El quadern negre
Tura Soler
Susqueda: crims guardats a la memòria
Tres persones grans relaten tres casos d’assassinats que elles recorden però que havien estat silenciats
Susqueda ha estat escenari de crims que no trobem documentats però que estan guardats en la memòria de gent gran.
L’empresari de Manlleu Ramon Torra Orra, nascut a Sau, relata la història d’un crim atribuït a un personatge que coneixien com el Raïm, que ell va arribar a conèixer. Conta Torra, en un article que reproduïm complet al web, que el Raïm era un carboner de les Guilleries que va haver de fugir perquè havia matat un home aragonès d’un cop de pedra (una tova callosa) després d’una discussió fent una partida de cartes en una taverna de Susqueda. I l’homicida es va exiliar a terres rossellonenques, on deia que s’havia fet gran tastador de vi; per això es va guanyar l’àlies d’el Raïm. Va tornar passats uns 10 anys, durant la República, i es va establir per la zona de Sau i Tavertet. Ramon Torra relata que va tardar anys a saber la seva veritable identitat. Es deia Jaume Camps i Sangles i era fill de Roda de Ter. Va fer de masover a can Sadurní (on ara hi ha l’hotel La Riba) al veïnat de Dalt de Sau, ja de vell va fer de pastor a Sau, va estar un temps, poc, a les germanetes dels pobres de Vic, va malviure dormint en alguna pallissa i encara no se sap on va acabar els seus dies.
L’assassí engabiat
Aquesta història la conta l’Hermínia, neta d’un antic amo de la Rierica. Ella era una joveneta i pujava amb la seva mare a peu cap a Susqueda per visitar els parents del poble. Havien anat en tren fins a Bescanó. Pel camí, on hi havia els obrers fent enderrocs previs a la construcció de la presa, va veure una “escena horrible”: un home brut i ensangonat dins d’una gàbia de barrots de fusta. L’home va cridar l’Hermínia i li va demanar aigua. “Noia, aparta’t, no li donis res”, la van advertir, abans d’explicar-li que el tenien allà perquè havia matat un company per robar-li les 300 pessetes de la setmanada. El crim es va descobrir perquè els familiars d’Andalusia del mort van enviar cartes demanant per què no els arribaven els diners. I així van descobrir que hi havia un obrer mort per un company. Mòbil: els diners.
Fratricidi a la ferreria
Aquest crim el va revelar l’Àngel Ribas Codina, centenari nascut a Susqueda, a en Lluís Turon i en Xavier Roviró, quan el van visitar per les Històries de les Guilleries. Ribas conta que el que va ser el seu avi Josep Vilaret va anar a fer la guerra a Cuba. Quan va marxar de Susqueda hi tenia una xicota. Quan va tornar al poble es va trobar que la que la seva xicota era vídua i tenia una filla de dos anys. Resulta, segons el relat de Ribas, que mentre Vilaret era a Cuba, la que era la seva xicota es va casar amb un ferrer de Susqueda. El ferrer tenia un germà que, gelós i envejós, un dia va disparar un tret pel forat de la porta al germà mentre treballava a la ferreria. El va matar. La víctima era l’avi biològic de Ribas, pare de la seva mare, Anita. Però com que de tornada de Cuba Josep Vilaret es va casar amb la xicota vídua, Ribas va tenir Vilaret d’avi. Ho ha explicat fa poc.
Per què aquests casos han estat temps silenciats? Un antic habitant de Susqueda ho explica amb una frase: “El que passava a Susqueda es quedava a Susqueda.”
