El diari d’un investigador criminal

Va néixer a Gernika a l’any 1970, fill d’un empresari tèxtil català que va haver de marxar i tancar la fàbrica que donava feina a més de 200 persones, bàsicament dones, per les amenaces d’ETA, davant la negativa a pagar l’impost revolucionari. Va ingressar als Mossos el 1992 i mentre era a l’acadèmia va quedar impactat pel cas de les nenes d’Alcàsser i va decidir ser investigador criminal. Es defineix com a irreverent, rebel i tossut. No és dels que es deixen adular. Té concedides moltes distincions per la feina feta però mai n’ha anat a recollir cap en persona. “Però sé que un dia van posar un doble meu, per escenificar la recollida”, explica amb ironia. Arran de la seva relació de parella amb la cantant Mónica Naranjo (no li agrada que el defineixin només com l’ex de la artista) va agafar una excedència per fer de representant de la seva parella i d’altres artistes. Però el món de la faràndula no el va convèncer. “Un món de mentides, d’enveges i d’ambicions.” La providència va fer que, rumiant com sortir del món de la faràndula, es va anar a fer un tatuatge i la tatuadora li va descobrir el senyal d’un limfoma. Això li va salvar i li va canviar la vida. El representant d’artistes va tornar a exercir d’investigador criminal. Se’l coneix públicament sobretot per les seves investigacions en casos com el de la mort del càmera Mario Biondo, el de la vedet Cristina Ortiz La Veneno o el cas de Dèborah Fernández. Ara acaba de publicar Diario de un agente de homicidios (Plaza&Janés),en què relata la seva experiència investigant morts, perseguint homicides i detenint culpables. Es mostra especialment orgullós de la detenció d’un home, ja condemnat per assassinat d’una dona, per l’intent d’assassinat d’una altra noia. Està segur que gràcies a la seva feina aquest cop va salvar la vida de dues dones. Salvar víctimes és una cosa que gairebé mai està a la mà d’un agent d’homicidis, perquè quan la policia judicial intervé, normalment el que es troba ja és un cadàver. L’home, que Tarruella considera un autèntic psicòpata i que va aconseguir enviar a la presó abans que tornés a matar, és Jordi Ribot, condemnat per haver matat la seva companya Esperança Comas el 1990 i haver fet desaparèixer el cadàver, que mai ha estat trobat. El asesino del trenecito és el capítol que Tarruella dedica a Ribot, que era el conductor del trenet turístic de l’Escala quan va calar foc, amb clares intencions homicides, al local on treballava la noia que el rebutjava. Però el lector no trobarà el nom de Ribot ni el d’altres assassins que l’investigador i perfilador ha mirat als ulls. Ni tampoc els noms de les poblacions escenari dels crims. Exigències de guió per a un escriptor que, com a policia, està subjecte al secret professional. Sí que hi trobarà molt casos reals que l’autor ha treballat amb passió i tenacitat i que ara relata amb la perícia i fiabilitat d’un home que l’experiència ha fet tan dur com sensible.