La crònica
Joan Cabasés Vega
Derna, arrencada de la terra
La divisió territorial de Líbia sota governs que rivalitzen dificulta la coordinació d’operacions de rescat
El món els va caure al damunt quan van sentir unes fortes explosions. Les preses als afores de Derna havien cedit a la colossal quantitat de pluja, que ja inundava la ciutat situada al nord-est de Líbia. La tragèdia de proporcions bíbliques va desencadenar-se pel cabal del riu Wadi Derna, que travessa la ciutat fins al mar. Barris sencers han estat arrossegats fins al Mediterrani. I ha estat amb famílies senceres a dins.
A les imatges que arriben des del nord-est de Líbia s’hi veuen grans extensions de civilització on tot ha quedat desdibuixat. Els carrers no es distingeixen. Edificis que ja no hi són. Cotxes apilonats. Tariq al-Kharraz, portaveu del ministeri de l’Interior del govern que controla la meitat est del país, declarava ahir al vespre que la xifra de víctimes mortals registrades a Derna superava les 5.200 persones. Al país es té constància de 10.000 persones desaparegudes.
La tempesta Daniel també ha fet mal a Al-Baida, Tobruk o Bengasi. “Aquest desastre no es pot descriure amb paraules”, deia des de Líbia un membre de la Mitja Lluna Roja en declaracions a El Punt Avui. “Moltíssimes famílies que han desaparegut podrien haver estat escombrades fins al mar.” “Estem colpits per la quantitat de destrucció”, deia també anit el ministre de Salut del govern de l’est de Líbia, Othman Abduljaleel: “Aquesta catàstrofe supera la capacitat de les autoritats”, reconeixia a AP.
Ossama Aly, portaveu d’un equip local d’emergències, explicava al mitjà Al Hurra que els hospitals de Derna no estan operatius i que els cadàvers s’acumulen i es descomponen a les portes dels dipòsits de cadàvers. “Les condicions meteorològiques no es van estudiar bé –diu Aly– i tampoc hi ha hagut una evacuació de les famílies que podien trobar-se en el camí de les inundacions.” Tot i la crítica governamental, Aly admet que el territori “no havia vist mai una catàstrofe com aquesta”.
La divisió territorial de Líbia sota governs que rivalitzen dificulta la coordinació d’operacions de rescat. La catàstrofe ha tingut lloc a l’est de Líbia, on el comandant Khalifa Haftar i el seu Exèrcit Nacional de Líbia donen suport a un parlament amb seu a Bengasi. A Trípoli, a l’oest del país, hi ha l’anomenat Govern d’Unitat Nacional, que disposa del suport de l’ONU.
Ahir a la tarda, més de trenta-sis hores després de l’impacte de la tempesta diumenge al vespre, començaven a arribar a Derna equips de rescat des de la resta de Líbia, tot i que ho feien encara sense excavadores. Països com Turquia, Itàlia, els Emirats Àrabs Units o Egipte s’han mobilitzat per fer-hi arribar ajuda, tot i que les condicions sobre el terreny compliquen la mobilitat d’efectius.
La tempesta mortal, que arriba en un any carregat de desastres meteorològics sense precedents i temperatures de rècord, podria ser la inundació més greu registrada al nord d’Àfrica en segles. Però el desgovern polític que el país pateix des de l’enderrocament de Moammar al-Gaddafi impulsat per l’OTAN el 2011 hi suma complicacions. “Aquest és el cost ocult de la retirada de diners de les inversions públiques”, argumentava ahir Tom Eaton, investigador de Chatham House especialitzat en Líbia: “Això condemna els libis a estar subjectes a aquest tipus de desastres.”
