Successos

El quadern negre

Tura Soler

Crim d’Isabel Ordóñez: els records de “l’amic”

El noi que sortia amb la noia assassinada arrossega un sentiment de culpa perquè creu que tornava al poble per veure’l

Una altra persona que no ha oblidat Isabel Ordóñez, l’estudiant de Sant Joan de les Abadesses assassinada fa 40 anys, i que voldria saber qui i per què la van matar és Xavier Bertran, veí de Campdevànol, que en aquells temps sortia amb la Isabel. Segons Bertran, no es pot dir que fos el seu xicot o que festegessin oficialment, perquè no havien fet les presentacions a les famílies, però que es van conèixer a la discoteca Mandrox i que feia uns dos anys que sortien. “Jo me l’estimava molt. Per a mi era molt especial”, recorda avui en Xavier, que el 1983, cinc anys més gran que la Isabel, treballava a la farga Casanova. Aquell juny del 1983, recorda, havia anat al País Basc per feina; quan va tornar, no sap la data exacta, però dies abans de la revetlla, va trucar a la Isabel al pis d’estudiants on s’estava a Barcelona. Per trucar, en Xavier va haver d’anar a la peixateria que regentava la seva família, perquè a la casa no tenien telèfon. En Xavier explica que la Isabel li va dir que el cap de setmana de Sant Joan es volia quedar a Barcelona, perquè tenia exàmens a la vista i volia estudiar. “Però jo hi vaig insistir i, al final, la vaig convèncer perquè vingués. La idea era que cadascú passava la revetlla a casa seva i ens trobaríem el dia de Sant Joan”, afirma en Xavier, que es va assabentar que havien matat la Isabel el matí del dia 24, quan un amic seu, Josep Noguera (ara mort), que sortia amb una amiga de la Isabel, li va anar a dir que havien trobat assassinada la noia a Orís. En Xavier, assegura, es va quedar en xoc, amb un sentiment de culpa, que el va obligar a anar al psiquiatre. Diu que hauria pogut anar a recollir la Isabel a Vic (on va arribar amb l’últim tren) perquè tenia cotxe, però, com que no tenia telèfon, la Isabel no li va poder trucar perquè l’anés a recollir.

Bertran, que va anar a declarar a la Guàrdia Civil, com altres amics de la colla, ha guardat durant molts anys un mocador de puntes fet a mà per la Isabel que la noia li havia regalat el darrer cop que es van veure. “Pensava que encara el conservava, però ara no el trobo”, lamenta Bertran, que, un any després de l’assassinat de la Isabel, va perdre de forma tràgica la que llavors considerava la seva xicota formal, perquè ja havien arribat a un nivell en què fins i tot compartien llibreta del banc: Anna Maria Subirana Fabra, una noia de 22 anys de Ripoll. La jove va ser trobada penjada a la fonda Sala d’Olost, on s’estava mentre feia de mestra substituta al poble. Bertran, que havia acompanyat la noia fins a la fonda, explica que el suïcidi de la noia li va causar un xoc que el va deixar en coma uns dies. Però que l’assassinat d’Isabel Ordóñez l’ha afectat de per vida ho prova que, fa uns mesos, quan encara regentava el restaurant Magda Subirana (nom de la seva dona) i va coincidir que el director de Crims, Carles Porta, hi havia anat a menjar, no va dubtar a explicar-li el cas i el sentiment de pena que arrossega. Ara que ell i la seva dona s’han jubilat del restaurant, Xavier Bertran es mostra disposat a fer gestions per intentar aclarir el cas de la Isabel, un crim que està prescrit i que, per tant, quedarà impune judicialment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.