El quadern negre
Tura Soler
Qui és aquest home que em segueix?
Un professor de filosofia retirat no es perd cap presentació de llibre ni cap festival de temàtica negra
Hi havia una multitud (cap a 200 persones) dilluns a l’aula magna de la Casa de Cultura de Girona durant la presentació del meu llibre Rigor mortis i jo des de l’estrada vaig dubtar si “ell” hi era. “Ell”, que m’havia dit que estava il·lusionat de poder escoltar l’oratòria del famós magistrat autor de la cèlebre frase a una testimoni: “Despójese de todo lo que lleva encima”, durant el judici del segrest d’Olot. Fernando Lacaba ens va fer una magistral introducció però jo no el veia, a “ell”. Al final de l’acte, “ell” es va acostar a la taula on érem Lacaba, el glossador; Bardalet, el protagonista, i jo, per confirmar-me que era allà. Com sempre. També va ser divendres a Sant Sadurní d’Anoia, on vaig fer presentació i xerrada, a les presentacions de Rigor mortis a Figueres i a Barcelona. I l’he tingut entre el públic en les moltes poblacions de tota la geografia catalana que he trepitjat, molts cops acompanyada d’en Jordi Grau, per presentar El pantà maleït, Sense càstig o per participar en festivals d’aquests de gènere negre que ara tant proliferen. “Ell” sempre hi és. Per recòndita que sigui la població. M’ha seguit tots els cops que he anat a Figueres, a Barcelona, a Girona, a Tiana, a Santa Pau, a Vilassar de Mar, a Sant Feliu de Guíxols, a Calonge, a Vic, a la Cellera... “Ell” sempre és per tot arreu on anem. A Bescanó, on abans de la presentació de Sense càstig es va emetre la pel·lícula Misery (on un escriptor és segrestat per una fan que li vol fer canviar la trama de la seva novel·la), em vaig adreçar a “ell” i amb ironia li vaig dir que esperava que els seus seguiments no fossin pas per segrestar-me. La veritat és que no em feien pas patir les seves intencions. En aquell moment, ja feia temps que el coneixia, a “ell”. Aquest home inquiet i de mirada intel·ligent em va contactar per correu electrònic només de sortir al carrer El pantà maleït i em va dir que em volia veure perquè creia que podia fer alguna aportació per ajudar a esclarir el misteriós cas de Susqueda. Ep!, això sí que em va posar en alerta. El missatge el signava amb un nom i cognom però el titular del correu electrònic era un altre. Això em va fer malfiar un xic. Tenia un àlies! Vam tenir una trobada personal (jo acompanyada dels meus vigilants del pantà) i vam comprovar que l’aportació que podia fer “ell” passava per una sèrie de raonaments lògics però que, com els nostres, acabaven en un laberint sense sortida. Però qui és “ell”? “Ell” és un professor de filosofia retirat, amb formació de teologia, que també havia fet de conductor de camions i de fotògraf (per aquesta feina tenia l’àlies o pseudònim), que com a bon filòsof i mig teòleg es fa plantejaments sobre els límits del bé i del mal i es qüestiona sobre el sentit de la justícia. I a més, segons m’ha explicat, des de nano que sempre sol veure la realitat de forma diferent de com la veu gent “normal”, no acostuma a creure’s la versió oficial de les coses i creu que està dotat de bona intuïció. Sempre pregunta amb molt d’encert sobre molts casos però n’hi ha un que no es treu del cap des que en va tenir notícia: el doble crim de Susqueda. “Soc aquí per si puc ajudar en alguna cosa.” Així és “ell”, en Xavier Fuentes, que des de Santa Coloma de Gramenet va a on s’enraoni de crims.