El nen assassinat anant a collir fulles de morera

La car­peta dels crims sense càstig, aquells que han que­dat impu­nes, és grui­xuda. N’hi ha un d’espe­ci­al­ment exe­cra­ble: la vio­lació i assas­si­nat de Fermí Ville­gas Córdoba, un nen de 10 anys de Bla­nes. Avui fa 43 anys que algú que mai ha pagat pel crim el va matar.

El 12 de maig del 1980, un dilluns, el nen va sor­tir del col·legi Sagrada Família de Bla­nes a les cinc de la tarda, va pas­sar pel barri de la Plan­tera, on vivien els seus cosins, i els va dir que se n’anava vora la Tor­dera a bus­car fulles de morera per donar men­jar als seus cucs de seda, va aga­far la bici­cleta i va mar­xar. Por­tava la bata de l’escola. A quarts d’onze del ves­pre, la seva família va donar el senyal d’alerta i va anar a fer denúncia a la Guàrdia Civil perquè en Fermí encara no havia tor­nat a casa. El poble es va mobi­lit­zar aque­lla mateixa nit, que va ploure molt, i no va ser fins l’endemà, ja de clar, que es va tro­bar la seva bici­cleta prop de la Tor­dera. No sem­blava que hagués estat a la intempèrie i tenia una bossa per posar les fulles de morera, eixuta. No havia parat la pluja. Poc després, el mateix dimarts, es va tro­bar un altre ras­tre: el cin­turó de la bata de l’escola. I el dime­cres, quan ja s’havien incor­po­rat a la recerca bom­bers vin­guts de Saba­dell i gos­sos, ben a prop d’on havia apa­re­gut el cin­turó es va tro­bar el cadàver del nen. Amb senyals evi­dents d’haver estat vio­lat i apu­nya­lat. I evidències que el cos l’havien dipo­si­tat allà la nit ante­rior, perquè hi havia un ras­tre de sang no coa­gu­lada i l’havien tapat amb her­bes aca­ba­des de tallar. El dia de l’enter­ra­ment del nen es va cla­mar justícia i fins i tot es va recla­mar la pena de mort, i les veus popu­lars i les mira­des de la sos­pita van començar a asse­nya­lar dos homes: Nico­lau i Vicenç Ruiz, page­sos, pare i fill. Sem­bla­ven els sos­pi­to­sos ide­als. Vivien en un mas a prop d’on van tro­bar el cos del nen i el fill, segons les cròniques de l’època, “patia un retard men­tal i tenia tendències homo­se­xu­als”. I el noi s’havia afe­git a la recerca quan el nen estava des­a­pa­re­gut però havia guiat el seu grup cap al cos­tat con­trari d’on hi havia el cos. Ho va fer per des­viar l’atenció men­tre el pare anava a ama­gar el cos del nen? Això sos­pi­ta­ven. La Guàrdia Civil va arres­tar Nico­lau i Vicenç Ruiz i els va escor­co­llar la casa, davant la sor­pre­nent calma de la dona i mare dels arres­tats, que esta­ve­llava pèsols asse­guda davant de la porta de la casa. “Deu dirà”, van ser les seves úniques parau­les. Els dia­ris de l’època deien que el crim estava ja resolt, però no es van tro­bar pro­ves que digues­sin que els page­sos eren els res­pon­sa­bles de la mort, i van que­dar lliu­res. Pas­sats uns mesos es va tro­bar mort el pare de Fermí Ville­gas. Un atac de cor, va con­cloure l’autòpsia. La Guàrdia Civil va seguir pis­tes i infor­ma­ci­ons que els arri­ba­ven però mai es va poder escla­rir qui havia segres­tat, vio­lat i matat el nen que un dia com avui del 1980 va anar a collir fulles de morera.