El quadern negre
Tura Soler
La tora blava, planta assassina
La tora blava, que ara floreix, és molt perillosa, ha mort gent que l’ha ingerit per error, i una perruquera de Vilafranca la va usar com a arma per intentar matar el marit
L’any 1988, l’Audiència de Barcelona va condemnar la Montserrat, una perruquera de Vilafranca del Penedès, per l’assassinat frustrat del seu marit, l’Arnaldo. La sentència assenyalava que l’acusada, fent-se passar per una “esposa sol·lícita, amorosa i imaginativa”, va anar enverinant de mica en mica el seu home posant-li acònit al menjar. L’home va anar a parar diversos cops a l’hospital per unes paràlisis neurològiques i unes baixades del ritme cardíac que el deixaven a les portes de la mort. Els símptomes al principi van despistar els metges, però al final es va descobrir que es tractava d’un emmetzinament i es va poder provar que la perruquera n’era l’autora perquè es van trobar restes de plantes d’Aconitum que ella s’havia fet portar per un herborista de Vilafranca, que l’havia encarregat a un majorista de Barcelona. L’acònit, que pot causar la mort en petites dosis i en pocs moments, és una substància que no deixa rastre a l’organisme i no es detecta en les anàlisis. Podria esdevenir l’arma per a un crim perfecte. En el judici, la perruquera va dir que feia servir l’acònit per fer créixer els cabells als seus clients, però no se la van creure.
I aquesta substància assassina, que els indis ja utilitzaven fa 3.600 anys per untar les fletxes perquè fossin més mortíferes, prové d’una planta d’una bellesa extraordinària i molt abundosa a zones muntanyoses de Catalunya: la tora blava. La planta, que ara comença a florir, està molt arrelada al voltants de refugis i punts turístics, com el santuari de Núria, i sovint els visitants no són conscients de la seva perillositat i tampoc hi ha rètols que ho adverteixin. Abunda a les pastures però el bestiar, savi i instintiu, no se la menja. A part del cas de Vilafranca, a Catalunya no es coneix cap altre cas d’ús criminal de la tora, però sí que s’han produït molts casos d’intoxicacions accidentals, algunes mortals. El 1995, una família d’excursionistes van confondre la tora amb api silvestre (confusió fàcil quan la tora encara no ha florit) i la van posar en una amanida. Tota la família va resultar greument intoxicada i va ser ingressada a l’hospital de Puigcerdà. El pare de família va morir i l’informe forense va resoldre que la tora havia estat la causant de la mort, tot i que les anàlisis de tòxics van donar negatiu. No deixa rastre. Però se sabia que n’havien menjat. El maig del 2018 una família andorrana també va confondre la tora per xicoira, una mena d’escarola silvestre, i van acabar ingressats a l’UCI, i aquell mateix any un senderista francès que havia collit la planta en una ruta al massís del Canigó va morir a l’hospital de Perpinyà i la seva companya es va salvar però també va haver de ser ingressada. La tora blava és la més verinosa de les plantes que creixen a Catalunya, però el metge forense d’Olot, Ripoll i Puigcerdà, Jaume Russell Fosses, ha catalogat en un estudi 51 plantes tòxiques que es poden trobar a Catalunya.