‘Segrest’ domiciliari

Tru­quen a la porta d’un mas d’Arbúcies, en ple cor de les Gui­lle­ries. Són les set del ves­pre del diven­dres 24 de febrer. Ja és fosc. Aquell dia en Josep va obrir sense pre­gun­tar qui hi havia i li va aparèixer a la vista una noia que li va dema­nar ajuda. L’apa­re­guda va expli­car que s’havia esca­pat de casa i que no hi volia tor­nar, perquè ella volia viure la vida i veure el món, dues coses que, segons ella, en 24 anys que té, no havia pogut fer. En Josep, que havia vist algun cop la noia i sabia que era la filla de la família que viu al mas La Nou, la va dei­xar pas­sar i va escol­tar el seu relat. Ella li va dir que es deia Dani­ela i va expli­car que no volia tor­nar a casa amb els seus pares perquè la tenien tan­cada, total­ment aïllada del món, sense tele­visió, sense xar­xes soci­als i sense cap con­tacte amb l’exte­rior, tret de les sor­ti­des que feia en cotxe amb els seus pares just per anar a com­prar que­viu­res i tor­nar. Va expli­car que tenia un germà, Fèlix, de 18 anys, que estava en la mateixa situ­ació, però que ell es con­for­mava més que no pas ella. “Em va dir que era la pri­mera vegada que tenia una con­versa amb algú que no fos de la seva família”, recorda en Josep, que explica que la noia par­lava en català però per la manera com s’expres­sava apa­ren­tava ser molt més jove. La noia va expli­car que no ha anat mai a escola, que la ins­truïen a casa seva però que, com que li va aparèixer una mena d’al·lèrgia a la tinta, van haver de dei­xar-ho. La noia va expli­car que abans vivien a Mata­de­pera, on tenien tres cases de cos­tat: ells i dos ger­mans de la seva mare. Que allà tam­poc es rela­ci­o­nava amb ningú més que els seus pares i els seus oncles. Cap a les vuit va arri­bar a la masia la com­pa­nya d’en Josep, l’Assumpció, i van ofe­rir sopar a la noia. La Dani­ela es va mos­trar molt estra­nyada quan va veure que feien una tor­rada a la llar de foc. Va dir que no ho havia vist mai i també va pre­gun­tar què era el que feia la noia que apa­rei­xia a la pan­ta­lla de la tele­visió, en referència a la intèrpret del llen­guatge dels sig­nes per a sords que acom­pa­nya les notícies del 3/24. No ho havia vist mai. Li van fer una truita per sopar i va dir que era el que men­java cada ves­pre a casa seva. La situ­ació de la noia que es va pre­sen­tar al mas va alar­mar en Josep, que va con­si­de­rar oportú tru­car a la poli­cia d’Arbúcies. Arran de la tru­cada, la Poli­cia Local d’Arbúcies va par­lar amb la Dani­ela, que els va rati­fi­car que havia mar­xat de casa cami­nant, després que tin­gues­sin una dis­cussió durant la qual el pare li va dir que ella “era una càrrega per a la família”. La poli­cia també es va posar en con­tacte amb el pare, en Job, un home holandès de 58 anys, que els va dir que la noia té un pro­blema psi­quiàtric i que la tracta un oncle, en Pablo, que és psi­quia­tre. La poli­cia va con­tac­tar amb aquest home, que va asse­gu­rar que la Dani­ela tenia brots i havia fet algun intent d’autòlisi, i que era ell qui la medi­cava, però que no hi havia diagnosi ni informe mèdic sobre la malal­tia de la noia. Aque­lla nit, la poli­cia va acon­se­guir que la Dani­ela acceptés anar a casa del seu oncle a Mata­de­pera, tot i que ini­ci­al­ment també s’hi negava, i l’home la va anar a reco­llir a les dependències de la Poli­cia Local, on en Josep i la seva com­pa­nya la van acom­pa­nyar després de donar-li sopar. Durant l’estona que va estar a la seu de la poli­cia, la noia va expli­car-los que ella volia treure’s el car­net de con­duir però no li dei­xa­ven fer-ho i que no tenia cap títol acadèmic ni havia aca­bat la primària i que tam­poc veia la tele­visió ni tenia accés a les xar­xes soci­als. La poli­cia també va detec­tar que sem­blava que tenia força menys anys que 24 i que se la veia vul­ne­ra­ble. L’endemà la poli­cia va con­ti­nuar reco­pi­lant dades sobre la noia i la seva família, i va anar a la masia per entre­vis­tar els pares a la casa, un lloc difícil d’arri­bar-hi perquè té un cade­nat a uns dos quilòmetres i una tanca metàl·lica quan s’entre­veu la casa. Va coin­ci­dir que el matri­moni pas­sava amb cotxe quan ells hi ana­ven, i la pare­lla es va ave­nir, tot i unes reticències ini­ci­als, a dei­xar-los arri­bar a casa seva. Després que l’home obrís la tanca amb guants i que entrés per un accés late­ral i tanqués diver­ses por­tes, els va obrir la porta que dona accés a la cuina. Els agents van com­pro­var que a la casa hi havia el noi de 18 anys, que estava davant d’un ordi­na­dor sense con­nexió a inter­net i que també apa­ren­tava ser més jove de l’edat que tenia. Les per­si­a­nes eren abai­xa­des i l’estança estava pràcti­ca­ment a les fos­ques. Els agents van dema­nar infor­mes sobre la malal­tia de la noia, i els pares van dir que, tot i que havien anat a molts met­ges, mai li van fer un diagnòstic, però els van donar una llista de medi­ca­ments que dona­ven a la noia i que guar­da­ven en una caixa forta. Els agents van dema­nar el lli­bre de família i la tar­geta sanitària dels fills, però els van dir que no en tenen perquè que no els ha fet mai falta la sani­tat pública i que tam­poc tenien pedi­a­tre perquè la ger­mana de la mare, que és pedi­a­tra però ja no exer­ceix, se’n va fer càrrec quan eren petits. Van expli­car que s’han tras­lla­dat a viure a les Gui­lle­ries perquè la mare, Ana, té una malal­tia deri­vada d’una alta sen­si­bi­li­tat a les radi­a­ci­ons que li impe­deix estar a llocs pro­pers a ante­nes, i que el pare és dis­se­nya­dor de pla­nes web.

