Evi Rauter: un correu per donar informació

El cas d’Evi Rauter, la noia trobada penjada a Portbou el 4 de setembre del 1990, és un cas tancat al jutjat de Figueres perquè ja s’ha identificat oficialment però continua essent un cas obert en l’àmbit social perquè no s’ha aclarit com i per què va acabar penjada a Portbou quan poques hores abans era a Florència en una situació ben normal. Perquè el cas no quedi en l’oblit i per si algú (encara que hagin passat 33 anys) té alguna dada que ajudi a explicar què li va passar a Evi Rauter, s’ha obert una plana de Facebook que aporta una adreça de correu electrònic ([email protected]) obert a rebre comunicacions. El perfil de Facebook s’anomena precisament What Happened to Evi Rauter (què li va passar a Evi Rauter) i pretén ser una eina per captar seguidors i possibles informadors però no permet fer comentaris a l’estil xat, per evitar que es converteixi en un fòrum d’especulacions.

A part d’aquesta iniciativa en el terreny virtual, promoguda per un particular amb molt d’afany per esclarir el cas, en el terreny real, Cristina Rauter, germana d’Evi, ha presentat un escrit a la fiscalia de Florència instant-la a desencallar el cas i a informar-la de les gestions que han realitzat. Quan el 2022 es va conèixer (gràcies al programa Crims, a l’emissió que en van fer a la televisió austríaca i a la televident que la va reconèixer) que la noia de Portbou era Evi Rauter, l’estudiant de Lana (Tirol) que havia desaparegut de Florència el 3 de setembre del 1990, la fiscalia italiana va obrir un procediment davant la possibilitat que s’hagués pogut tractar d’un homicidi, tal com va plantejar en el capítol de Crims el forense Rogelio Lacaci. Tot i que no va ser en l’aixecament del cadàver i que a l’informe d’autòpsia va considerar que era un suïcidi, Lacaci va apuntar la possibilitat de l’homicidi quan va veure les fotos –que no havia vist abans– de la noia penjada a l’hora d’anar a gravar el capítol de Crims. Independentment que la tesi de Lacaci tingui base sòlida o no, aquí ja no era possible reobrir el cas perquè el delicte estaria prescrit, però la investigació a Itàlia és possible perquè els delictes d’homicidi no prescriuen i perquè la justícia italiana està facultada per perseguir delictes que afectin ciutadans italians a l’estranger. La continuació del procediment, però, quedava condicionada al fet que s’obtinguessin indicis prou sòlids en un període de sis mesos. El cas és que ha transcorregut més d’un any i ni la fiscalia ni la policia han informat de si tenen base per continuar la investigació. Per això, Cristina Rauter els reclama una resposta.

La germana d’Evi Rauter també es va posar en contacte amb el jutjat de Figueres per poder recuperar el cos d’Evi Rauter, que uns operaris del cementiri de Figueres van traslladar, el 2001, a la fossa comuna, tot i que es tractava d’un cadàver a disposició judicial i que estava embalsamat. La resposta del titular del jutjat d’instrucció número 1 de Figueres, David Fernández Torregrosa, va ser ràpida i contundent: el jutjat no és competent per ordenar una exhumació d’un cos que està en un recinte municipal, i va comunicar a la reclamant que, en tot cas, ha de demanar-ho a l’Ajuntament. Els dos operaris que van treure el cos, que estava en un nínxol de beneficència, actualment ja són morts. De totes maneres, la família Rauter encara no ha desistit de poder recuperar el cos d’Evi.