Rosa Betancor: cremada i desemparada

Va ser protagonista de la crònica negra el 2004 com a víctima d’una brutal agressió per part d’un home, un excompany que l’assetjava i que la va ruixar amb gasolina i li va calar foc quan anava a pujar al cotxe per anar a treballar a Figueres. Rosa Betancor va patir cremades a bona part del seu cos i va estar mesos ingressada a la unitat de cremats del Vall d’Hebron, on la van sotmetre a moltes operacions. El seu agressor, José Andrés Olmos López, va ser condemnat a una pena d’onze anys de presó per un delicte de temptativa d’assassinat i a indemnitzar Rosa Betancor amb 275.00 euros per les seqüeles de les cremades que li va causar, i se li va imposar una ordre d’allunyament de la víctima per un període de deu anys. Gairebé vint anys després, Rosa Betancor, que ara viu a Roses, no ha cobrat res de la indemnització que van imposar al condemnat, que es va declarar insolvent i que, segons assegura, només va estar materialment empresonat tres anys i mig. L’ordre d’allunyament sí que encara és vigent perquè es va prorrogar, però, segons relata Betancor, Olmos està en parador desconegut. Els Mossos que fan seguiment del seu cas li han explicat que des del 2013 no tenen cap rastre d’ell. No és al domicili que li constava i tampoc han detectat que hagi fet cap tràmit, ni que se li hagi posat cap multa... Està desaparegut. Betancor explica que tots aquests anys, tot i les greus seqüeles que pateix i que els metges ja li han advertit que aniran a més, ha hagut de sobreviure pels seus propis mitjans. Explica que ha provat tres vegades de demanar una invalidesa, però l’INSS la hi ha denegat cada vegada. Ha hagut de treballar en feines diverses, i la darrera, de carnissera, la va perdre perquè li fallava la força als braços per culpa de les seqüeles. Actualment és a l’atur, cosa que li impedeix de tramitar altres ajuts. Rosa Betancor es queixa que mai ha rebut prou suport de l’administració a l’hora d’encarrilar-la per obtenir ajudes econòmiques. “Ara fa poc m’he assabentat que com a víctima de la violència masclista tinc dret a una indemnització, però m’estan passejant, l’assistenta de Roses em va dir que l’havia de tramitar a la Generalitat a Girona, i allà em van remetre altre cop a Roses. M’estan marejant”, lamenta Betancor, que afegeix que tampoc ha tingut mai un suport psicològic per a ella i per a les seves filles. “La petita, que era amb mi el dia de l’agressió, sempre ha tingut por i s’ha apuntat a kickboxing”, explica. Reclama que les administracions s’omplin menys la boca amb programes d’atenció a les víctimes i que siguin efectives de debò. Però ella continuarà lluitant i fins i tot ha contactat amb altres dones que han passat el mateix calvari que ella i que tenen cremades per culpa d’un agressor, per oferir-los suport psicològic i encoratjar-les. “Poca gent sobreviu a cremades com les meves. Jo vaig tornar a néixer, i va ser per lluitar”, conclou.