Flors per a la Maria

El visi­tant arriba al cemen­tiri de Sant Sadurní d’Osor­mort, un poble d’amb prou fei­nes 100 habi­tants de la comarca d’Osona a recés de les Gui­lle­ries. Avui la porta de rei­xes és oberta i el visi­tant pot entrar. Sap on vol arri­bar. Se’n va al nínxol número 14. La làpida diu: “Pro­pi­e­tat de Viller­nino Sieiro. Aquí des­can­sen les res­tes de Rosa Orta, que va morir el 25 de gener del 1893 a l’edat de 20 anys, havent-se casat el 21 de desem­bre del 1892.” Però el visi­tant, que porta a la mà el lli­bre Sense càstig, ja sap que al nínxol no hi des­cansa la Rosa Orta, sinó que en aquest nínxol hi ha enter­rada la Maria Vese­lova, una noia que feia de per­ru­quera a Sant Peters­burg i que es va dei­xar convèncer per uns rufi­ans que la van posar a fer de puta a les car­re­te­res de Cata­lu­nya. L’1 de març del 2005 un xofer va tro­bar el seu cos nu enmig de la neu en un marge de l’eix trans­ver­sal, a l’encre­ua­ment de Sant Sadurní d’Osor­mort. Lla­vors ningú sabia qui era la infor­tu­nada, morta esca­nyada, que duia una escena lèsbica tatu­ada al braç i un altre petit tatu­atge al melic. Era una no name, una morta sense nom. Men­tre s’inves­ti­gava qui podia ser i qui la podia haver matat, la noia sense nom, com fixa la llei en el cas dels no name, va ser enter­rada al muni­cipi on l’havien tro­bat. El novem­bre del 2006, quan van dete­nir a Ale­ma­nya Volker Eckert, el cami­o­ner assassí en sèrie de pros­ti­tu­tes, van tro­bar a la cabina del seu camió una foto­gra­fia de la noia que havien enter­rat a Sant Sadurní d’Osor­mort. Lla­vors ja van saber qui l’havia matat, però no van saber qui era. L’assassí no sabia com es deia. Es va tar­dar mesos encara a iden­ti­fi­car-la for­mal­ment, però final­ment es va posar nom a la noia, i es van loca­lit­zar els pocs parents que li que­den a Rússia. Que van des­car­tar de repa­triar el cos. La Maria es queda a Sant Sadurní d’Osor­mort, on encara que sigui una des­co­ne­guda mai li han fal­tat flors. El visi­tant que la set­mana pas­sada va ser a la seva tomba va poder com­pro­var que el ram de flors és nou. Des del pri­mer moment, les flors a la tomba de la noia assas­si­nada les hi ha posat la Carme Fàbre­gas, tinenta d’alcalde de Sant Sadurní d’Osor­mort. El visi­tant no va coin­ci­dir amb ningú men­tre visi­tava la tomba, però uns repàs als resul­tats de les pas­sa­des elec­ci­ons muni­ci­pals revela que la Carme ha tor­nat a ser esco­llida edil de Sant Sadurní d’Osor­mort. Segur que no li fal­ta­ran les flors, a la Maria. Veient el tracte que s’ha donat a aquesta difunta des­co­ne­guda a Sant Sadurní d’Osor­mort, costa no fer la com­pa­ració amb el cas d’Evi Rau­ter, durant 32 anys la noia de Port­bou sense nom, i pen­sar que si no s’hagués comès el pri­mer error, no enter­rar-la al muni­cipi on se l’havia tro­bat, Port­bou, en lloc de Figue­res, pot­ser no s’hau­ria comès l’altre gran error, llençar a la fossa comuna el cos embal­sa­mat estant a dis­po­sició judi­cial. I pot­ser, només pot­ser, la seva ger­mana, Cris­tina, i els seus pares, ara no es tro­ba­rien amb la injustícia de no saber on és exac­ta­ment enter­rada Evi i que els que no van vet­llar per con­ser­var el seu cos encara els diguin que s’espa­vi­lin si la volen recu­pe­rar. Ningú sap on posar flors per a l’Evi.