L’ultralleuger accidentat a Viladamat va caure “en picat” durant un viratge
La investigació de l’accident mortal apunta que l’aeronau va entrar en pèrdua mentre volava “a baixa velocitat”
La Comissió d’Investigació d’Accidents i Incidents d’Aviació Civil (CIAIAC) ha tancat la investigació oberta per esclarir les causes de l’accident mortal de l’ultralleuger que es va estavellar prop de l’aeròdrom de Viladamat el 27 de setembre del 2022. L’informe, exposa l’ACN, és un document que determina les “causes probables” del sinistre des del punt de vista tècnic després d’analitzar la trajectòria de vol, les circumstàncies i experiència del pilot, les restes de l’aeronau i les declaracions de testimonis.
Així, el document indica que l’’ultralleuger es va enlairar del camp de vol de Viladamat entre les 14.25 i les 14.30 hores. A bord hi anava el pilot i únic ocupant de l’aeronau, un home de 54 anys que va morir com a resultat de l’accident. El pilot era experimentat i el mateix dia ja havia fet un parell de vols al matí. Va tornar a l’aeròdrom després de dinar amb la intenció de fer un darrer enlairament i deixar l’aeronau preparada per anar l’endemà a Lleida.
L’informe recull la declaració d’un testimoni presencial, també pilot, que anava en cotxe en direcció a l’aeròdrom i va veure “la part final” del vol que va acabar en tragèdia. Segons va explicar, li va cridar l’atenció perquè va veure com l’ultralleuger feia “moviments compatibles amb una entrada en pèrdua” però “sense pràcticament perdre altura”. Després, l’aeronau va virar i va ser llavors quan “va entrar en un principi de barrina, caient quasi verticalment”.
Aquest testimoni i l’anàlisi de les restes de l’aeronau i el rastre de l’impacte indiquen que l’aparell es va precipitar “en picat” i sense que el pilot tingués marge de maniobra per “recuperar el control” de l’ultralleuger. “La investigació ha determinat que la causa més probable de l’accident va ser l’entrada en pèrdua de l’aeronau durant el viratge del tram de vent en cua a base, en el transcurs d’un vol a baixa velocitat”, conclou el CIAIAC que assenyala que l’impacte va ser “tan violent” que no va existir cap possibilitat de supervivència del pilot.
“Es conclou que, en el moment de l’impacte, l’actitud de l’aeronau de picat, estava girant cap a l’esquerra, amb una velocitat vertical elevada i una velocitat horitzontal reduïda”, analitza la investigació que determina que aquest escenari “és compatible” amb l’entrada en pèrdua. A més, el CIAIAC exposa que no hi ha indicis que assenyalin a algun possible mal funcionament de l’ultralleuger com a causa de l’accident.
La comissió, a les conclusions, exposa que, després de l’enlairament, l’aeronau es va incorporar al circuit de trànsit de l’aeròdrom i que, durant el tram de vent en cua, ja va fer alguns moviments “compatibles” amb aquest inici d’entrada en pèrdua, fins que es va acabar precipitant contra terra durant el viratge.