Després de la visita a la casa embos­cada i l’entre­vista amb la família aso­cial, els poli­cies d’Arbúcies van inves­ti­gar més sobre la situ­ació dels mem­bres de la família, van fer com­pro­va­ci­ons als arxius i van con­tac­tar amb els col·legues de Mata­de­pera, on havien vis­cut fins feia poc més de mig any, abans de com­prar la casa de les Gui­lle­ries. D’aquesta manera van com­pro­var que el pare, tot i que ell negava tenir-lo, tenia un número de NIE i que s’havia tret un permís de con­duir al Regne Unit, que tenia cadu­cat, igual que el pas­sa­port. La dona també tenia cadu­cat el permís de con­duir i que el cotxe amb què es mouen va a nom del pare de la dona. A Mata­de­pera cons­ta­ven empa­dro­nats els qua­tre mem­bres de la família, però ni la Dani­ela ni l’Fèlix tenien docu­men­tació que els iden­ti­fiqués, no cons­tava que hagues­sin anat mai a escola ni al CAP. Eren fora del sis­tema.

Davant la pecu­li­a­ri­tat del cas, la poli­cia d’Arbúcies va redac­tar unes diligències i les va entrar al jut­jat de Santa Coloma de Far­ners, que va orde­nar als Mos­sos que s’ocu­pes­sin de la inves­ti­gació, i el dia 3 de març van citar els pares a la comis­sa­ria i els van inter­ro­gar com a inves­ti­gats per mal­trac­ta­ment, violència domèstica con­ti­nu­ada i aban­do­na­ment de família. En l’inter­ro­ga­tori, assis­tits per un advo­cat d’ofici, es van negar a decla­rar. En la decla­ració al jut­jat van ser assis­tits per un advo­cat par­ti­cu­lar i després d’escol­tar els seus argu­ments (man­te­nen que als Països Bai­xos, d’on és el pare, l’edu­cació es pot fer a casa) i que els fills no vol­gues­sin pre­sen­tar denúncia con­tra els pares i digues­sin que ja els estava bé viure amb ells sem­pre que dis­po­ses­sin de més lli­ber­tat, el jut­jat va resol­dre que tor­nes­sin a la casa del bosc.