El quadern negre
Tura Soler
Escenes de Susqueda (20): Caiac a la deriva
Dos dies després de la desaparició de Marc i Paula, gent que pescava veuen la canoa desinflada a l’aigua
Dissabte 26 d’agost del 2017.
Surten de Banyoles que encara és negra nit, amb la barca d’alumini de quatre metres amb motor elèctric remolcada darrere del vehicle 4×4. L’Albert i en Carles són pescadors experimentats, participen en concursos arreu i solen capturar bones peces. Arriben a l’embarcador i posen la barca a l’aigua quan tot just clareja. Avui no aniran pas cap a la riera de Rupit, on acostumen a trobar en Bartomeu, l’home de la barraca, i fan petar la xerrada sobre peixos i estris de pesca. Enfilen cap a la cua del pantà, seguint el curs del Ter. Tot i que és molt aviat, no estan sols al pantà. Veuen un grup de xinesos i un altre que dirien que són gent de l’Est. Dedueixen que hi han passat la nit.
Ja ho saben prou bé, l’Albert i en Carles, com funcionen alguns d’aquests pescadors. Molts de furtius o alegals. L’Albert ho ha explicat més d’un cop als agents forestals perquè vagin a fer més controls a Susqueda, si no volen que es destrueixi l’equilibri mediambiental. Està tip de dir-los que hi veu gent que fa servir arts prohibides: xarxes, palangre, trampes, peix viu d’esquer i alguns que posen un reguitzell de canyes en línia, quan la normativa només en permet dues per pescador. I encara pitjor allà a la raconada de la Muntada, que alguns anomenen “la platja dels Xinesos”. Allà, pescadors furtius professionals hi munten campaments i s’hi passen dies traient peix a dojo. Fins i tot hi han vist camions frigorífics per treure el peix.
Avui, a part d’aquests dos grupets de pescadors, sembla que tot està tranquil. Tampoc no senten fressa a la pedrera, on a vegades hi ha una estridència que fa petar els timpans, amb les festes rave. I tampoc no s’hi han sentit trets, que a vegades se’n senten, de gent que fa punteria. Passen tot el matí de pesca tranquil·la. Quan tornen cap a l’embarcador ja són cap a les quatre de la tarda.
–Ep, mira què hi ha allà. Sembla un plàstic. Acosta la barca que el recollirem i el cardarem al contenidor –diu l’Albert. És amb prou feines a uns 300 metres de l’embarcador. S’hi acosten.
No és un plàstic. És un caiac desinflat.
L’Albert l’estira per intentar pujar-lo a la barca, però no hi ha manera. Pesa una bestiesa. Hi deu haver entrat aigua. Desisteix de pujar-lo, però com que veu que és semblant al seu caiac, decideix agafar-ne un parell de taps per si algun dia els ha de menester. Marxen.
Al vespre, ja a casa, l’Albert entra a Facebook i conversa amb un seu amic de Santa Coloma de Farners, també gran pescador i caçador, i habitual del pantà. L’Adam li comenta que ell també ha vist un caiac desinflat surant prop de l’embarcador i que li ha fet una foto que ha passat a una amiga caçadora i altra gent. El mateix dia uns joves motoristes de Santa Cristina d’Aro que es van banyar van veure el caiac i van descobrir que era ple de pedres. Algú el devia voler fer enfonsar. Quan l’endemà veuen a les notícies que ha desaparegut una parella que anava a fer caiac, avisen els Mossos.
