El quadern negre
Tura Soler
L’homicida penedit, ploraner i perdonat
Els fills de la dona belga assassinada a Lloret perdonen l’autor, que ja els ha indemnitzat pel seu compte
L’Audiència de Girona jutja des de divendres Pascal De Bock, el belga de 64 anys que el 9 de novembre del 2020 es va presentar a la comissaria de la Policia Local de Lloret de Mar, amb la maleta feta per anar a la presó, i tot plorant va fer entendre als agents, amb signes i mitges paraules, que havia escanyat la seva dona, Peggy Nicole Dekoninck. L’homicida confés va plorar en totes les diligències que es van fer: quan va anar amb la policia a l’habitatge escena del crim per comprovar que deia la veritat i hi havia una dona morta, quan va fer la reconstrucció dels fets en presència de tota la comitiva judicial, quan va ser posat a disposició judicial... Els plors van ser una tònica habitual i mostra de penediment per haver escanyat la seva dona, a qui, segons assegurava, s’estimava molt. Divendres es va asseure capcot al banc dels acusats mentre el tribunal escollia els membres del jurat popular que hauran de dictar el veredicte en el cas. Pascal és previst que declari en la sessió de dilluns. De moment, el seu penediment li ha valgut el perdó dels dos fills grans de la víctima fruit d’un matrimoni anterior. Els dos fills, un noi i una noia que viuen a Bèlgica, van aportar a la causa el setembre del 2021 una acta notarial en què exposaven que ja havien estat degudament indemnitzats per la pèrdua de la seva mare, que perdonaven Pascal De Bock, i que, per tant, no reclamaven en concepte de perjudicats ni tampoc volien exercir l’acusació contra De Bock, que voluntàriament els havia cedit el 25% que ostentava ell de la propietat de cinc finques de Lloret de Mar (tres apartaments i dues places de pàrquing). Però tot i la cessió amb suposada bona fe del penedit homicida, el fiscal Enrique Barata considera que aquesta cessió va constituir un frau de llei, perquè les finques cedides estaven embargades per ordre judicial precisament per poder afrontar les indemnitzacions que els poguessin correspondre per danys mortals als familiars de la víctima. Però en vista de la voluntat dels fills de la víctima, el fiscal, en el seu escrit demana que s’oficiï al registre de la propietat perquè aixequi la prohibició a De Bock de disposar dels immobles que ja han servit per a la finalitat que pretenia el jutjat.
El fiscal demana que De Bock sigui condemnat a 14 anys i 9 mesos de presó per un delicte d’homicidi amb les circumstàncies agreujants d’abús d’autoritat i parentiu i l’atenuant de confessió. En canvi, l’Ajuntament de Lloret, que exerceix l’acusació popular amb el lletrat Carles McCragh, l’acusa d’assassinat considerant que la víctima no va tenir opció de defensar-se i li demana 20 anys de presó. La defensa, exercida pel bufet Monguilod, que manté que De Bock va actuar en legítima defensa enmig d’una batussa per un atac de gelosia de la dona, demana que se li imposi com a màxim deu anys de presó.
