Les càbales d’en Lacaci

Roge­lio Lacaci, el forense que no va anar a l’aixe­ca­ment del cadàver de la noia de Port­bou el dia que tocava, el 3 de setem­bre del 1990, va anar per pri­mer cop ahir, 2 de març del 2023, a l’esce­nari. Més de 32 anys després, 11.868 dies més tard, per ser exac­tes. I ho va fer apro­fi­tant que havia d’anar a Port­bou per reno­var el DNI. El dia abans Lacaci s’havia negat rotun­da­ment a anar a fer una ins­pecció in situ al pi men­tre expo­sava a aquesta cro­nista les seves càbales i con­clu­si­ons i feia una simu­lació de com podia haver anat el pen­ja­ment amb una forca mun­tada en una escala exte­rior de casa seva. Va dir que a Port­bou no hi havia d’anar a fer res perquè ja havia estu­diat prou bé l’escena a través d’una de les foto­gra­fies de la noia pen­jada. Una foto que va veure amb 30 anys de retard, quan li van ense­nyar per pre­pa­rar l’epi­sodi de Crims. El forense, que ja fa temps que s’ha jubi­lat, aquests dar­rers dies s’ha posat a fer càlculs matemàtics i regles de tres i ha arri­bat a la con­clusió que els peus de la noia esta­ven sus­pe­sos a 55,5 centímetres del terra, que del terra al punt on hi havia el tronc tallat que podia ser­vir d’escaló hi ha 113,5 centímetres i que la corda (que asse­gura que ell no va veure mai) feia 165,12 centímetres, sense comp­tar el nus de lli­gar els dos caps, i que de la branca on estava pen­jada la corda al terra hi havia 251,25 centímetres. Tot això, cal­cu­lat sobre la taula de tre­ball i par­tint de la base que El Gallego de la Guàrdia Civil va posar al seu informe que la noia feia 174 centímetres d’alçada. Amb aques­tes dades, fetes sobre el paper, Lacaci ha mun­tat un forca, amb un llistó de fusta en una escala exte­rior, per fer un simu­la­cre de pen­ja­ment. Enfi­lat al segon graó d’una escala de peu de tres va acon­se­guir pas­sar la corda al cada­fal, fer un nus balles­trinca (com els que es fan ser­vir per lli­gar els per­nils, acla­reix) i ficar-hi el coll. Final de la simu­lació. La prova el porta a con­cloure que era pos­si­ble que Evi Rau­ter es posés ella mateixa la soga al coll però que era impos­si­ble que, “a menys que levités”, arribés d’una cama­llada al pollegó situat a 113 centímetres sense fer-se feri­des als peus ni esgar­rin­xa­des i que s’aguantés el temps de lli­gar la corda perquè li feien falta les dues mans. Ell con­clou que la van aju­dar a pujar i a aguan­tar-se com a mínim dues per­so­nes. I el motiu? La res­posta que hi troba és que la van convèncer per fer alguna prova d’ini­ci­ació o valen­tia perquè l’accep­tes­sin en un grup. I qui? Ell cavil·la que havien de ser el grup de joves austríacs que esta­ven acam­pats molt a prop del pi. És la teo­ria de Roge­lio Lacaci, que la manté després d’haver anat per pri­mer cop al pi i haver vist l’esce­nari amb els seus ulls i no pas a través de foto­gra­fies. “El suïcidi és impos­si­ble”, sen­ten­cia.