Escenes de Susqueda (5): una morta dins la maleta

Dissabte 1 de setembre del 2001.

Ja ha deixat enrere l’edifici de Can Salero, que en altre temps havia contingut un mític bar de putes arran de la carretera, al Pasteral. La nit és fosca. No vol córrer. Té por d’agafar un revolt malament i caure al riu. Ha d’arribar fins a la presa. Ho aconsegueix. Acosta el cotxe tant com pot a l’entrada del passallís que travessa d’un costat a l’altre la imponent paret de més de cent trenta metres. Baixa. Mira a un costat i a l’altre. No sembla que hi hagi ningú. Obre el maleter i en treu una maleta grossa. Pesa molt. L’arrossega pel vial de formigó. S’atura. Reposa. Uns metres més, fins a cent cinquanta, més o menys. Es torna a aturar. Fent un esforç, aconsegueix pujar la maleta a la barana de formigó i llançar-la pel costat de l’aigua. El nivell és força baix i quan impacta a l’aigua se sent un xaf sorollós que trenca el silenci d’un espai fantasmagòric. Ara la presa no té vigilants, ni càmeres que el puguin enfocar aquí on és...

Ja està fet!

Torna de pressa, mirant enrere, cap al cotxe. Engega i torna a Palafolls. Ha de continuar per culminar el seu pla. Primer, agafa les maletes de la Paquita amb tota la roba que tenia al seu pis de Palafolls. Carrega els embalums i el gat de la Paquita al cotxe d’ella. El gat, el deixa a Blanes, i la roba, al pis d’ella, a Pineda. Aparca el vehicle prop de la casa d’ella. Que tot sembli normal. De Pineda a Palafolls, hi torna pedalant en bicicleta. Està en forma, sempre ha fet molt d’esport.

Fet això, se’n va a la casa de la família, a Tordera, i es posa a escriure cartes, encara que sap que almenys una, la destinada a la Paquita, ella no la llegirà mai. El cap de setmana fa un testament hològraf i el dilluns se’n va treure tot el capital que té a La Caixa i reparteix els diners en sobres amb xecs nominals. Truca a les seves germanes i les cita a la casa de Tordera, i es pren un còctel (barbitúrics, herbicida i whisky), per assegurar-se que quan elles arribin ja només trobin els xecs que ha preparat per a cadascuna, el testament i les seves últimes voluntats. Que l’incinerin i que les seves cendres les llencin des del castell de Palafolls. Que una meitat l’escampin en direcció cap a Tordera i l’altra meitat, en direcció a Palafolls. Però les germanes arriben molt aviat. Entubat, estirat en un llit sota llums blancs, es desperta davant d’uns homes que fan preguntes sobre Paquita Martínez. És a l’hospital, però els homes no són metges. Són guàrdies civils que ja estan a l’aguait de la desaparició de la dona. Els explica: l’ha matat i l’ha llançat entaforada dins d’una maleta al pantà de Susqueda.

—O potser era a Sau? —diu, amb un bri de malícia. Ho vol posar difícil. Vint-i-sis dies després, els GEAS aconsegueixen treure el cadàver de la Paquita de l’embassament de Susqueda. En Miquel Moreno se suïcidarà asfixiant-se amb una bossa de plàstic a la presó.