L’hospital de Manresa rebutja fer un monòlit als nens que van perdre

La família dels germans Isidre i Dolors, desapareguts misteriosament fa 35 anys (quan tenien 5 i 17 anys, respectivament) mentre eren ingressats a l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa, ha aconseguit que, per primera vegada en tots aquests anys, algun responsable del centre la rebi i l’escolti, però no ha aconseguit que tiri endavant la seva petició que els dos desapareguts tinguin un reconeixement físic (placa, monòlit...) en algun punt de l’hospital, el lloc on els dos germans van desaparèixer sense cap explicació el 5 de setembre del 1988.

Una representant de l’hospital, abans Sant Joan de Déu, ara Altaya, la directora de comunicació i participació, Antònia Raich, ha rebut tres germans dels desapareguts, ara que s’han complert 35 anys de la desaparició. Maria Carme Orrit, una de les germanes que lidera la recerca, es mostra agraïda per aquest gest, encara que sigui tardà, i interpreta que s’ha produït arran del documental Els Orrit, de Ferran Ureña i Marc Solanes, que ha tingut una gran repercussió, i el fet que el cas s’hagi difós a través de molts mitjans de comunicació, cosa que ha fet que la gent del carrer vegi l’hospital com “un lloc on es roben o perden nens”. Els Orrit remarquen que la trobada amb la directora de comunicació va ser cordial i que Raich va mostrar interès personal per tota la lluita que acumulen els Orrit Pires buscant els nens i per tota la feina que estan fent en el camp de les persones desaparegudes. A la reunió, hi van assistir els germans Jordi, Alfred i Maria Carme, que, tot i estar agraïts pel gest de la rebuda, troben a faltar que no es reconegui la responsabilitat de l’hospital per no tenir cap mena de vigilància en una planta de pediatria i que, vistos els fets, ningú aliè a l’hospital podia saber a quina habitació els havien traslladat. Els germans Orrit també es mostren sorpresos de saber que no hi ha registres d’aquell temps. Tot i que saben que els religiosos que llavors el regien s’ho van endur i que el centre ha canviat diversos cops de direcció, creuen que és material que hauria de ser en algun arxiu físic. Els Orrit saben que la seva petició de fer un reconeixement físic a l’hospital va ser rebutjada pel patronat, tot i que els ho han comunicat oficialment i ara estan pendents de ser rebuts per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, per tornar a insistir en aquesta petició de fer un reconeixement als desapareguts, com s’ha fet en altres casos, com per exemple a Cornellà de Llobregat, on va desaparèixer Cristina Bergua. “Els nens van desaparèixer allà i això no es pot negar, fos el que fos el que els va passar”, conclou Maria Carme Orrit. Trenta-cinc anys després, ni l’hospital ni la justícia han aportat cap explicació del que va passar però la família no cessa en el seu clam perquè almenys no se’ls oblidi. Isidre estava ingressat i la seva germana Dolors li feia companyia a la nit i l’endemà ja no hi eren. Un cas inexplicable.