­ran...
Hi ha vega­des, sobre­tot en temes d’iden­ti­fi­ca­ci­ons faci­als –i ara en fem cen­te­nars cada any–, que els resul­tats no poden ser con­clo­ents, perquè no tro­bem els punts de coin­cidència neces­sa­ris, i això pro­voca una desil·lusió o un des­encís en els inves­ti­ga­dors. Però nosal­tres no hi podem fer més i els hem de dir que el que dema­nen, en tot cas, ho hau­rien d’anar a bus­car a un altre labo­ra­tori, que es diu Lour­des. De mira­cles aquí no en fem. El que sí que fem és inten­tar faci­li­tar la feina dels jut­ges, fis­cals i jurats amb la tec­no­lo­gia. Ara les actes d’ins­pecció tècnica les pre­sen­tem en vídeo 3D, molt ente­ne­do­res, i evi­tem els fei­xucs tot­xos de folis.
Hi ha algun cas del qual esti­gui espe­ci­al­ment orgullós perquè la seva feina ha aju­dat a escla­rir un crim?
El de l’assas­si­nat de les dues poli­cies de l’Hos­pi­ta­let. Gràcies a la nos­tra feina –jo hi vaig inter­ve­nir per­so­nal­ment–, vam des­mun­tar la coar­tada de l’autor, que volia fer creure que havia estat al pis però no havia matat les dues agents. Les seves pet­ja­des a l’esce­nari amb sang de les vícti­mes van demos­trar que quan va sor­tir elles ja eren mor­tes.

La científica

Hi treballen 22 facultatius i uns 100 mossos, la majoria amb formació acadèmica: informàtics, enginyers de telecomunicacions, químics, biòlegs, farmacèutics, veterinaris i una infermera. Hi ha onze disciplines: genètica forense, química, informàtica i electrònica forense, reconeixement facial i retrats robot; anàlisis de les imatges; documentoscòpia i grafística; detecció lofoscòpica, identificació lofoscòpica, antropologia forense, incendis estructurals i balística.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia