SUCCESSOS
El Ripollès i el Baix Empordà, comarques líders en nombre de rescats dels bombers
Les comarques del Ripollès i el Baix Empordà són líders aquest 2023 en nombre de rescats dels Bombers de la Generalitat a les comarques gironines, amb 91 i 97 incidències respectivament, segons informa l’ACN. Els bombers han fet un 25,6% més de rescats a la demarcació des de principis d’any respecte al mateix període del 2022. En concret, entre l’1 de gener i el 31 d’agost, s’ha passat de 293 serveis a 365.
El sergent responsable de la unitat Grup d’Actuacions Especials (GRAE) a Olot, Pere Planagumà, explica que “l’activitat al medi natural ha crescut després de la pandèmia” i això ha provocat que “hi hagi més incidències”. A més, detalla que on més rescats s’han de fer és “en llocs de difícil accés” d’alta muntanya o en camins de ronda. De fet, des de principis d’any s’han efectuat 224 serveis d’aquest tipus (el 60,9% del total).
Més intervencions
El Ripollès és la comarca de la demarcació de Girona que habitualment concentra més rescats i també és on més han augmentat aquest 2023: s’ha passat de 55 a 91. Dels quals, 72 s’han efectuat a la muntanya i la resta es reparteixen entre rescats de persones perdudes (16), rescats o recerques al medi fluvial (2) i acompanyament de persones perdudes (1).
Planagumà ho atribueix al fet que, al Ripollès, “s’hi practiquen esports de muntanya durant tot l’any”. De fet, els pobles on més se n’han fet estan situats a cotes elevades i engloben tota la zona del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser: Setcases (7) i Queralbs (37). El sergent detalla que, “en aquests punts de difícil accés, s’activa el servei del GRAE per fer rescats de casuístiques que, si es produïssin en un poble, on és més fàcil trobar ajuda, segurament no caldria”.
El Baix Empordà és la segona comarca on més rescats s’han efectuat des de principis d’any. Aquí també s’ha produït un augment important del nombre de casos: de 67 el 2022 a 87 aquest 2023. Dels quals, 43 s’han fet a la muntanya i els altres es reparteixen entre guiatge (2) i rescats (10) de persones perdudes, rescats o recerques al medi marítim (28) i al medi fluvial (1) i salvament en coves i pous (1). Les localitats on s’han hagut d’evacuar més persones en aquesta comarca són Torroella de Montgrí (19), Palamós (13) i Palafrugell (11). A la resta de comarques gironines, el nombre de rescats pràcticament s’ha mantingut. Hi ha tres comarques on ha augmentat lleugerament: l’Alt Empordà (s’ha passat de 60 a 66), la Garrotxa (de 36 a 37) i el Gironès (de 20 a 25). Mentre que al Pla de l’Estany s’ha baixat dels cinc rescats de l’any passat a tres, i a la Selva s’ha fet un rescat menys: s’ha passat dels 50 del mateix període de l’any passat als 49 d’enguany.Més activitatDes de la unitat GRAE d’Olot, s’atribueix el notable augment de serveis efectuats enguany a les comarques de Girona –respecte al mateix període de l’any passat– a l’increment de gent fent activitats al medi natural. “Els rescats han augmentat si ho comparem amb la tendència de l’última dècada perquè hi ha més persones a la muntanya”, detalla Planagumà, que diu que “és bo que es facin més pràctiques saludables”, però alerta que “cal estar preparats”.El sergent afirma que es troben casuístiques molt diverses, des de persones que s’han perdut i no saben tornar a d’altres que s’han fet mal i necessiten ser evacuats. A l’estiu a la Costa Brava, per exemple, una de les més comunes és la de “turistes fent activitats pels camins de ronda mal equipats”. I a alta muntanya, on tot l’any hi ha activitat, “es fan rescats de gent que es perd, es torça el turmell... i requereixen l’activació d’un servei GRAE perquè és un lloc de difícil accés”. A més, també s’ha detectat un augment de casos en vies ferrades perquè “estan de moda i es publiciten com una activitat lúdica”. Això fa, segons detalla el sergent, que hi hagi “molta participació de gent poc preparada que lloga un equipament i va a fer l’activitat”. Des del GRAE d’Olot es recomana “documentar-se abans de fer la ruta” per valorar si es té la condició física necessària i, en cas que sí, “anar-hi amb guia”.I una altra de les tendències de moda que provoquen incidències és l’ús de bicicletes elèctriques perquè “permeten arribar més lluny a gent amb poca condició física”. I això, segons el sergent, “està bé perquè els permet fer esport, però alhora si tenen un petit accident se’ls ha de rescatar perquè no són capaços de tornar”.InformacióPer reduir riscos i evitar fer un mal ús dels serveis, Planagumà recomana “tenir uns coneixements mínims de la ruta que es va a fer, assegurar-se de la meteorologia i valorar les condicions físiques del grup”. En aquesta línia, elogia la “tasca tan important” dels centres excursionistes, que formen la ciutadania en “orientació a la muntanya, capacitat de traçar rutes i saber l’equipament que cal dur”. I també la dels guies de muntanya, que “la gent pot contractar per fer l’activitat a l’aire lliure i minimitzar riscos”, explica afegint que:“És molt important que siguem conscients que el clima pot canviar de cop quan ets a alta muntanya i assegurar-nos que el grup té el nivell per fer aquella ruta”, insisteix el cap del GRAE a Olot. A més, recorda que s’hauria de saber “fer funcionar una brúixola i orientar-nos amb un mapa” perquè “la tecnologia pot fallar”. Planagumà està convençut que els mòbils ofereix una “falsa seguretat” perquè “a les zones de difícil accés, normalment, no hi ha bona cobertura”. I, per tant, això pot impedir, per exemple, poder enviar la ubicació als Bombers.A Catalunya, hi ha quatre parcs de Bombers GRAE que donen cobertura a tot el territori. A la Seu d’Urgell i a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) disposen tot l’any d’un helicòpter propi i a Olot, que fins ara el tenia 220 dies l’any, s’hi deixarà sempre a partir de l’any que ve. Recentment, s’ha obert també un quart parc GRAE a Valls per oferir una cobertura més ràpida al sud del país. Des de principi d’any, el GRAE ha fet 1.540 rescats a tot Catalunya. D’aquests, la majoria (1.019) s’han fet a la muntanya. Els serveis que continuen en nombre de casos són el de recerca de persones perdudes (271) i el de salvaments marítims (150). Enguany, els mesos que més se n’han produït han estat agost (297), juliol (249) i febrer (208)