El quadern negre
Tura Soler
Escenes de Susqueda (13): espant als pescadors
Un home amb el tors nu i amb botes de militar intimida uns pescadors que inspeccionaven una barca
Dimecres 23 d’agost del 2017.
Els diaris obren en portada amb l’empresonament de dos dels gihadistes implicats en els atemptats a Barcelona i Cambrils. Els Mossos han estat guardonats amb la medalla d’honor del Parlament de Catalunya, per la seva feina en la resolució dels atemptats. És un dia d’estiu molt calorós i, a la Selva, dos amics de Sant Hilari Sacalm decideixen passar-lo pescant a l’embassament de Susqueda, lluny de l’epicentre informatiu de la massacre terrorista. Naveguen amb una barca de motor elèctric. El sol ja va baixant, ja han tirat la canya per moltes raconades i enfilen pel ramal de la riera de Rupit. Passen davant de la desembocadura del torrent de la Font de Cal Borni. Avui no veuen en Bartomeu, aquell home gran que saben que viu en una barraca per allà i que quan el troben sempre els dona bons consells de pesca. Van pujant i voregen el morro de terra on avui sobresurten ben bé les parets de l’antiga masia de la Rierica. El nivell de l’aigua ha baixat fort aquest estiu. S’acosten cap a la raconada sota el Llomar, una altra casa abandonada, a l’altra riba de la riera. A la vora, els sembla veure una cosa que verdeja, que no és cap planta.
—Què deu ser? Va, acostem-nos.
És una barca, sembla de fibra de vidre…
Quan hi són a tocar, l’Albert baixa de la seva barca per anar a inspeccionar la troballa que han fet.
Però tot just posa els peus a terra que en Juan Carlos l’avisa.
—Ostres! Torna! Puja, que ve algú que sembla emprenyat.
Apareix un home que ve corrent. No porta samarreta, va amb calça curta, amb botes de militar i una bandolera travessada al cos. Els sembla que té una mà a dins de la bandolera.
—Correm, que si porta una arma i ens engega un tret...
Estan cagats de por. L’Albert entra d’un salt dins la barca i en Juan Carlos engega i marxen aigües enllà tan de pressa com dona de si el motor. Veuen que l’home de les botes de militar s’ha parat a la vora, amb els braços plegats, i que es posa a riure. Els ha espantat i li deu fer gràcia. Continuen navegant, i un xic més enllà veuen dos homes i un gos asseguts al cim d’una pedra.
Els saluden. Millor ser amables i fer amics amb la gent de per aquí...
Des de la pedra, un dels homes els diu que és l’amo del Llomar, que ara hi viuen. Xerren una estona sobre la seva barca i de com va el motor elèctric.
L’espant ja ha passat.
Dies després, quan els Mossos els pregunten pels homes que han vist, identifiquen sense dubtes, per fotografies, Victor Veyrier com el de les botes de militar, Olivier Bodenghien com el que els va dir que era l’amo del Llomar i Laurent Schenkel com el tercer home. El gos és en Whisky, també habitant del Llomar.
